Pol Gorrea Acín –
Des de ben petit, la química ha estat la meva passió. No he tingut mai cap dubte que el món de la ciència era la meva vocació. Sempre m’he interessat per la física, la biologia, la química i les matemàtiques. Per això he participat sempre que he pogut en tots els projectes que m’aportessin nous coneixements i noves experiències que m’ajudessin a entendre una mica més aquest món.
El 13 de gener de l’any passat vaig començar el programa Bojos per la Química, de la Fundació Catalunya La Pedrera. Es tracta d’un curs de química avançada d’un any de durada (gener-desembre 2017) dirigit als estudiants del primer any de batxillerat amb especial interès i talent per la química. Aquest curs combina classes experimentals i teòriques de química durant tretze dissabtes a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). A partir d’aquesta experiència he aprofundit en molts temes, entre ells, la fotosíntesi artificial. Un dels grups de recerca del ICIQ actualment treballa en aquesta àrea i lidera el projecte europeu A-Leaf. Quan vaig assabentar-me d’aquest projecte vaig pensar que podria ser un tema molt interessant per a un treball de recerca.
L’estiu passat vaig formar part del programa Barcelona Internation Youth Science Challenge (BIYSC), també de la Fundació Catalunya La Pedrera. El programa té una durada de dues setmanes i té lloc a Barcelona. Acull gairebé cent estudiants d’arreu del món que treballen en deu projectes de recerca en angles diferents organitzats per centres de recerca de Catalunya, com ara IFAE, PRBB, SPECS, IBEC, IBE, CRG, La Salle, ICFO i ICIQ. El projecte que jo vaig triar va ser el de fotosíntesi artificial, organitzat per l’ICIQ, per al qual vam treballar durant dues setmanes en un laboratori de la UB. També vaig elaborar un “scientific report”, un article científic en anglès inclòs a l’annex del treball. A partir de tot això vaig decidir que seria una bona idea enfocar el treball de recerca cap a la fotosíntesi artificial.
Per mi, aquest treball té importants motivacions ètiques, perquè l’ús excessiu de combustibles fòssils ens conduieix cap a una situació de crisi energètica, econòmica i mediambiental sense precedents. És per això que necessitem trobar fonts d’energia renovables capaces de reemplaçar les actuals. La tècnica de la fotosíntesi artificial, en què se centra el meu treball de recerca, parteix d’observar els mètodes que tenen les plantes per obtenir combustibles nets que ens garanteixin un futur millor.
Aquest treball té com a objectiu explorar les possibilitats d’aquesta tècnica tan innovadora i prometedora. També s’investigaran les capacitats actuals de la fotosíntesi artificial, centrant-se en el mètode de l’electròlisi de l’aigua per produir hidrogen.
En la secció experimental es comparen diversos catalitzadors per a reacció d’electròlisi de l’aigua. En la meva recerca, s’avalua el rendiment de l’òxid de níquel i l’òxid de cobalt en diverses condicions de pH per determinar quin ofereix més rendiment. Sempre es procura estudiar catalitzadors basats en metalls abundants per tal de fer possible que aquesta tècnica s’utilitzi a tots els sectors de la societat i que s’instauri a la nostra vida quotidiana.
Gràcies a aquest treball he pogut comprovar que la fotosíntesi artificial té un gran potencial i que cal estudiar aquesta tècnica com a possible solució a la crisi energètica actual. També s’ha vist que l’hidrogen és una alternativa real als combustibles fòssils que podria aportar-nos una energia que generi, com a únic residu, aigua. Tot i això, també cal considerar que l’electròlisi de l’aigua necessita encara molta recerca perquè esdevingui un mètode eficient que pugui formar part de la nostra vida quotidiana.
Com a conclusió de la secció experimental del treball, s’ha comprovat que amb l’òxid de níquel obtenim una millor activitat catalítica. També s’ha pogut veure que la reacció d’oxidació de l’aigua és més favorable en medis bàsics. Totes aquestes dades tenen molta importància per al desenvolupament de cel·les electrolítiques eficients.
Deixa un comentari