Autores: Marina Bolinches, Judit Gonzàlez i Marina Sánchez

El treball tracta sobre la mort perinatal ampliada, les morts que es produeixen en els primers estadis de l’embaràs fins als primers vint-i-vuit dies després del part, incloent-hi els avortaments voluntaris i mèdics.

Des de l’institut ens van parlar del programa ARGÓ i d’entre tots els temes que hi havien, ​El tabú de la mort: actituds i emocions davant la mort​, ens va cridar especialment l’atenció. Partint d’aquesta base vam debatre entre temes com l’eutanàsia o el suïcidi. Va ser el visionat del documental de TV3 ​Sense batec el que ens va fer decidir pel tema del tabú de la mort perinatal ampliada.

En l’àmbit personal, ens va motivar tenir la possibilitat de donar a conèixer un tema tant tabú i alhora tan proper. A més, la possibilitat de fer entrevistes i conèixer personalment l’experiència de persones que viuen de prop les morts perinatals ampliades, ens va impulsar encara més cap a aquest tema.

Després de fer aquest treball podem concloure que, definitivament, la mort perinatal ampliada és un tabú en la nostra societat i que les IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) són el tabú dins del tabú. Tot i trobar que a Espanya és un tema tabú, encara ho és més a altres parts del món on s’arriba a considerar delicte, fent que moltes dones acabin posant en risc la seva salut amb mètodes abortius clandestins. Respecte als hospitals, inicialment, pensàvem que tenien els recursos adients per tractar psicològica i físicament a parelles que havien passat per una pèrdua perinatal. Desgraciadament, fent les entrevistes a les famílies, vam adonar-nos que moltes de les crítiques cap als hospitals eren negatives tot i que l’evolució és positiva.

Hem confirmat la teoria que les dones ho viuen diferent i són qui porten una càrrega més pesada. Tots els entrevistats confirmaven aquesta hipòtesi i explicaven que la dona, en portar el nadó dins, se sent connectada amb ell i el nota en tot moment. En canvi, la parella, no arriba a establir aquest vincle amb el nadó, ja que, fins al moment del part, només pot sentir la criatura mitjançant ecografies o el que li explica la mare.

Per últim, pel que fa a la construcció d’un dol sa, ara sabem que el pilar és el reconeixement de la mort del nadó com una persona insubstituïble i estimada.

Tutora: Mireia Panadés Uroz