Oriol Visa –

Tenir l’oportunitat de realitzar aquest treball m’ha permès aprendre una gran quantitat de coses noves, fins i tot més de les esperades. M’ha ajudat a investigar i explorar una de les meves aficions, l’electrònica, per a la qual sempre he sentit una gran interès. Buscava conèixer-me a mi mateix i si aquest era realment el camp en què volia centrar els estudis universitaris.

No m’hauria imaginat mai que podria arribar tan lluny, tenint en compte que moltes de les tecnologies aplicades en aquest treball eren totalment desconegudes per mi.

No era conscient ni de l’ús ni de l’existència dels polímers intel·ligents. No em podia imaginar que un plàstic pot arribar a ser conductor mitjançant un procés químic. He après molt sobre aquest tema i realment m’agradaria poder continuar investigant més perquè penso que aquests materials poden tenir moltes aplicacions en un futur, com per exemple, en el camp de la medicina, per determinar les respostes del cos davant malalties, drogues, dietes, ferides, estrès… entre d’altres.

He tingut l’oportunitat de conèixer i aprendre la plataforma i l’entorn de programació Arduino. M’ha sorprès la quantitat de coses que es poden fer amb aquest miniordinador. El llenguatge de programació no és difícil, hi ha molts tutorials a Internet que pots utilitzar com a orientació i que et proporcionen moltes idees.

El fet de desenvolupar un prototip és molt motivador i satisfactori. M’he adonat que hi ha materials i solucions ja creats, accessibles a tothom i amb un cost molt baix, com per exemple, processadors, mòduls Bluetooth…, que poden ser fàcilment integrats en qualsevol aplicació.

Reconec que he viscut fases del projecte feixugues on he tingut dificultats per tirar endavant el treball, però he estat capaç de superar-les buscant l’ajuda necessària. Tothom s’ha mostrat molt predisposat a col·laborar en el meu treball de recerca. Recordo que em va costar molt desenvolupar un sensor que es comportés de forma estable. Per aconseguir-ho vaig fer moltes proves, hi vaig dedicar moltes hores, setmanes i mesos fins arribar al resultat final.

Crec que la part teòrica no l’hauria d’haver enfocat tant a estudiar i desenvolupar  els plàstics en general, sinó que l’hauria d’haver centrat més en l’estudi i la investigació dels polímers intel·ligents. Això m’hauria ajudat a estalviar temps; temps que m’ha faltat per desenvolupar millor l’aplicació.

Aquest treball es pot considerar com una primera aproximació a l’estudi del comportament dels materials intel·ligents, el qual m’agradaria continuar, ampliar i millorar en un futur projecte de final de grau. Una de les millores en què penso que es podria treballar és en la substitució dels polímers per teixits intel·ligents. També crec que s’haurien de crear patrons de comportament d’usuaris de la cadira en funció de l’edat, l’alçada i el pes, per obtenir avaluacions i resultats més reals.

Malgrat que aquest treball de recerca ha requerit de molt d’esforç, ha estat una experiència que tornaria a repetir, perquè m’ha apropat a la realitat del món professional.

És una experiència totalment recomanable!

 

TUTORA: ESTEFANIA CÒNSUL