Autores: Ariadna Budia Lorente, Claudia Hortigón Navarrete, Maria Moncusí Rubio i Andrea Sierra Urquijo

La patologia al·lèrgica està augmentant; es calcula que l’any 2020 gairebé la meitat de la població s’hi trobarà afectada. Se sospita que les raons d’aquest increment són variades, començant per la contaminació ambiental provocada pels humans i arribant fins als agents atmosfèrics originats de forma natural. És per això que una de les motivacions per realitzar aquest treball va ser la inquietud per relacionar els fenòmens externs a les persones amb la manera com els afecta el pol·len a l’hora de desenvolupar una al·lèrgia. A més, la botànica és una part de la ciència poc estudiada als instituts i amb aquest treball es pretén esbrinar més sobre aquesta. Per tal de fer més amè aquest treball, s’ha creat un personatge fictici anomenat Jordi que pateix una al·lèrgia respiratòria no diagnosticada encara. Amb el treball s’intentarà esbrinar a quin tipus pol·línic és al·lèrgic. Per últim, el fet que dues de les integrants del grup tinguessin símptomes al·lèrgics a algun tipus pol·línic encara no descobert ens va encoratjar a dur a terme aquest projecte.

En referència a la nostra primera hipòtesi, hem pogut determinar que, certament, els factors ambientals provoquen variacions rellevants en la producció del pol·len. Això es pot demostrar a la nostra part pràctica, ja que a l’hora de fer el recompte pol·línic, en determinades setmanes, el fet que hi hagués precipitacions o absència de vent va provocar un important descens en la quantitat de pol·len recollit.

Si tenim en compte tot allò que hem après durant la recerca, podem determinar, sens dubte, que la variació de pol·len està completament influïda per la vegetació que predomina a cada zona. Sabem que el pol·len pot ser transportat per diferents medis, tenint com a principal el vent; tot i això, no sempre serà suficient el transport que aquest comporta per poder trobar un tipus de pol·len específic si a la zona no predomina la flora adient.

La tercera hipòtesi que vam plantejar va poder ser corroborada gràcies a l’ajut d’importants professionals en l’àmbit de la botànica. Definitivament, la morfologia dels grans de pol·len és la principal font per aconseguir distingir-los entre ells. Enllaçant aquesta informació amb la quarta hipòtesi, es pot afirmar que a cada tipus pol·línic corresponen unes característiques úniques que permeten la seva diferenciació.

Finalment, gràcies a l’entrevista a una al·lergòloga experta, hem pogut desmentir la nostra cinquena creença. Certament, els fàrmacs utilitzats per tractar els símptomes al·lèrgics no provoquen cap tipus d’efecte advers que sigui rellevant per a la salut del pacient. A més, és ben conegut que l’efectivitat d’aquests és alta.

Tutora: Mireia Panadés Uroz