Emma López Corzo i Anna Valls Bielsa –
Qualsevol dona embarassada espera que el seu fill neixi passats els nou mesos, però a vegades el nadó arriba abans del temps previst. Si el part es produeix abans de les 37 setmanes de gestació, es considera prematur, perquè el temps de gestació, normalment, és de quaranta setmanes. A Catalunya hi ha una taxa de prematuritat global d’un 7,3%; a Espanya, un 12% de nadons neixen pretermes, i a escala mundial en neixen 15 milions a l’any. Segons els estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta xifra va en augment.
Aquest fet va fer que ens preguntéssim quins són els factors que incrementen els riscs d’un part preterme, les conseqüències que comporta i, finalment, l’efectivitat dels mètodes aplicats a la unitat de cures intensives neonatal (UCIN).
El nostre treball consta de dues parts. La primera és la part teòrica, on apareix la informació sobre la prematuritat, necessària per poder comprendre el nostre treball. Aquesta part és extensa, perquè el coneixement actual sobre la prematuritat és ampli i augmenta cada dia. Cada cop es fan més investigacions i avenços per reduir les seqüeles en els nadons prematurs i per millorar la seva qualitat de vida.
La segona part del treball és el treball de camp. En aquesta part hem fet el seguiment de tres nadons prematurs acabats de néixer a l’Hospital General de Catalunya. Amb les dades obtingudes setmanalment hem estat capaces de corroborar que els mètodes aplicats a l’UCIN són realment efectius. A més, hem pogut veure el funcionament de la planta neonatal i establir un vincle amb les persones implicades, que són els professionals i els familiars dels nadons. Amb l’ajuda d’amdbós grups hem pogut donar un toc més sentimental i personal al treball, mitjançant diverses entrevistes.
El resultat de tot aquest treball ha estat molt profitós per a nosaltres. Però també ens ha portat feina: hem hagut de llegir força bibliografia i entendre un nou llenguatge medicocientífic al qual no estàvem acostumades, però sobretot hem viscut experiències inoblidables.
Ha estat tan enriquidor el contacte amb tots els grups implicats que, a banda que aquest treball no s’hauria pogut fer sense la seva col·laboració, ha fet que totes dues vulguem, en la mesura del que sigui possible, dedicar-nos al món de la salut en un futur.
Pel que fa a la hipòtesi plantejada a l’inici: “són efectius els mètodes emprats en les cures de nadons prematurs?”, podem dir que, efectivament, ho són. Aquesta afirmació es veu clarament reflectida en la gran evolució que han tingut els tres nens als quals hem fet el seguiment i en les xifres exposades al llarg del treball. Actualment sobreviuen molts més nadons que fa uns quants anys i això es deu, essencialment, als avenços en les tècniques que es fan servir per tractar-los.
Deixa un comentari