
Autora: Carla Corral Manalich
La Guerra Civil espanyola és un conflicte que sempre m’ha interessat molt. Va ser un esdeveniment on es van invertir molts recursos i es van utilitzar mètodes nous i de gran transcendència. A més, hi ha molts aspectes de què tractar. Finalment vaig decidir investigar sobre el que va succeir a Sabadell, la ciutat on sempre he viscut. De manera que vaig voler investigar què és el que va succeir a Sabadell i als que hi vivien durant aquest període.
“Guerra Civil a Sabadell” ha seguit el mètode científic, parteix de la hipòtesi “què va passar a Sabadell?”. Entre altres coses m’interessava conèixer si la ciutat havia patit bombardejos, quin bàndol i ideologia predominava a la ciutat i com va afectar la guerra la vida quotidiana dels ciutadans. Volia investigar, conèixer i estudiar els fets en un lloc concret, en uns carrers coneguts per mi on pogués imaginar-me els successos, i on millor que a la ciutat on visc?
Però abans de començar a investigar sobre la Guerra Civil a Sabadell vaig haver de conèixer el transcurs de la guerra a nivell estatal i tot seguit concretar els successos a Catalunya, de manera que després em fos més fàcil situar els fets a Sabadell. És per aquest motiu que aquest treball consta de tota una introducció abans d’entrar en matèria i explicar la història de Sabadell durant la Guerra Civil.
La intenció d’aquest treball ha estat explicar els fets que van succeir a la ciutat i el paper que va tenir durant la guerra, perquè un esdeveniment de tals magnituds com aquest no quedi en l’oblit.
De manera resumida, es pot dir que la majoria dels habitants de Sabadell eren del bàndol republicà encara que ambdues posicions van patir d’igual manera la persecució i la repressió. L’aeròdrom de Sabadell va tenir un paper força important a causa de la fabricació i reparació d’avions i la formació de pilots de l’exèrcit republicà. Tot i l’existència de l’aeròdrom i la seva importància, la població civil no va patir cap bombardeig, tret de dos que no van causar víctimes: un al llindar entre Sabadell i Barberà a mitjans de la guerra i un altre cap al pont de la Salut contra l’exèrcit republicà que marxava. No obstant això, la manca d’aliments es va fer present com a tot arreu i cap a la meitat de la guerra la fam era fortament pronunciada, i també la d’altres recursos com l’electricitat. Amb l’avanç de l’exèrcit nacional a Catalunya, les darreres forces militars que quedaven a Sabadell van marxar, igual que els últims sabadellencs que van exiliar-se. Finalment, les tropes nacionals van entrar a finals de gener del 1939. Actualment a la ciutat hi ha records que ens evoquen aquest temps com és el cas de les stolperstein, unes pedres al terra en honor a les víctimes dels camps nazis de Mauthausen, o el polvorí i arsenal a l’aeròdrom.
Sense voler mostrar cap tendència ideològica ni voler influir en l’opinió del lector, aquest treball ha volgut transmetre la història d’una ciutat –fins i tot arribant a ser anecdòtica per als que hi viuen– com a tasca per recuperar la memòria històrica. De manera que quan els lectors es creuin amb una stolperstein o es fixin en la placa de la plaça Marcet, o bé quan passin amb cotxe a prop de l’aeròdrom i l’entrada del polvorí, que pensin en aquestes pàgines, en tot el que hi ha explicat i, sobretot, que pensin en les víctimes d’aquesta guerra, algunes per ideologia, d’altres perquè s’hi van trobar sense més remei.
Tutora: Mercè Rios Figuerola

Deixa un comentari