Irene Agudo Zamora

Al cel hi ha molts astres diferents, la diversitat de l’univers és sorprenent, però encara és més sorprenent saber que tot forma part d’un cicle, que els elements que ens formen avui dia van crear-se a les estrelles. Com bé va dir l’astrònom Carl Sagan, som pols d’estrelles. Conèixer l’univers, per tant, no només vol dir conèixer el lloc en què vivim, sinó d’on venim. Per això he volgut aprofundir en aquest àmbit de la ciència, l’astrofísica, tan meravellosa com àmplia, i estudiar dos temes d’avantguarda apassionants: els forats negres i els exoplanetes. Els forats negres són uns astres molt massius, amb una força de gravetat enorme; de fet, ho és tant, que per escapar-ne hauries d’anar a més de 3·108 m/s, i no hi ha res que coneguem que pugui superar aquesta velocitat, per tant, res pot fugir d’un forat negre, ni tan sols la llum, per això s’anomenen forats negres. Els exoplanetes, per altra banda, són planetes que orbiten estrelles que no siguin el nostre Sol. En aquest treball s’ha fet un estudi dels forats negres i dels exoplanetes, consistent en una recerca teòrica i un estudi pràctic observacional, acompanyat d’uns càlculs que permeten conèixer dades de diversos forats negres i exoplanetes.

Pel que fa a la part pràctica, s’han realitzat diverses observacions amb els instruments de l’Associació Astronòmica de Sabadell. Les dades obtingudes són: en el cas dels exoplanetes, el seu radi, la seva massa, el radi de la seva òrbita, la seva densitat, el tipus de planeta que és (planeta de gas, aquós o rocós); en el cas dels forats negres, la magnitud absoluta i la potència que emeten (la seva lluminositat). Finalment, vaig poder obtenir les dades desitjades de tots els forats negres (quatre en total) i de dos dels exoplanetes dels quatre observats. A partir de les dades obtingudes em vaig dedicar a comparar-les amb les dades obtingudes per als mateixos astres als observatoris professionals, en tant per cent d’error. D’aquesta manera he pogut avaluar la fidelitat dels resultats observacionals obtinguts.

Pel que fa a la potència dels forats negres, el percentatge d’error ha sigut d’un 26,73%. Quant a la magnitud absoluta dels forats negres, és d’un 8,39%. Amb aquests dos percentatges es pot veure, per exemple, que calcular una potència “fiable” és més difícil que calcular una magnitud. El mateix passa si comparem aquests percentatges amb els dels exoplanetes, que és d’un 36,02%. Això és degut al fet que, a l’hora d’extreure dades de les imatges obtingudes durant les observacions, s’han de processar moltes més imatges en el cas dels exoplanetes que no pas en el cas dels forats negres, cosa que fa que els errors en les imatges siguin molt més freqüents i molt més difícils de detectar. Tot i això, els percentatges no són tan grans com es podria esperar, cosa que demostra que fins i tot un estudiant amateur preuniversitari pot fer càlculs aproximats raonables sobre exoplanetes i forats negres. Per acabar, m’agradaria comentar que ha estat apassionant fer aquest treball i que he après moltes coses sobre l’abast del nostre coneixement de l’espai, l’última frontera de la humanitat.

Tutor: Carles Rovira Duch