Un matí ens trobem les cadires de la classe caigudes, les taules descol·locades, paperots pel terra i, el que és pitjor, no està el tresor que custodiàvem ni el lloro Robi!

Mentre pensem què ha passat, rebem la trucada d’uns pirates que ens avisen de què tenim mitja hora per trobar el tresor que ens han pres i recuperar a en Robi, el lloro.

Com sabrem ón són? 

Recollint els papers del terra, ens adonem de què són molt importants… Són el mapa que ens guiarà per diferents e
spais de l’escola per poder recuperar tot. Afanyeu-nos, tenim mitja hora!

Cada nen porta el seu mapa. Anem seguint les indicacions i anem recuperant els objectes del tresor i, finalment, al lloro. 

Com a recompensa, podem escollir una petxina del tresor del capità Carapatata i ficar-la a la capsa del nostre tresor personal…

L’activitat ha estat divertida i els nens i nenes han estat  molt ficats. Però la Carmina (tutora de P3) i jo hem quedat molt sorpreses: en entrar a la classe i trobar les coses per terra, esperàvem que els nens s’adonessin de seguida de que no hi era el tresor. Els nens han vist cadires tombades i papers pel terra. I han pensat que havia estat el vent (aquella nit havia bufat fort  i aquell matí encara hi bufava) i han trigat una estona en adonar-se de que hi faltaven tots els objectes del racó del pirata.

Si els pirates busquen tresors i tenen cofres plens de coses valuoses, per què no podem tenir nosaltres el nostre propi tresor?

Hem aprofitat capses de bombons que teniem a l’escola i les hem convertit en cofres per tresors. Cada nen i nena té una. L’ha decorat, ha posat el seu nom i ha començat a omplir-la. Per començar, han ficat una moneda de xocolata i una medalla daurada que van guanyar quan van fer el jurament de pirates.

Entre tots hem pensat què més hi podrien ficar: alguna cosa especial, que els agradi molt (una pedra diferent, una joguina petita d’aquelles que ens agrada de portat a l’escola,..) També es poden portar tresors pels companys (un dibuix,…)

Les capses estan guardades al calaix de cada nen, al seu abast per què les agafin en el moment que vulguin… Ara veurem el que hi fiquen.