Autoria: Carla Bonsfills Gatell, Emma Calvo Gil, Clàudia Jiménez Folch i Èric Andrés Bellmunt

Durant la fase inicial del TDR, el nostre grup estàvem interessats en algun tema de biologia relacionada amb la genètica, i la nostra primera idea va ser centrar-lo en una medusa aparentment immortal. El nostre interès ens va portar a descobrir una branca de la ciència de la que en sabíem poques coses, però que de seguida ens va fascinar; l’estudi de l’envelliment. De seguida el nostre
tema principal va desviar-se i vam decidir centrar el nostre projecte en la senescència cel·lular.

Senescència, de la paraula llatina senex, significa envellir. La senescència cel·lular és un mecanisme de protecció utilitzat per les cèl·lules danyades per frenar i aturar la seva divisió.

L’objectiu principal d’aquest TDR era comprendre millor com envellim, entendre què significa el concepte senescència cel·lular i per què està relacionat amb l’envelliment. A més preteníem conèixer quins són els factors que indueixen a les cèl·lules a entrar en aquest estat de senescència i si hi ha alguna manera de revertir el procés. La nostra hipòtesi principal és que l’alimentació juga un paper clau i influeix en l’aparició de cèl·lules senescents; a més creiem que el dejuni intermitent és un mètode efectiu per a la prevenció i eliminació de cèl·lules senescents i que aquestes s’han d’eliminar completament per prevenir les malalties associades amb l’envelliment.

Després del nostre treball sabem que la senescència cel·lular és un mecanisme de protecció que utilitzen les cèl·lules quan han estat danyades per frenar la seva divisió. Les principals causes que condueixen a aquest estat són l’estrès oxidatiu, l’escurçament de telòmers, una disfunció mitocondrial i l’activació d’oncogens. Actualment no hi ha manera de reduir el procés d’envelliment, només d’alentir-lo. Per això existeixen diversos mètodes de prevenció com seria mantenir una dieta equilibrada d’índex glucèmic baix, el dejuni o els senolítics.

A més a més, el dejuni intermitent juga un paper clau en millorar les respostes cel·lulars per reduir l’estrès oxidatiu i la inflamació, optimitzant el metabolisme i reforçant el sistema immunitari. És per aquest motiu que el dejuni té el potencial d’alentir l’envelliment i prevenir malalties relacionades amb aquest. Els senolítics i els senomòrfics són una altra via alternativa més efectiva que el dejuni per eliminar-les; tot i tenir efectes secundaris, aquests són lleus.

Finalment, en relació a la recerca sobre els efectes positius i negatius del SASP, ens va sorprendre la coexistència d’efectes positius i negatius dels gens relacionats amb el càncer. Si eliminéssim les cèl·lules senescents ens quedaríem totalment desprotegits contra el càncer i en perdríem la resta d’efectes positius, que són essencials per moltes vies i pel manteniment de l’equilibri en el nostre organisme.

Tutoria: Consol Luque