Autoria:Layla Bahmad

Sempre m’ha agradat molt la ciència, les sèries i les pel·lícules i per aquest motiu, a l’hora d’escollir una temàtica per dur a terme el meu treball de recerca, vaig buscar una manera d’unificar les meves grans passions.
A moltes produccions juvenils -les que més he vist- es relaciona l’adolescència amb el consum de drogues i alcohol, enrabiades, moments molt intensos en la vida dels protagonistes… Es mostra una imatge dels i les joves de tristesa i desànim. Aquest context em va fer pensar que aquestes conductes associades a l’edat podrien emmascarar altres causes com un trastorn depressiu o un trastorn bipolar, i vaig voler enfocar el meu treball en comprovar si aquesta hipòtesi era certa o no.

Per aquest motiu vaig buscar informació sobre aquests desordres mentals: quan es van definir, quina és la seva simptomatologia en funció de l’edat del pacient, quins tipus de tractaments existeixen… Un cop vaig haver obtingut tota aquesta informació vaig seleccionar una sèrie de pel·lícules i sèries televisives de diferents anys i amb protagonistes adults i adolescents, que tractessin aquests trastorns per analitzar-les i determinar si la representació que es fa a la pantalla és fidel a la realitat.
Posteriorment, vaig dur a terme una sèrie d’entrevistes a persones expertes (a una psicòloga, a la coordinadora d’una associació de salut mental i a dues persones amb trastorn depressiu sever i trastorn bipolar), amb l’objectiu de comprovar si la meva recerca (teòrica) estava ben fonamentada.
A més, els hi vaig demanar la seva opinió respecte a algunes escenes de les pel·lícules que vaig analitzar.

Les conclusions a què vaig arribar van desmentir la meva hipòtesi: comportaments que es mostren a les produccions visualitzades (consum de drogues o alcohol, enrabiades o el desànim adolescent, per exemple) no necessàriament són símptomes d’un trastorn depressiu o d’un trastorn bipolar. Per diagnosticar ambdós trastorns, s’han de manifestar una sèrie de símptomes -utilitzats com a criteris diagnòstics- durant un temps prolongat.

Tutoria: Núria Abellan Costa