Autores: Paula Muñoz Santa i Anna Prado Torrens
Aquest és un resum sobre un treball de recerca realitzat per dues alumnes de segon de batxillerat, que tracta sobre la resistència bacteriana.
Des de sempre a les dues ens ha interessat tot allò relacionat amb la biologia, així que vam preguntar al departament de ciències del nostre institut si podíem dur a terme el tema de resistència bacteriana, ja que trobem que és molt interessant i que hi podíem aprendre molt. Però un dels aspectes que buscàvem en el nostre treball de recerca era una part pràctica molt completa i que poguéssim relacionar amb temes de la salut, ja que ens interessa aquesta branca de la biologia (és a dir, malalties, com ens afecta la resistència
bacteriana…). A més, un dels altres aspectes que ens va motivar per escollir aquest tema va ser la poca consciència social que se’n té. És per tot això que vam concloure que el tema que ens semblava més interessant i que podíem dur a terme a l’institut era el de la resistència bacteriana.
Un dels aspectes més importants del treball és la seva part experimental, on s’estudia la resistència d’un antibiòtic i també altres substàncies que s’usen habitualment (no catalogades com antibiòtics, però amb possible efecte), amb la intenció d’intentar esbrinar els efectes que produeixen sobre les colònies bacterianes investigades. L’experiment s’ha dut a terme amb un mitjà de cultiu casolà a base d’agar (elaborat per a l’estudi al laboratori) i sembrat amb diferents bacteris (extrets de la pica i de l’aixeta del lavabo de l’institut i E. coli ). Un cop sembrades les plaques, es van posar discs impregnats amb les diferents substàncies en diferents concentracions, una al 30% i una altra al 75% (també elaborades al laboratori).
Com a resultats s’observa que, dels tres grups de bacteris, tots són resistents al
desinfectant de mans. Cap és resistent a l’amoxicil·lina. Contra la Amukina, la resistència és molt variable segons la dosi i el grup bacterià. I finalment, contra el vinagre, E. coli és l’únic que aconsegueix crear resistència (en les dues dosis), mentre que les altres colònies bacterianes creen només resistència al 75%.
En conclusió, es pot veure que els bacteris d ‘E. coli han estat els més resistents davant de les substàncies, en comparació amb els bacteris extrets de la pica i de l’aixeta.
Tutora: Teresa Puigcerver Calbo
Deixa un comentari