Autora: Paula Torrico

Diuen i dic que si treballes d’allò que t’agrada mai hauràs de treballar. Seria la frase que resumiria a la perfecció ​L’art d’escriure un llibre: Superbia​, un treball apassionant, diferent i, sobretot, fet amb molt d’afecte i ganes. Que m’agradava escriure era evident, però fer-ho públic no tant. Aquest treball, a part de ser un clar exemple d’esforç, també ho ha estat de superació. Això no ha estat un pes, una càrrega, un treball més. Ha estat el projecte, la valentia, el somni acomplert. La motivació és alguna cosa que no pot expressar-se per més que ho intentem. La motivació és alguna cosa que se sent, es plasma, es percep, es demostra, i crec que ​Superbia ho ha superat amb escreix. Poder fer un treball d’allò que t’apassiona és un honor, i per això crec i vull que tothom en gaudeixi tant com jo i la meva obstinació ho vam fer.

El meu projecte de recerca està dividit en dos apartats: una part teòrica, on es troba tot el procés d’escriptura d’un llibre; i la part pràctica, la novel·la en si. Mai havia pensat que escriure fos tan complicat, per això un dels objectius que tenia en començar la meva carrera com a escriptora era aquest: aprendre a escriure. Pot semblar una cosa simple, però no ho és en absolut. El segon objectiu que em vaig plantejar va ser acabar un llibre sencer. Sempre escrivia per aquí i per allà. Línies en blanc, històries sense acabar. Tenia afany per acabar el llibre i poder dedicar un treball escolar a allò que de debò m’omple era un regal. Finalment, el meu tercer objectiu era quedar satisfeta amb el treball. No publicar la novel·la, encara que m’agradaria (i no en una plataforma en línia, com vaig fer), sinó sentir-me realitzada, orgullosa i feliç de saber que puc aconseguir tot allò que em proposi.

Vaig obtenir més del que esperava, a títol personal i públic. Vaig aconseguir madurar i créixer com a persona. Aprendre a veure la vida d’una altra manera, i no per la realització del llibre, sinó per tot el que vaig aprendre investigant. La gent que vaig conèixer, que vaig entrevistar. Les històries que mai es van arribar a explicar, les dones oblidades. Cap pas va ser en va. Cada llavor que vaig conrear em va donar el seu fruit. Cada error m’ensenyava un món. Podria entretenir-me a explicar tot el que vaig arribar a aprendre sobre el procés d’escriptura, tot el que vaig haver de tenir en compte i que no sabia, la quantitat de papers en brut que vaig haver de llençar, però és molt més que això. Crec que quan el desenvolupament és personal i moral costa d’explicar; aquest treball em va fer canviar, em va fer obrir-me i mostrar la veritable persona que sóc. Vaig donar el millor de mi, tant allò bo com allò dolent. Desitjo que vosaltres mateixos pugueu apreciar-ho. Això és una benvinguda al meu món, ​L’art d’escriure un llibre: Superbia.

Tutora: Teresa Gibert Fortuny