Autoria:  Juan López Sarzosa i Jonatan De Stephanis Navarro

Les nostres motivacions van ser, d’una banda, l’observació de persones al nostre voltant amb marques d’envelliment a una edat prematura (arrugues, ulleres…); i, d’altra banda, la nostra segona motivació va ser la nostra pregunta pel que fa a per què succeïen aquests signes d’envelliment i de com podíem remeiar-los (a causa d’un mal hàbit, relació amb algun factor extern…).

De manera que ens vam posar l’objectiu de trobar la causa d’aquest envelliment accelerat i vam informar-nos. Ens vam trobar que aquesta acceleració de l’envelliment està altament relacionada amb la influència de diversos factors externs (com ara la llum blava) en l’escurçament d’una part importantíssima de l’ADN: els seus extrems (telòmers). A més, vam trobar que hi havia mecanismes que aconseguien inutilitzar aquesta influència dels factors externs, com ho són els filtres i ens vam preguntar si amb això s’aconseguiria posar un remei per a l’envelliment accelerat que estàvem investigant.

Llavors, vam formular la nostra hipòtesi: “Potser els filtres de llum blava sí que són efectius a l’hora de frenar l’escurçament prematur dels telòmers”. A partir d’aquí, vam continuar treballant per determinar si els filtres de llum blava eren efectivament una resposta vàlida, per la qual cosa vam idear un experiment (que per motius diversos no es va poder realitzar) que es basava a analitzar la
concentració de telòmers d’un fong després d’exposar-lo de maneres diferents de la llum blava: un de control sense llum, un altre a la llum blava sense filtre i un altre a la llum blava amb filtre.
Recolliríem les mostres per mitjà de la tècnica d’electroforesi i llavors les compararíem per tal de confirmar o refutar la hipòtesi.

Al final vam poder obtenir dades d’altres estudis fiables que ens van servir per a contrastar la nostra hipòtesi, acabant amb un resultat satisfactori, on no refutava la nostra proposició.

Tutoria: Elena Calvet Pavón

Font: alumnat de 2n de batxillerat de l’institut Ribot i Serra