Aina Clofent Mas i Erika Sánchez Vela –

Ara fa un any vam ser acceptades al programa Bojos per la Biomedicina. Allà, a una de nosaltres li va cridar molt l’atenció la part computacional i de seguida va tenir clar que volia aprofundir més en aquest camp. L’altra va quedar captivada amb la part experimental de laboratori.

Així, doncs, vam voler perfilar un treball de recerca que unís aquests dos camps de la biomedicina que, a vegades, semblen tan llunyans l’un de l’altre però que, en realitat, es necessiten mútuament.

Aquest treball té com a objectius principals:

  1. Explorar les conformacions bioactives de l’endorfina-1 i la dermorfina (sintetitzada fins a la fenilalanina) utilitzant dos mètodes: simulacions biocomputacionals i, experimentalment, la tècnica de RMN.
  2. Determinar si existeix una coincidència entre les conformacions bioactives obtingudes a partir de les simulacions biocomputacionals i les obtingudes mitjançant la tècnica de RMN.
  3. Comprovar l’efectivitat de l’endorfina-1 en un cultiu cel·lular utilitzant la tècnica d’immunofluorescència.

Les conclusions d’aquest treball de recerca són:

  1. S’ha aconseguit explorar les conformacions bioactives dels pèptids opiacis endorfina-1 i dermorfina des de dos camps de la biomedicina distints: el computacional, mitjançant les simulacions computacionals, i el realitzat al laboratori, on s’ha dut a terme la síntesi dels pèptids esmentats i la ressonància magnètica d’ambdós.
  2. Ha estat possible establir una correspondència entre les conformacions obtingudes de les simulacions computacionals i les conformacions dels pèptids un cop sintetitzats gràcies a l’anàlisi de la trajectòria, espectres de ressonància magnètica nuclear i massa molecular.
  3. S’ha demostrat l’efectivitat de l’endorfina-1 en cultiu cel·lular. Cal recordar que s’ha triat aquesta en lloc de la dermorfina perquè aquesta última no s’ha sintetitzat en la seva totalitat, sols fins a la fenilalanina. També cal tenir en compte que, tot i els resultats que demostren l’efectivitat d’aquest pèptid, el comportament d’aquest in vivo variarà i, com a conseqüència, la seva efectivitat és molt possible que també ho faci.
  4. S’ha posat de manifest la importància del camp computacional en el món de la biomedicina quant a la gestió de dades i també a la reducció del cost de processos experimentals duts a terme en un laboratori.
  5. S’ha fet palesa la necessitat de cooperació entre el camp computacional i l’experimental, els quals, malgrat ser tant diferents l’un de l’altre, es necessiten mútuament i es poden beneficar dels avantatges que es proporcionen mútuament.
Tutor: Francesc Bonsfills