Adrià Espinola Garcia –
Aquest treball de recerca està focalitzat en el disseny de muntanyes russes. Encara que no ho sembli, tot va començar molt abans de la tria del treball. La meva afició pels parcs d’atraccions s’ha anat desenvolupant al llarg dels anys gràcies a la proximitat del parc PortAventura. No va ser fins al 2012, coincidint amb l’obertura del Shambhala, que vaig començar a interessar-me per les muntanyes russes. Anys després, gràcies a la matèria de física i a l’interès per les matemàtiques, vaig poder observar i entendre com funcionaven moltes de les lleis en el món real i en les muntanyes russes. Per tant, el que m’ha motivat a seleccionar aquest tema és l’afició que tinc a les muntanyes russes i els coneixements físics que he desenvolupat a l’institut i que hi estan relacionats.
Aquest treball ha sigut una gran experiència per conèixer aquest àmbit. Des d’un principi em vaig plantejar observar el món de les muntanyes russes. No només l’àmbit físic, sinó també la seva història, el seu disseny i com està tot pensat en una sola muntanya russa.
Un dels objectius principals d’aquest treball és investigar quin és el procés de construcció d’una muntanya russa. Gràcies a les empreses PortAventura i B&M, he pogut observar que no és tan senzill. Per començar, he descobert que un dels aspectes més importants són les sensacions que es volen provocar. Des d’un principi s’ha de tenir definit quin és l’objectiu per tal de portar-lo a terme adequadament. He pogut comprovar com cada fase complementa les altres, i per tant s’ha de seguir un ordre rigorós. A més, en aquest procediment es tenen en compte molts aspectes d’altres àmbits. Diversos exemples són la ubicació i la naturalesa de l’entorn, la qual cosa demostra que les muntanyes russes es dissenyen pensant no solament en els seus clients, sinó també en tot el que les envolta.
Un altre dels objectius principals del treball era observar les lleis físiques en la realitat. Des d’un principi no pensava que en alguns càlculs hi hauria tanta exactitud respecte dels valors reals, com és el cas del Shambhala i el Dragon Khan. Per contra, he tingut dificultats per calcular atraccions com Furius Baco i Red Force, perquè, en ser acceleradors, les velocitats i acceleracions màximes sempre varien.
Una de les parts més importants i interessants del treball ha estat l’elaboració de la pròpia muntanya russa, perquè he pogut aplicar a la realitat els coneixements adquirits durant tot el treball. En aquest cas vaig decidir adaptar-los a una situació molt propera, com és el cas d’una ampliació per a Ferrari Land. Treballar des de zero en una muntanya russa pròpia et fa veure que no només es tracta de tecnologia i física, sinó que també s’han de tenir en compte un gran nombre de variables relacionades amb les sensacions, el tipus de client, la situació, la normativa, etc. L’àmbit físic de la meva muntanya russa ha estat més fàcil, perquè en tot moment podia comprovar els resultats en la simulació 3D. La majoria dels càlculs han sortit exactes. A més, la creació d’una maqueta m’ha semblat una de les fases més importants a l’hora de plantejar qualsevol novetat. La maqueta demostra quin és l’objectiu que es vol assolir i com fer-lo possible. S’ha de tenir en compte que anteriorment s’havia fet el disseny amb NoLimits 2, un programa semiprofessional dedicat a les muntanyes russes que aplica les lleis de la física. Aquest programa té una gran complexitat i ofereix un resultat final excel·lent.
Finalment, cal dir que amb aquest treball he pogut descobrir molts més aspectes que no coneixia fins ara d’aquest àmbit. M’ha demostrat que encara que els treballs de recerca siguin molt elaborats, si tens una admiració pel tema, hi ha facilitats molt notables per fer-los. A més, he demostrat com en elements de la realitat com ara les muntanyes russes es pot aplicar la física ensenyada als instituts i entendre els conceptes amb molta més facilitat.
.
Deixa un comentari