Autors: Martina Buxó Velasco, Cristina Canalias Ferrero, Roger Hidalgo Ribas i Sandra Maldonado Garrido

Catalunya és un territori abundant en paratges naturals en els quals habita una gran diversitat de fauna i flora. Nosaltres ens hem focalitzat en la zona del Delta de l’Ebre ja que és una àrea propera fàcilment accessible i on podem obtenir informació de primera mà. En especial, ens hem centrat en els musclos i el seu cicle vital, concretant en alguns aspectes del Mytilus galloprovincialis.

El musclo presenta un sistema complex de filtració que ressalta sobre la seva
simplicitat aparent. Per aquest motiu, vam sentir un fort interès per entendre com funcionava el seu sistema de nutrició i quins beneficis aportava a l’ecosistema.

Tenint en compte que aquesta espècie ha perdurat a la Terra des de fa cent milions d’anys sense patir evolucions ni mutacions considerables, vam voler estudiar a partir de quin mètode reproductiu i posterior desenvolupament larvari han pogut sobreviure al llarg del temps. Tanmateix, meditant sobre el tema, ens vam preguntar si aquest procés podia ser executat de forma artificial sense dependre d’un laboratori.

Per altra banda, així com els cargols, en ser també mol·luscs, són hermafrodites,
volíem comprovar si els musclos també ho eren. De la mateixa manera, teníem la curiositat de conèixer i diferenciar la seva anatomia, atès que és un aliment freqüent a la dieta mediterrània però no arribem a imaginar la complexitat de les seves parts a conseqüència del seu aspecte simple i homogeni.

El nostre principal objectiu és saber si es pot reproduir un musclo en un medi que no li és propi; és a dir, dur a terme una reproducció in vitro seguint el mètode científic. Per fer-ho cal que analitzem les condicions òptimes per a la inducció de l’alliberament gamètic i la fecundació d’aquests. Tot seguit, també ens centrarem en l’obtenció d’embrions de musclo per tal d’aplicar els nostres coneixements sobre el desenvolupament embrionari dels éssers vius. A partir de la nostra investigació, comprovarem si és possible que el temps de desenvolupament de les diferents fases embrionàries obtingut es correspongui amb el del nostre marc teòric.

Un cop establerts els nostres objectius, hem organitzat el nostre treball en dos blocs diferents: primerament, confeccionarem un marc teòric relatiu al musclo tot visitant una musclera del Delta de l’Ebre per parlar amb professionals de l’àmbit i rebre així informació de primera mà sobre la fisiologia i el cicle vital dels musclos, a més a més de conèixer el funcionament d’una batea; i, posteriorment, durem a terme una part pràctica que consistirà en una fecundació in vitro per tal de poder observar una unió gamètica. En els primers apartats tractarem les característiques principals de l’espècie, la seva anatomia i fisiologia,
parlarem de les diferents varietats de musclos aprofundint en el Mytilus galloprovincialis i en les espècies que l’amenacen. Tot seguit, explicarem el seu hàbitat natural i la seva base alimentària. Però, sobretot, ens especialitzarem en el cicle reproductiu d’aquests bivalves, tant en l’àmbit natural com a nivell artificial. Finalment, ens endinsarem en el món del cultiu i de la criança del musclo.

Com a conclusió, podem afirmar que és viable la reproducció en un medi artificial i que tant les condicions de temperatura i de salinitat són importants factors a tenir en compte.

Tutora: Toni Chicote Fons