Autores: Míriam Garcia Nilo i Noelia Pozo Galeote

Totes les setmanes de dilluns a divendres travessem la porta de l’institut a les vuit del matí, creuem l’entrada amb la vista fixa en la porta de l’edifici i ens dirigim a les aules. A les onze, sortim al pati o fora del recinte, fixant-nos només en l’esmorzar que menjarem. Quan finalitzen les classes a dos quarts de tres, sortim escopetejades per arribar a casa al més ràpid possible. Mai ens fixem en allò que ens envolta.

Quin arbre deu ser aquest que veiem per la finestra de la nostra aula cada dia? Quines són aquestes plantes a la dreta i a l’esquerra que envolten el nostre institut? Tot i que nosaltres dues portem sis anys estudiant en aquest centre, mai ens havíem plantejat aquestes qüestions, ni havíem pensat que estar envoltades de vegetació és un privilegi del qual no gaudeixen gaires instituts. Aprofitant aquest privilegi, vam decidir aprofundir més en aquest tema i convertir-lo en el nucli d’aquests treball de recerca.

L’objectiu del nostre treball, inicialment, va ser identificar les plantes situades al recinte escolar. Per poder fer-ho, vam fotografiar gran part de les plantes. Un cop identificades, la nostra recerca es va centrar a entendre el seu nom científic. En la majoria dels casos aquesta nomenclatura ens va descobrir un munt d’històries mitològiques gregues i llatines narrades en textos d’autors clàssics. Arran d’aquest descobriment, i en recordar les metamorfosis que vam estudiar a les classes de llatí de quart d’ESO, la nostra decisió va ser lligar una mica de botànica amb molta mitologia i art, en adonar-nos que els mites de les plantes no només estaven representats a la literatura, sinó també en gran quantitat d’obres pictòriques i escultòriques.

El nom científic –en grec, castellà i català– inicia el tema. Segueix la descripció de la planta començant pel que la fa més representativa visualment. A continuació, hem investigat si aquesta planta amagava alguna història mítica. Hem volgut reforçar aquestes històries amb els textos clàssics que en fan referència, acompanyant-lo de la seva traducció. I, per tancar, hem buscat representacions artístiques d’aquestes històries.

El treball ens ha demostrat que gran part de les plantes situades a l’hort de l’institut i al pati tenen un fons mitològic clàssic, i la majoria dels seus mites són sobre una metamorfosi. El poeta llatí Publi Ovidi Nasó és qui va escriure un gran nombre d’aquestes metamorfosis.

La dificultat més important que hem tingut durant la realització del treball ha estat la recerca dels fragments dels llibres que contenien els mites, que estan escrits en llengües clàssiques. Buscar i trobar aquests passatges no ha estat tasca fàcil perquè es troben en pàgines web i llibres molt específics i estan escrits en llengües que no dominem encara.

Trobar representacions dels mites al món de l’art no ha estat gaire complicat, i aquest fet ens permet concloure que la mitologia clàssica ha estat font d’inspiració al llarg dels segles.

Per finalitzar, i com a observació general, cal afegir que resulta molt curiós i agradable constatar la pervivència de la cultura clàssica a tots els àmbits que ens envolten: la llengua, la filosofia, les matemàtiques, l’art… Fins i tot, en una cosa tan senzilla com les plantes del nostre institut.

Tutor: Mercè Polo Gómez