ANDREA GARCÍA ROBLES –

Des del primer moment que vaig veure en la llista de possibles temes per fer el treball de recerca vaig saber que l’ètica empresarial havia de ser el meu.

Tota la meva vida he tingut al cap la idea de ser empresària en acabar els estudis, i la meva forma de ser té la peculiaritat de tendir a equilibrar la sensibilitat i la duresa. Aquest contrast considero que és contrast el nucli dels enormes conflictes ètics que tinc diàriament, que confronten el meu pensament des que tinc dotze anys. El meu objectiu primordial, abans de la felicitat, és arribar a conèixer qui sóc realment.

El tema d’aquest treball tenia el potencial de conèixer el món de l’empresa i de l’ètica alhora, i paral·lelament conèixer el tipus d’empresària ­‒o, més ben dit, de persona‒ que vull ser. A més a més, he tractat d’associar la temàtica a altres variables que m’atreuen personalment: sigui una sèrie com “Suits” o el cas de les universitats americanes.

Voldria destacar tres aspectes en l’elaboració d’aquest treball. En primer lloc, he tingut la valuosa oportunitat de ser rebuda cordialment per empresaris. He gaudit moltíssim de l’experiència d’entrevistar persones que tenen per hàbit ser ells qui entrevisten.

En segon lloc, he après a insistir més en els punts clau del que realment necessito abans de donar excessives explicacions de què vull fer. Una anècdota d’aquest treball va ser quan vaig demanar a un amic de Dubai que em passés el contacte d’una amiga seva que, suposadament, treballava en recursos humans. Quan ja teníem data de trobada aprofitant un viatge de negocis que ella havia de fer a Madrid i a Barcelona per promocionar l’empresa, vaig buscar la seva pàgina web per començar a redactar les preguntes i vaig adonar-me que es tractava d’un negoci relativament petit. Aleshores vaig tornar a preguntar-li si treballava en un departament de recursos humans amb unes altres paraules i em va dir que, efectivament, no hi  treballava. Per tant, no vaig poder treure suc de l’entrevista.

I un tercer aspecte, el més pràctic, és que ara em sento capaç d’escriure un correu electrònic cordial. Als primers correus vaig cometre un gran error de principiant: vaig utilitzar el “tu” en lloc del “vostè”.

No vaig dubtar de fer el treball sola. Sóc conscient que un treball en grup aporta el fet d’aprendre a treballar en equip, però aquest mètode ja l’he pogut posar en pràctica en múltiples ocasions gràcies a l’institut on duc a terme els estudis. Per contra, poder fer el treball de forma individual em podia aportar organització personal i autoconeixement. A més a més podria prescindir
de demanar permís per fer modificacions, perquè sóc prou inquieta per no parar de canviar sovint el que ja tinc fet. Em considero una persona perfeccionista i autoexigent.

Potser el dia de demà no seré pas l’empresària que sempre he somiat: imponent, valenta, sociable, negociadora, amb capacitat de decisió i de lideratge… Però sé que l’esforç que faig dia a dia i el que em queda per fer em condueix lentament a qui sóc i a qui arribaré a ser, i que, sigui com sigui, dependrà de la meva actitud el fet de ser feliç o no.

Finalment, voldria remarcar que estic realment orgullosa del treball que he realitzat. Malgrat els errors que pugui haver comès, realment he gaudit dedicant tantes hores a desenvolupar el treball de la millor manera que he pogut i sabut fer. Ha estat un privilegi poder tocar superficialment àmbits com el dret civil, la filosofia, la responsabilitat social i l’ètica empresarial, i comprovar que és el que m’agrada i a quina cosa  em vull dedicar.

M’he pres la meva recerca amb il·lusió, amb ganes i he donat la meva millor versió de mi en cada moment, i tant de bo entusiasmi els lectors llegir el treball tant com m’ha entusiasmat a mi fer-lo. Si pogués tornar enrere fins al moment de triar el tema, tornaria a triar el mateix.

 

TUTORS: ROSER VENEGAS I SANTIAGO GUERRERO