Autoria: Núria Guirado Cruz i Ainhoa Moral Sánchez

El nostre treball de recerca té com a objectiu analitzar les diferents interpretacions de Lolita, de Vladimir Nabokov, de la novel·la i sobretot de la nena. Volíem trobar la veu narrativa de Lolita, enmig de tant de soroll mediàtic, de tantes imatges, prejudicis i expectatives que l’assetgen.

La nostra metodologia ha estat analitzar les valoracions interpretatives que Nabokov va fer de la mateixa obra. Donada la força de la imatge de Lolita hem treballat també amb l’anàlisi iconogràfica de les diferents portades del llibre. També hem fet una anàlisi crítica de les versions cinematogràfiques de la novel·la i hem donat especial rellevància a les veus de les actrius que havien interpretat a Lolita. També hem explorat les noves interpretacions de Lolita les diferents plataformes de comunicació digital.

En acabar el treball ens hem adonat d’una cosa molt clara: Lolita ha estat brutalment hipersexualitzada, ha estat interpretada com la seductora de l’home adult, la culpable de l’abús que pateix, la que desitja aquest abús. Hem comprovat com les interpretacions crítiques i culturals majoritàries de Lolita la culpabilitzaven i la titllaven de jove provocadora conscient de la seva capacitat de seducció i manipulació. I ens hem adonat, amb un cert horror que nosaltres podríem posar mil i un exemples de situacions que hem viscut en les que ens han fet sentir (a nosaltres o a d’altres) com aquesta Lolita hipersexualitzada.

Hem vist com aquesta hipersexualització de la nena que és Lolita ens ha marcat la visió de la nostra pròpia feminitat i sexualitat. Ens ha marcat la visió del nostre cos i com li va passar a la nena de la novel·la també hem sentit com les nostres veus han estat segrestades i silenciades. I durant molts anys l’acceptació social d’aquesta visió hipersexualitzada de les nenes ha contribuït a tota mena d’abusos que es continuen produint.

Però també hem trobat un punt d’esperança, ja que hem vist que s’està obrint un nou espai amb la veu de la nena sexualitzada que mai ha sigut escoltada. Li estem donant veu entre totes. I, de mica en mica, podrem arribar a exposar aquest abús que hem patit al llarg de la història. Ja no som aquella nena sexualitzada per un home adult. Ja no som aquella noia abusada pel poder
patriarcal. Per què ara podem cridar, podem dir prou a allò que ens fa mal, perquè ara tenim veu pròpia, perquè ara tenim la veu de Lolita.

Tutoria: Pilar Solbes Sampietro