Queralt Argelaguet Castillón –
“Mar i cel”, una de les obres més conegudes d’Àngel Guimerà (1845-1924), ha estat el fil conductor d’un treball de recerca que m’ha permès moure’m entre àmbits molt diversos.
Els set mesos de la realització d’aquest treball m’han servit d’excusa per poder treballar, aprofundir i informar-me de diferents etapes de la història, la literatura i la música, tant del passat com de l’actualitat, amb un sol objectiu: poder fer una part pràctica purament creativa, és a dir, escriure un guió de teatre: la meva pròpia adaptació de “Mar i cel”.
La primera part del treball tracta d’una de les etapes més importants de la literatura catalana: la Renaixença, i presenta un breu resum dels fets més importants de la vida i l’obra de l’autor de “Mar i cel”, Àngel Guimerà.
L’expulsió dels moriscos del 1610 és el desencadenant principal de “Mar i cel” i el context històric que va viure el protagonista de l’obra, i que jo he treballat a fons durant aquest treball. Paral·lelament, aquest treball m’ha permès poder analitzar la guerra que fa anys destrueix Síria. És una guerra que encara no ha acabat i que, tot i estar centrada a l’Orient Mitjà, l’hem de tenir present perquè, com em va dir Albert Rico (voluntari d’un camp de refugiats) a l’entrevista que li vaig fer, ‘el problema és que tots estem molt acomodats en aquesta vida, jo inclòs, i les coses que passen al món passen molt lluny encara que siguin aquí al costat’.
I és que la història es repeteix. El refús, per part dels grups locals dominants, de grups nombrosos de gent per causes religioses o ètniques és una constant en la història de la humanitat. Aquest és un dels principals temes que tracta l’obra i, per tant, també la meva adaptació.
He volgut establir diferents paral·lelismes entre l’obra original i la meva perquè, al capdavall, volia mantenir l’essència de “Mar i cel”: l’amor incompatible entre Blanca (cristiana) i Saïd (musulmà) a causa de la religió. Hi ha fets i escenes del text de Guimerà, ambientat al segle XVII, que he pogut transportar a la meva part pràctica, al “Mar i cel” del segle XXI, titulat “Cel i infern”. Així que, independentment del lloc, l’any i els personatges, hi ha molts fets que podrien situar-se en un context actual sense que es despertés cap sospita d’irrealitat.
D’aquesta coneguda obra de Guimerà, la companyia Dagoll Dagom en va fer una versió musical amb lletra de Xavier Bru de Sala (que vaig tenir l’honor d’entrevistar) i música d’Albert Guinovart. Va ser un musical molt reeixit que, com a espectadora del teatre musical, vaig aprofitar inevitablement per fer recerca sobre aquesta companyia.
Així, doncs, la història (moriscos de València i guerra de Síria) i la literatura (Renaixença i Àngel Guimerà) són els pilars fonamentals d’aquest treball, juntament amb les entrevistes al dramaturg Tom Colomer i l’escriptor Xavier Bru de Sala, i l’experiència d’Albert Rico en un camp de refugiats. Gràcies a aquestes entrevistes he pogut viure de primera mà tres experiències totalment diferents però complementàries per poder dur a terme aquest treball.
A “Cel i infern”, Saïd és un refugiat que, després de veure’s obligat a fugir d’un segon país a causa del racisme, ara és cap d’una cèl·lula gihadista que té com a hostatge Blanca i la seva família.
Blanca i Saïd s’enamoren i, com en el text original, la seva història s’acaba amb un final tràgic. Blanca és el cel i Saïd, que era el mar de Guimerà, ara és el nostre infern.
Deixa un comentari