Sant Jordi 2017: Les diferències de gènere i l’identitat sexual: què és natural i què és cultural? Autoria: Morpheus

Per naturalesa l’ésser humà s’ha sentit atret per altres éssers de la mateixa espècie, no obstant, des de l’antiguitat s’ha comprès com a natural les relacions entre home i dona a causa de les religions i les seves creences, qualsevol altre tipus de relació era perseguida i jutjada fins arribar a la mort.

Actualment ja no es persegueixen els homosexuals a molts llocs del món, la mentalitat de les persones s’ha modernitzat i ha acceptat ideals més aperturistes deixant de banda els prejudicis tot i que encara hi ha molta gent de pensament tradicional que no està d’acord i afirmen que és anar contra natura, fet del qual jo estic en contra i crec que cada vegada menys gent pensa així.

La religió ha produït un endarreriment molt important en aquest procés ja que ha denominat com a pecat tot tipus de relació que no sigui la d’un home i una dona fins arribar al punt en que les mateixes famílies reprimeixen els seus fills imposant l’heterosexualitat per sobre del seu pensament a través de tractaments d’hormones. També podem trobar que l’estat arriba a aplicar condemnes de mort.

Un exemple de religió que no accepta l’homosexualitat actualment, seria la religió islàmica, a la qual, al Coràn i al Hadiz ( que són llibres sagrats), contenen condemnes per els actes sexuals entre persones del mateix sexe. A més, a molts països islàmics s’aplica la pena de mort per aquests actes..

Altre religió intolerant seria la cristiana, la qual rebutja l’homosexualitat basant-se en el respecte i en la interpretació tradicional de la bíblia.

Des del meu punt de vista, crec que les religions avui dia es troben molt desfasades tant en aquest tipus de temes com en tants altres ja que encara a l’actualitat no s’han assabentat que l’orientació sexual de qualsevol persona no és una cosa la qual nosaltres podem decidir o establir. No podem obligar a la gent a ser d’una manera determinada i que segueixi una tendència que “suposadament” és normal o natural, si ens sentim atrets per homes o dones, simplement és una reacció que té lloc de manera natural, per tant, és igual si busquem la felicitat en un home o en una dona, simplement em de buscar la pròpia felicitat sense fer cas a l’opinió de la societat.

Un comentari a “Sant Jordi 2017: Les diferències de gènere i l’identitat sexual: què és natural i què és cultural? Autoria: Morpheus

  1. Hola
    Tu comentario no está mal, pero hay un par de cosas en las que discrepo.
    1. La religión por si misma no impone la heterosexualidad, de eso se encarga la sociedad. Que esta este influida por la religión, es otra cosa.
    2. No se puede imponer una orientación sexual, ya que es la manera de ser de una persona. Yo pondría un termino mas correcto como reprimir, ya que los tratamientos con hormonas no son efectivos.
    3. Los estados islámicos queacatan la pena de muerte, son países subdesarrollados, no puedes juzgar una religión por como se rige en un país o conjunto de paises concretos, ya que seria juzgar al islamismo de una manera similar a decir que España en la inquisición quemaban a la gente porque pensaban que eran brujas, y aunque la iglesia estaba detrás de todo esto, junto con la política, no seria justo reprochar al cristianismo por los actos que realizó un país sin desarrollar como fue España en aquel tiempo.
    4. Discrepo completamente con el argumento final. Decir lo que le atrae a alguien no debe ser juzgado, me parece un mal argumento, ya que la pederastia, la zoofilia, la necrofilia y demás actos sexuales degenerados también son “gustos de personas”. Según tu argumento, ¿como condenarias estas conductas?
    No soy homofobo, pero un argumento mucho mas correcto es decir que es la vida de una persona, y que puede hacer lo quiera siempre y cuando no haga daño a otro. Gracias por escucharme y buenas noches.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *