Autoria: Diego Benítez Jarque

El treball “Testimonis de la història” intenta trobar un sistema social, econòmic i polític en el qual es pugui assegurar una vida digna a tota la població. El treball comprèn que la definició de “vida digna” és molt volàtil i divers segons la cultura o el temps que s’hi intenta aplicar, i és per això que s’agafa com a brúixola moral la Declaració Universal dels Drets Humans (DDHH). Per tant, una vida digna serà aquella que compleixi tots els DDHH.
En aquest treball es fa un estudi dels factors que influeixen en el compliment o
incompliment dels drets que tots tenim i es proposen reformes per a arreglar les situacions que són contraproduents per al compliment d’aquests.

En la primera part del treball es fa un estudi de les migracions, ja que aquestes poden generar situacions d’incompliment dels DDHH. La conclusió més important que s’hi extreu, és que el millor que es pot fer en l’àmbit internacional, en cas d’una crisi social, és no intervenir en els afers interns de cada país, car seria posar més llenya al foc. Al final ha de prevaldre el que vulgui la majoria de la població autòctona: el sistema només se sosté si la seva població, per activa o per passiva, li dóna suport.
Després, es parla dels factors econòmics i polítics, s’arriba a una conclusió ben
interessant: el millor sistema polític perquè es compleixin els DDHH és aquell que apropi el màxim possible el poder als ciutadans. Hem vist que durant tota la història de la humanitat, el poder s’ha anat concentrant i fent cada vegada més gran arribant als grans estats i les grans empreses actuals. Fet que ha comportat que s’apliquin mesures iguals o molt similars a individus de zones molt diferents i, per tant, amb necessitats molt diferents, generant desigualtat. És per això, que s’ha d’apropar i fer petit el poder perquè aquest estigui en mans
de la ciutadania.

Després de realitzar l’enquesta i la seva conseqüent anàlisi, però, s’arriba a la
conclusió que no és possible un món on es compleixin els DDHH. Ja que tot passa per la participació de la població en la política per apropar-se el poder. Les persones corrents han perdut l’interès en política per culpa del nostre llegat històric nacional (la Dictadura) i internacional (guerra freda), que fa quedar les persones com subjectes passius d’unes accions massa grans perquè algú corrent pugui fer alguna cosa al respecte.
Si volem aconseguir que tots els DDHH es compleixin per a tota la població, la població s’ha de reintroduir en la política i s’ha de baixar el poder dels grans estats, a la ciutat.

Tutoria: Francesc Lorente Camon