Els republicans sabadellencs als camps nazis i les plaques Stolpersteine

Aquest ​treball de recerca tracta dels republicans de Sabadell que es van exiliar a França i que, per circumstàncies fortuïtes, van acabar sent enviats als camps de concentració i extermini per part dels nazis. El projecte es mou al voltant de dos conceptes, el primer és la història i recorregut que van dur a terme els deportats; i d’altra banda, el memorial de les plaques ​stolpersteine ​en relaci​ó amb la Llei de Memòria Històrica del territori. Finalment, un documental engloba aquests dos camps i constitueix alhora el producte pràctic del projecte.

Vam decidir escollir aquest tema, principalment, perquè creiem que és important que la població de la nostra ciutat, i en general el país​, sàpiga sobre la proximitat d’aquests fets. Hi ha també una motivació personal per escollir aquest tema, ja que el III ​Reich sempre ha estat un període que ens ha creat molta intriga i interès i quan vam descobrir ​les plaques stolpersteine ​de la nostra ciutat vam pensar que era un tema interessant ​sobre el ​qual fer un treball, que alhora ens permetria a nosaltres aprofundir en aquella època i en la història de la nostra ciutat.

El nostre objectiu es va centrar llavors a descobrir i explicar la història d’aquestes víctimes, relacionar-les amb el record que se’ls atorga arran de la Llei de Memòria Històrica i elaborar un petit documental protagonitzat per familiars de les víctimes del nazisme i el feixisme per col·laborar amb el seu record. Volíem comprovar també la nostra hipòtesi, la qual afirma que, ​en general, la població espanyola no té prou coneixements dels fets transcendentals que van tenir lloc al nostre país, ni del que van viure els deportats fora del territori espanyol. I, per tant, potser les mesures que han portat a terme els governs relacionades amb la Llei de Memòria Històrica no són prou eficaces.

Els mètodes que hem utilitzat per realitzar el nostre treball i comprovar la nostra hipòtesi han estat la realització d’enquestes, lectures d’articles i de parts de llibres, extracció d’informació d’internet i la realització d’entrevistes a historiadors especialitzats en aquest tema i a familiars directes de les vícti​mes. Les enquestes, en concret, ens van permetre confirmar lleugerament la nostra hipòtesi inicial, ja que aquestes mostren que aproximadament la meitat de la població no té constància ni sap què o a qui reten homenatge les plaques stolpersteine.

D’altra banda, en aquest treball també fem referència a la Llei de Memòria Històrica i comparem l’alemanya amb l’espanyola. Vam extreure com a conclusió que l’alemanya està millor executada que l’espanyola, principalment perquè té el suport legal d’un codi penal.

Des del nostre punt de vista, creiem que l’Ajuntament de Sabadell està fent una gran feina per intentar mostrar el que ha passat a Espanya i als republicans espanyols durant aquest període. Contràriament, creiem que una millor difusió d’aquests esdeveniments ajudaria a conscienciar un nombre més elevat de població, ja que la majoria d’aquesta no té constància d’aquests fets. D’aquesta manera, només amb el seu coneixement, s’ajudaria a evitar que els fets es tornin a produir i s’evitaria també que els sabadellencs deportats a camps nazis caiguessin en l’oblit.

Finalment, podem afirmar el que ens havíem plantejat a l’inici d’aquest treball: la població espanyola no sap del cert el que va succeir durant la Guerra Civil i la postguerra. A més, hem pogut realitzar un documental que explica, d’una manera commovedora, les històries de dues de les víctimes sabadellenques d’aquesta tragèdia. D’altra banda, verificar la hipòtesi i realitzar un bon documental eren els nostres objectius principals, els quals creiem que hem aconseguit amb satisfacció, tot i que amb molt d’esforç.