Autoria: Fiona García Martínez

El meu besavi es deia Nemesio García Mediero. Va ser reclutat de forma obligatòria pel front nacional l’any 1937, a la Guerra Civil Espanyola, per lluitar per la causa franquista, malgrat les seves idees afins a la República.
Va combatre quatre mesos. Una matinada va caure mort a Jarama, Madrid, quan només tenia 27 anys i tota una vida al davant. La seva història va caure en l’oblit durant dècades, fins que vam descobrir les 79 cartes manuscrites que va enviar des del front de guerra a la seva dona. La lectura d’aquestes cartes em va commoure. Vaig descobrir a un jove que, com molts d’altres, la guerra l’havia trencat la vida, sent forçat a deixar el seu poble, la seva esposa i al seu fill de 3 anys, el que després va ser el meu avi.
Llegint aquestes missives em vaig adonar que una guerra civil, com totes les guerres, acaba amagant sempre les històries quotidianes dels milers de soldats que hi participen. Aquelles cartes eren petites cròniques del dia a dia que mereixen ser conegudes i mai oblidades. I com qui les va escriure era el meu avantpassat, va ser l’excusa perfecta per conèixer els meus orígens, mostrar una part de la guerra civil que no sempre s’explica i obtenir un coneixement més acurat d’aquest conflicte històric.
Em vaig marcar diversos objectius, un dels quals era donar una nova perspectiva sobre la Guerra Civil Espanyola, no solament proporcionant dades objectives, sinó aprofundint en una de les tantes històries humanes que va deixar aquest conflicte bèl·lic, a través dels ulls del meu besavi: les seves preocupacions, els seus anhels i les coses que feia en el seu dia
a dia al front.
D’altra banda, vull aportar el meu granet de sorra a la recuperació de la memòria històrica i fer un homenatge a totes les persones que van patir aquesta guerra i que portaven una història amb ells que va quedar censurada per la Dictadura franquista.
Finalment, aquest treball m’ha fet adonar que per culpa de disputes polítiques, velles rancúnies i odis socials que van succeir en aquell període Espanya es va veure precipitada a la ruïna més absoluta, amb 600.000 morts, milers d’exiliats, incomptables afusellaments i una dictadura de 40 anys. Aquesta recerca m’ha portat a conèixer als meus avantpassats i, concretament, al meu besavi. A ell li van arrabassar un futur ple de somnis. També he après i m’agradaria que tothom s’adonés que és important reivindicar la recuperació de la memòria històrica d’un país, perquè les tragèdies bèl·liques no es tornin a repetir, ja que l’oblit ens condemna a caure en els mateixos errors.

Tutoria: Joan Gea Pérez