Autoria: Aroa Madrid Pareja i Fran Martínez Rama

El que ens ha motivat a fer aquest treball ha sigut el deteriorament que pateixen alguns rius, causat principalment per la contaminació provocada pels humans i que ens afecta tant a nosaltres com als éssers vius que habiten aquests ecosistemes aquàtics. En el nostre cas, el riu que ens queda més a prop és el riu Ripoll, en el qual hem observat una pèrdua de qualitat quan sortim a passejar i fer excursions pels seus voltants. Llavors, per la preocupació que això ens ha generat, hem decidit estudiar la seva qualitat ecològica.

A partir d’aquesta motivació, hem pogut desenvolupar dos objectius. Primer de tot, determinar la qualitat ecològica del Ripoll al llarg del seu curs pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i per la ciutat de Sabadell mitjançant l’anàlisi del bosc de ribera, la diferent fauna i macroinvertebrats, juntament amb els indicadors fisicoquímics i els microorganismes presents en les aigües dels trams estudiats. Seguidament, determinar d’igual manera la qualitat ecològica de dos afluents del Ripoll, el torrent del Castelló i el torrent de Colobrers, al Parc Natural i al nord de Sabadell, respectivament.

A partir del procés experimental i el tractament de dades hem pogut acceptar la nostra primera hipòtesi “la qualitat ecològica del Riu Ripoll és altament millor al llarg del seu curs pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que per Sabadell”, que vam elaborar a partir del nostre primer objectiu. Amb els resultats hem vist que a la zona del Parc Natural hi havia una menor quantitat de brossa en comparació amb la zona de Sabadell, i quan vam aplicar els índexs de qualitat biològica ens van indicar que, efectivament, la zona del Parc Natural té una millor qualitat.

A més, ens hem trobat amb el fet què no podem acceptar o refutar la nostra segona hipòtesi “el fet que la qualitat dels diferents torrents estudiats sigui més alta afecta a la qualitat del riu on desemboquen, en aquest cas el Riu Ripoll”, malgrat que hem determinat que la qualitat del torrent del Castelló és millor que la del de Colobrers. Com que el torrent del Castelló no arriba a desembocar en el Ripoll per causa de la falta d’aigua, doncs no hem pogut determinar quina és la seva influència en la qualitat del riu. Si més no, cal destacar que la bona qualitat del torrent de Colobrers sembla haver-hi afectat positivament a la qualitat dels dos trams posteriors a la seva desembocadura, ja que, en comparació, els dos previs tenen pitjor qualitat.

Tutoria: Carol Ricou Ruiz

Font: alumnat de 2n de batxillerat de l’institut Jonqueres