Maria París Valls-Moreno, Adrià Altayó Sanfeliu i Gisela Font Asensio –

L’Alzheimer és una demència molt present a la nostra societat i cada cop és més fàcil que formi part de les nostres vides. Cada set segons una persona al món és diagnosticada d’aquesta demència; només a Espanya, ja es parla d’1,2 milions de pacients. A causa del fet que el nombre de perjudicats per aquesta patologia degenerativa ‒entre malalts i familiars‒ és de l’entorn de 6 milions de persones, se l’anomena també ‘l’epidèmia del segle XXI’.

Aquest projecte consisteix a analitzar els efectes de la música, un art que forma part de les nostres vides, sobre una demència present a moltes famílies d’avui dia, la malaltia d’Alzheimer. A causa de la quotidianitat de la música en les rutines diàries de la societat i de la facilitat amb què les noves tecnologies ens permeten escoltar-la, es desconeixen molts beneficis que pot aportar a la salut de les persones.

A través de la creació de bandes sonores personalitzades, les quals contenen música vinculada emocionalment amb els pacients, es duen a terme intervencions musicals durant dues setmanes. Aquestes sessions no pretenen buscar una solució per guarir la malaltia, sinó que plantegen l’anàlisi de vies que poden ajudar els pacients a tenir una qualitat de vida més bona, és a dir, un benestar millor. Finalment, es compara el nivell de benestar dels pacients inicial amb el final, és a dir, amb el postintervenció, i s’analitzen les possibles millores.

Les hipòtesis establertes són:

  1. Escoltar música emocionalment vinculada amb la vida de persones amb malaltia d’Alzheimer produirà canvis en el seu estat emocional i el seu benestar, observables pels cuidadors. Aquests canvis seran favorables i milloraran la situació del afectat, del cuidador i dels familiars del malalt.
  2. Dels tres estats observats durant les intervencions amb els pacients, el que millorarà més serà l’estat d’acció.
  3. Tant el cuidador com el familiar prenen consciència igual com el mateix pacient dels canvis causats per la intervenció musical.

Analitzats els resultats, podem confirmar les tres hipòtesis, encara que la tercera només parcialment. Des del punt de vista dels mateixos pacients, experimenten una millora molt positiva del seu benestar, que valorem en un 11,17%. Tot i així, tal com s’ha explicat en l’apartat que analitza els resultats, no tots els pacients tenen aquesta millora. D’altra banda, des del punt de vista del cuidador, els pacients experimenten una millora d’un 5,47%. Finalment, els familiars perceben en els pacients una millora d’un 4,78%.

D’altra banda, s’observa que la diferència més gran entre els valors preintervenció i postintervenció es troba en l’estat d’acció, amb un 20,30% de millora. De la mateixa manera, per part dels cuidadors s’observa que la diferència més gran entre els valors preintervenció i postintervenció es troba en l’estat d’acció, amb un 13,08% de millora. En canvi, des del punt de vista del familiar s’observa que la diferència més gran entre els valors preintervenció i postintervenció es troba en l’estat emocional, amb un 13,36% de millora.

Per acabar, la relació entre el pacient i el cuidador a la preintervenció és força estreta entre els dos resultats, però totes les altres relacions (pacient-familiar després de la intervenció i pacient-cuidador tant abans com després de la intervenció) presenten unes dades molt baixes.

Tutor: Joan Marin Freixinet