Anna Pallarès López, Berta Pla Monjo, Carla Montaner Sauquet i Andreu Soley Martínez–
El nostre treball ha consistit a endinsar-nos en el camp de la criminologia i la medicina forense per poder arribar a entendre i conèixer, d’una banda, la mentalitat d’un assassí i, de l’altra, tota la investigació que hi ha darrere d’un crim. Cal remarcar que nosaltres ens hem centrat en la part que comprèn la investigació d’un homicidi, des del moment que es troba el cos fins que se’n formulen les conclusions, i hem obviat els processos que hi ha tant abans com després.
La principal motivació que ens ha dut a fer aquest treball ha estat la curiositat per saber com investigarien la nostra mort en el cas que no fos natural. A més, també ens intrigava com i què pensa un assassí a l’hora buscar la manera més eficient i efectiva de cometre un homicidi.
El nostre treball gira a l’entorn de la hipòtesi que el crim perfecte existeix per, d’aquesta manera, trobar els diferents requisits perquè un pla d’assassinat es dugui a terme sense la mínima errada possible. Aquest marge d’error possibilita que s’arribi a descobrir el culpable.
Tota la informació, plasmada i treballada, l’hem extret, d’una banda, de l’assistència a una autòpsia a l’Institut Medicoforense de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i de dues visites a la policia científica de Granollers; i, de l’altra, de pàgines web d’interès, llibres sobre el tema i material audiovisual.
Cal aclarir que cada cop que hem esmentat dades personals ens hem vist condicionats per la Llei de protecció de dades (Annex 8.1, pàg. 44) i hem fet referència que no se’ns permet utilitzar les dades reals del subjecte.
Finalment, hem estructurat el treball en dos blocs: el marc teòric i el marc pràctic. En la primera part es desenvolupa tota la informació referent a la investigació d’un crim, és a dir tots els passos i recursos requerits. En el marc pràctic s’expliquen principalment les dues experiències que vam viure assistint a la seu de la Policia de Granollers i el seguiment d’una autòpsia. A més, entremig d’aquests dos grans apartats hem inclòs un punt en el qual ens hem posat a la pell d’un assassí. Hem inventat un crim gairebé perfecte, per al qual hem requerit de tots els coneixements adquirits per tal de tenir pensat fins a l’últim detall. També en aquest bloc hem adjuntat els resultats d’una enquesta sobre el crim perfecte.
Basant-nos en la informació cercada es pot afirmar que un crim perfecte no existeix, perquè dur-lo a terme sense cap error comporta una gran planificació (la tria de l’arma idònia, evitar deixar rastre, etc.), però també amplis coneixements científics (anatomia, química, medicina, física, farmacologia, toxicologia). D’altra banda, el treball també conté els processos més rellevants de la investigació d’un homicidi (aixecament del cos, autòpsia, estudi de les empremtes). Hem assolit, doncs, l’altre objectiu que ens proposàvem: saber com es resoldria el cas del nostre propi assassinat.
Hem investigat, doncs, el crim perfecte centrant-nos en dos àmbits: les característiques que ha de tenir i la manera com els professionals el resolen trobant-ne els punts febles.
Encara que el treball tingui el format de guia per a l’assassí, té un rerefons que pretén mostrar al lector multitud de coneixements científics mentre llegeix sobre temes relacionats amb les novel·les policíaques, tant populars avui dia. Per tot plegat, aquest treball pot ser utilitzat com a material didàctic sobre anatomia humana, patologia forense i criminologia, entre d’altres disciplines.
Deixa un comentari