Autors: Joan Bosch Guerrero, Laia Calvo Gil, Álex Gómez Bédmar i Rubén Montilla García

Com a estudiants en el marc d’un sistema educatiu europeu, sempre se’ns ha parlat del món des d’una perspectiva purament occidental. Quant a l’art, i específicament a la literatura, la situació no varia. La major part de la producció literària treballada pertany a autors principalment europeus i americans, i sembla que els grans poetes que han donat les mil·lenàries cultures orientals no formin part de la història de la literatura. Aquesta idea vam tenir-la present des de l’inici del treball de recerca, el qual volíem que estigués relacionat amb la poesia. No ens volíem limitar a fer un estudi d’un moviment occidental específic, així que, fugint de la nostra zona de confort, vam començar a investigar la literatura d’algunes de les cultures orientals més importants. El món àrab, constantment subjecte a crítiques i judicis en l’actualitat, és el que més ens cridà l’atenció: la història, la cultura, el paper de la religió i la desinformació d’Occident al respecte van ser claus a l’hora de decantar-nos per la seva literatura.

Amb aquest treball, així doncs, ens vam proposar construir un resum de tota la tradició literària àrab (sobretot de la zona del Pròxim Orient, més fructífera) lligada amb tota una sèrie d’impactes i canvis socials i polítics. D’aquesta manera, vam establir un seguit d’objectius per assolir: conèixer els diversos motors del canvi en la poesia àrab; saber diferenciar les característiques dels moviments poètics àrabs des del seu naixement fins a l’actualitat; comentar els poemes més representatius de les diferents etapes de la trajectòria de la poesia àrab i veure com s’hi reflectien les principals característiques dels diversos moviments i, finalment, difondre un xic de la poesia oriental com a alternativa vàlida als clàssics occidentals.

Pel que fa a l’estructura del treball de recerca, distingim sis blocs que estan estretament lligats amb els objectius anteriorment esmentats. Cada apartat sintetitza un període concret de la poesia àrab, partint de la clàssica i seguint la seva evolució fins a arribar a la contemporània. Els blocs han estat realitzats d’acord amb un ordre que facilita l’anàlisi de cada moviment. Primer, trobem una contextualització de l’època en la qual es desenvolupa (àmbit social, cultural i polític); a continuació, hi ha una explicació de caire més teòric que desglossa la poesia del moment, i per concloure s’analitza algun poema representatiu junt amb l’obra dels autors cabdals.

Al llarg de la recerca, gràcies a l’estudi de l’estructura formal i la prosòdia característiques de la poesia àrab clàssica, vam poder identificar el perquè de l’escassa evolució que experimenta la lírica àrab des del seu naixement fins a la segona meitat del segle XIX. L’existència d’un esquema mètric amb flexibilitat nul·la dificulta la possibilitat de canvi i innovació poètica, i el caràcter sagrat i prestigiós atribuït a la poesia tradicional també és un factor significatiu que vam tenir en compte a l’hora de donar resposta a aquest fenomen. Així doncs, també vam observar el gran contrast entre la complexitat inicial i una senzillesa que ha anat cobrant un paper més important en la poesia. A més, pel que fa als motors de canvi, cal referir-se principalment a les fites històriques principals que han tingut lloc des del segle XIX als països àrabs, com la mateixa entrada en contacte amb el món occidental (que suposà l’aportació de noves idees i tendències literàries, incentivant així el sorgiment de nous moviments literaris trencadors) o altres fets polítics i històrics com la Nakba, la Naksa i, fins i tot, la Primavera àrab, que han accentuat el to combatiu de la poesia.

Tutor: Andrés Rico Mora