Autoria: Dani González Galícia
Tota la vida m’han dit que no begui aigua de l’aixeta, perquè se suposa “Porta massa calç i això és dolent per a la salut”.
No obstant això, fa uns mesos, el govern va publicar una nova llei en què es promovia el consum d’aigua de corrent a tot el país. És a partir d’aquesta contradicció on va néixer el meu projecte “No deien que l’aigua de l’aixeta era dolenta?”. Aquesta investigació pretén indagar aquest halo de controvèrsia que envolta el consum d’aigua corrent.
Per assolir aquests objectius, he entrevistat a venedors de descalcificadors, contrastat totes les dades en fonts fiables, resumit les dades i limitant-me a la informació rellevant i he adaptat el guió de manera que no s’hagi de tenir gaires coneixements químics amb l’objectiu d’aconseguir una lectura agradable i gens feixuga.
Finalment, no només he aconseguit desmitificar la creença de què hi havia una problemàtica amb l’aigua de Sabadell, sinó que també he trobat que no és “calç” el que conté l’aigua de l’aixeta, que el que hi ha és una confusió en el col·lectiu social en vers al concepte de duresa de l’aigua i el que entenem com a “calç de l’aigua”. També he pogut desmitificar les afeccions que s’atribuïen a aquestes aigües, recomanant-ne la consumició amb tots els presumptes beneficis que se li atorguen i he pogut exposar als venedors de descalcificadors d’aigua, venedors que, col·loquialment diríem, l’únic que venen és fum.
Aquest TR m’ha permès introduir-me en el món de la recerca i m’ha recordat la importància que té el no donar res per suposat i sempre contrastar la informació que donem per suposada amb ulls crítics.
Els comentaris estan tancats.