Propostes de millora d’organització i de resultats

Després de realitzar la valoració de la setmana de treball per projectes s’observa que repetides vegades ha sorgit la idea de reorganitzar aquesta setmana a nivell horari, de manera que:

– un mateix professor pugui tenir continuïtat a una mateixa aula*.

– que cada equip docent estigui al seu nivell i no en d’altres perquè és complicat que tota la informació arribi si algú està a més d’un nivell*.

* COMPLICACIÓ: no tot el centre funciona de la mateixa manera durant aquella setmana: 1r, 2n i 3r han treballat per projectes; 4t han realitzat 3 dies d’un projecte d’eticocívica i Batxillerat han continuat amb la normalitat de les classes.

Fer una reorganització horària en aquest context pot ser molt complicat, però solventaria molts aspectes, inclosos els resultats als quals poden arribar els alumnes:

– tutoritzar un grup durant una àmplia franja horària permetria un grau més elevat de seguiment i també d’implicació tant del professorat com de l’alumnat

 – confeccionar un horari pauta molt més la distinció entre les activitats dirigides (quins continguts volem que TOTHOM assoleixi, transversals -des de diverses àrees- i extrets del currículum) i activitats d’autonomia; així també es trenquen moments, s’hi incorporen novetats, s’evita que les 6 hores diàries es facin massa feixugues i tot plegat es fa més dinàmic.

– el fet que a cada hora surti un professor i entri un altre a l’aula no afavoreix el seguiment, el clima ni el treball d’aula, i per tant segur que tampoc no afavoreix els bons resultats.

Organització dels projectes

El treball per projectes s’ha realitzat en una setmana intensiva just abans de les vacances de Setmana Santa. Les classes ordinàries s’han aturat entre 1r i 3r d’ESO, els nivells que han treballat d’aquesta manera. Sorgeixen dubtes respecte de tot això:

– S’ha generat diversitat d’opinions, des de valorar-ho com a un període curt de temps fins a l’altre extrem, com a massa intensiu, massa temps dedicat.

– Fent-ho a final de trimestre, just abans de vacances, poden quedar aspectes sense tancar (com ara fer bona cloenda, per exemple, amb una valoració complerta de la setmana).

Resultats interessants?

Resultado de imagen de resultats

En general els alumnes han arribat a resultats interessants en les seves recerques. Ara bé, apareixen també diversos dubtes entre els docents:

– de vegades l’alumnat ha posat gairebé tot el seu esforç en un producte final amb poca rellevància més enllà d’una activitat plàstica. En molts casos s’observa que el fet de crear motiva molt, però no sempre és senzill compensar això amb la part de recerca, planificació, argumentació, resultats, conclusions, etc, és a dir, amb aspectes no tan plàstics o de manipulació però que també formen part important del treball per projectes.

– es fa complicat treballar aspectes del currículum a través dels projectes que hem posat en pràctica aquest any. Per una banda caldria haver treballat molt més des dels equips docents per tal d’inserir aspectes curriculars en aquesta metodologia per projectes; aquí cal una gran comunicació i cohesió entre els professors. Per altra banda, aquests aspectes curriculars haurien de ser introduïts a través d’activitats dirigides, i es planteja el dubte de trobar l’equilibri entre dirigir un projecte i deixar que flueixi la lliure descoberta, el protagonisme i l’autonomia de treball de l’alumnat.

– relacionat amb el punt anterior: els treballs per projectes han d’incloure sempre aspectes curriculars que tot el grup hagi d’assolir? O prioritzem el treball competencial (que coincidim que només es pot realitzar satisfactòriament mitjançant aquesta metodologia), com ara aprendre a aprendre, treballar cooperativament o fomentar valors de grup?  Si és així, el treball per projectes s’hauria de compatibilitzar i empeltar perfectament amb una metodologia d’aula més clàssica o formal, amb classes més dirigides a assolir coneixements mínims i comuns a tota l’aula, i que després ells mateixos poguessin aplicar de manera autònoma, lliure i arribant a crear un producte final en un treball per projectes.

Avaluació dels projectes a l’Ègara

Potser aquesta part és la més complexa, ja que el format de disseny del currículum del Departament ens fa avaluar per matèries i aquesta nota més competencial i transversal ens és complicat.

Què i com hem avaluat?

Els equips docents hem avaluat diversos ítems utilitzant un full excel on cada professor implicat proposava la nota i n’hem fet la mitjana:

  • nota d’actitud: hem tingut en compte el dia a dia de la setmana de projectes amb una graella en paper a cada aula.
  • carpeta aprenentatge: també hem avaluat la carpeta d’aprenentatge de cada grup de treball on hi havia la informació teòrica buscada, els objectius del seu projecte i el disseny del producte final.
  • tasques individuals: hem posat nota a unes tasques individuals d’activitats que es van fer al llarg de la setmana. Aquesta nota no apareix a tots els nivells, ja que no tots tenien activitats individuals.
  • exposició oral i defensa del projecte: hem proposat nota a cada membre del grup que surt de la mitjana de les notes proposades pel professorat.
  • autoavaluació i coavaluació: es va elaborar un document on els alumnes proposaven amb coherència i justificant-la, la seva nota dins del grup i proposaven justificant també, una nota a cada company del grup.

Propostes fetes en els equips docents:

  1. que sigui una nota que faci mitjana amb les matèries optatives del centre.
  2. que serveixi per recuperar les optatives pendents de cursos anteriors.
  3. que arribi un butlletí “específic” a casa dels nostres alumnes on s’incloguin les competències avaluades, tal com fem amb l’avaluació inicial o zero durant l’octubre-novembre.

En tot aquest procés el que realment volem és que s’impliqui tot el claustre i que les famílies comparteixin aquesta manera de treballar ja que pensem que “aprendre a treballar en grup se n’aprèn treballant-hi” i el foment de la creativitat s’estimula si es treballa sovint d’aquesta manera.

Com podem millorar el treball en grup?

Resultado de imagen de mejorar trabajo en grupo

Pel que fa a les dificultats trobades a l’hora de  treballar en grup concloem , se n’aprèn treballant-ne, de manera que queda molta feina per fer. D’altra banda , perquè els alumnes puguin fer un bon aprenentatge de treball en grup, primer cal que els professors tinguem clar també què vol dir això.

La figura del mediador creada a 2n d’ESO ha estat una solució per solventar petites complicacions d’entesa entre els membres del grup.

Treball en grup

De vegades ha estat complicada la tasca en grup; en general sembla que no és una manera de treballar a la qual els alumnes hi estiguin habituats; segurament ha servit com a inici per aprendre a treballar en equip de manera real, no una simple repartició de tasques, que és el més habitual a l’hora de treballar en grup.

D’altra banda, no ha quedat clara la metodologia de treball a partir d’experts als alumnes de 1r cicle d’ESO. A més a més és aquí on s’ha notat més l’aparició d’alguna complicació a nivell de gestió d’aula a mesura que avançava la setmana.

CONTINUÏTAT DEL TREBALL PER PROJECTES

 

De cara al proper curs repetiríeu l’experiència?

20160318_12141420160315_10472920160318_11572120160318_104616

PRIMER D’ESO: Volem un món net? 

En general estem d’acord en que sí repetiríem, i valorem el fet d’utilitzar una carpeta d’aprenentatge per seguir la feina, però hi ha diverses opinions en com fer-ho:

  • poder-ho provar durant més temps, potser un mes, amb més professorat implicat.
  • potser amb una altra organització horària i amb més antelació d’informació.
  • Sí, però no més d’una setmana.

El que hem de millorar és com organitzem els horaris amb els professors i la temporització de la feina que han de fer els alumnes.

SEGON D’ESO: Com són els altres? 

De la mateixa manera no, solventant aspectes ja comentats:

– Marc horari.

– No funcionament d’ infraestructures, material.

– Compartir més dins nivell i entre nivells.

TERCER D’ESO: Hi ha desigualtats al món?

Sí. Potser es podria proposar fer un treball d’aquest tipus cada trimestre. Al 3r trimestre es pot aprofitar que ja es fa el Treball de síntesi.

 

PROS I CONTRES D’AQUESTA MANERA DE TREBALLAR

20160318_10471620160315_10454720160315_10510520160315_093648

1. Quines coses creieu que han funcionat?

PRIMER D’ESO: Volem un món net? 

Va funcionar bé, permetre que els alumnes fessin els grups, que els grups es formessin barrejant classes, l’explicació prèvia a la setmana de projectes (feta a les tutories), el tema presenta “Volem un món net?”, el fet d’aconseguir que es posessin d’acord per decidir un tema, però aconseguir que arribessin a fer l’exposició va ser la millor. Vam aconseguir que entenguessin que per treballar s’han de tenir objectius, objectius que al final en l’exposició s’ha de veure que s’han aconseguit.

 

SEGON D’ESO: Com són els altres? 

Totes les coses a les quals ja s’ha fet referència: els alumnes han treballat molt bé, han estat engrescats des del principi, en general han sabut organitzar-se en grups i treballar de manera que (en general) tothom coneixia les diferents parts del treball (no ha estat una repartició de feina i prou, sinó que ha estat compartida). No s’han produït conflictes i tant els resultats com les manualitats han motivat l’alumnat.

TERCER D’ESO: Hi ha desigualtats al món?

Globalment molt bé. 
2.  Quines coses no han funcionat?

 PRIMER D’ESO: Volem un món net? 

No han entès com es treballa amb experts. Però potser hem estat els professors els que no hem sabut com ajudar-los a treballar d’aquesta manera. Entenien la figura d’un coordinador però amb la resta d’experts els hi costava molt gestionar la feina. Una de les coses que s’ha de millorar és la preparació de la presentació, se’ls hi va insistir molt el dijous en preparar-ho tot, però divendres ens vam trobar amb algun grup que no podien fer la presentació per què no podien connectar l’ordinador al projector, per exemple…

També caldria tenir en compte, de cara a la propera vegada, que als alumnes els costa estar moltes hores en el mateix espai i que han de poder bellugar-se per diferents llocs, biblioteca, aula de tecno o de plàstica o música, i que en aquests llocs hi ha d’haver un professor que se’n faci càrrec. De la mateixa manera que havíem d’haver aconseguit que portessin el material que necessitaven per treballar millor i no passejar innecessariament.

La tria de subtemes hagués pogut fer-se en funció d’un professor responsable per tal d’orientar al grup. Cada professor podria portar a terme la supervisió de 3 o 4 treballs, d’aquesta manera segurament aconseguiríem més implicació del professorat.

La idea d’un professorat tutor de determinats grups ajudaria a tenir la carpeta d’aprenentatge més guiada, alguns alumnes no han presentat cap document que ens permeti veure què és el que ells han investigat. D’altra banda també s’hauria de parlar sobre si s’ha de penalitzar els grups que van fer molta feina a casa, perquè havien de serrar o utilitzar eines pesades o perilloses i van preferir fer-ho a casa amb els pares.

 

SEGON D’ESO: Com són els altres? 

Trenta hores a final de trimestre, sense tenir el darrer dia per tancar ha estat massa sessions. Setmana cansada, renyar molt, nens amunt i avall. Conforme avançava la setmana anava a pitjor.

Les exposicions no van estar ben preparades. Ara bé, si es compara amb els treballs de síntesi sembla que s’han sentit la feina més seva, ja que a les exposicions no va quedar ningú sense parlar o que parlés en menor grau que la resta (en general), cosa que sí passa més sovint als treballs de síntesi.

Es troba a faltar un darrer dia per fer una bona cloenda de la setmana.

TERCER D’ESO: Hi ha desigualtats al món?

Hauria d’haver hagut hores assignades al taller de tecnologia.

S’hauria d’haver assignat els professors a un nivell de forma equilibrada.

Cal tenir material a l’abast dels alumnes.

Cal tenir una impressora compartida.

 

Organització de la Setmana de Projectes

1.Creus que l’organització d’aquesta setmana de treball per projectes ha estat bona?

PRIMER D’ESO: Volem un món net? 

Ens hem trobat amb idees diverses però crec que estem d’acord en que la feina que s’ha demanat als alumnes ha estat ben organitzada, a partir del site mostrat en les sessions de tutoria, i de la carpeta que els hi vam entregar amb els documents que havien de presentar l’últim dia. Però en quan al seguiment dels professors creiem que hauríem d’haver creat abans els documents que s’havien d’utilitzar per fer el seguiment per a que tothom hagués tingut més clar què havia de fer, i en que podia ajudar als alumnes. Amb més previsió també haguéssim pogut fer millor els tribunals ja que a primera hora del matí de divendres va haver una mica de caos abans de començar les exposicions.

També s’ha comentat que hauria pogut estar millor que els professors ens repartíssim grups de treball i ens haguéssim fet responsables d’ajudar a aquells grups en la seva tasca. Els professors voltàvem de classe en classe sense tenir el temps suficient per aprofundir en un grup. Calia també haver fet una previsió d’utilització d’espais com el taller de tecnologia i potser d’altres.  Alguns alumnes necessitaven anar-hi.

SEGON D’ESO: Com són els altres? 

Es reitera l’excés d’hores seguides en una setmana intensiva. El fet de fer intergrups a altres nivells no es valora positivament, ja que es considera que va provocar més enrenou.

Les sortides i entrades contínues al taller i lavabo generaven una situació poc controlada. Es podria haver solventat amb horaris de laboratoris i tallers? En aquest cas caldria una organització molt gran, potser el professor de tecnologia hagués hagut d’estar al taller sempre, i el de ciències (o ViP o qui fos si es tractava de fer ús de les piques per a manualitats) al laboratori. Això implica molta organització de centre.

La infraestructura ha de funcionar (so, vídeo, internet): es va proposar de veure un documental cada dia a darreres hores però no va ser possible atès que en una aula no funciona el so.

El marc horari impedeix en gran part el funcionament per projectes. Caldria redefinir els calaixos horaris d’aquella setmana.

TERCER D’ESO: Hi ha desigualtats al món?

Creiem que el grup impulsor ha organitzat molt bé els continguts, la metodologia i l’ha fet extensiva al nostre equip docent de forma clara i entenedora. A l’equip docent hem concretat les tasques i documents necessaris per portar a terme la setmana de projectes. En general estem satisfets de l’organització, tot i que com ja hem dit hi ha detalls que cal millorar.

 

2.Treballant amb un grup impulsor i algunes hores d’equip docent creieu que ha estat suficient? És una bona organització?

PRIMER D’ESO: Volem un món net? 

En general pensem que el fet que hi hagués un grup impulsor de dos persones per nivell potser no ha estat suficient ja que era difícil passar les informacions a l‘equip docent i d’aquesta manera ajudar a que s’impliquessin més en el projecte. Les hores d’equip docent es fan curtes si volem parlar sobre els alumnes i a més a més engrescar a un equip en un projecte, per aquest motiu des del primer dia en que es va crear el site es va passar el link a l’equip docent per a que ells mateixos si consideraven que s’havien d’afegir idees ho podien fer o ens les podien passar, i en aquest sentit creiem que ha faltat col·laboració.

SEGON D’ESO: Com són els altres? 

Molt poc temps. Els equips docents estan molt plens de coses a parlar.

TERCER D’ESO: Hi ha desigualtats al món?

Ho hem respost a la pregunta anterior i la resposta és sí, tot i que els equips docents haurien de ser formats per tot el professorat que intervé al nivell. Aquesta mancança no és pròpia de l’organització de la setmana de projectes sinó de l’organització de centre.

3.Tothom sabia què s’havia de fer abans de començar el projecte?

PRIMER D’ESO: Volem un món net? 

La idea era aconseguir que si, però crec que més que parlar de falta d’informació necessitaríem parlar de ganes de participar. Des del primer moment en que vam crear el site, tots els professors van tenir la informació a l’abast a partir del link que vam posar en les actes de les reunions d’equip docent, en les quals a més a més es podia veure el calendari d’informació del projecte als alumnes. A partir d’aquí ja entra la implicació de cadascun de nosaltres per saber i preguntar si hi ha dubtes. Els problemes pel professorat potser van sorgir pel fet que vam anar tard modificant i copiant els documents del site que volíem que els alumnes tinguessin a la carpeta d’aprenentatge i aquesta informació va arribar tard als professors, es a dir que potser no tothom tenia clar que els alumnes havien de fer la planificació de la feina, omplir actes de treball diari, etc..

SEGON D’ESO: Com són els altres?

El professorat que no pertany a l’equip docent ha trobat a faltar informació. No tots els professors de l’equip docent ho sabien (ho comenta una professora de l’equip posant-se ella com a exemple), però sobretot els de fora de l’equip docent.

TERCER D’ESO: Hi ha desigualtats al món?

Les persones que formem part directa de l’equip docent (7) sí, la resta es de suposar si llegien les actes de l’equip docent.

4.L’organització dels grups ha estat satisfactòria?

PRIMER D’ESO: Volem un món net? 

En general creiem que ha estat satisfactori deixar que ells mateixos fessin els grups ja que en el moment en que tenien problemes, al ser alumnes amb afinitats, era més fàcil que intentessin arribar a acords. És evident que hi ha hagut grups que han estat complicats, amb absentistes o alumnes que no tenen mai ganes de treballar, però en general la valoració és positiva. També el fet que estiguessin barrejats alumnes de diferents classes.

SEGON D’ESO: Com són els altres?

Els alumnes han treballat bé. Respecte de l’organització per grups de treball, els alumnes feien propostes sobre els components de grup, normalment s’acceptava però de vegades s’havien de desmuntar. S’ha fet un grups d’absentistes, la qual cosa es valora com a positiva donat que no ha interferit en el funcionament de la resta de grups.

TERCER D’ESO: Hi ha desigualtats al món?

Des del nostre punt de vista sí. Gràcies a la implicació dels tutors i del coneixement de l’alumnat s’han pogut organitzar els grups a partir de les propostes dels propis alumnes.

5.Valoreu l’avaluació dels diferents projectes.

PRIMER D’ESO: Volem un món net? 

Creiem que ha faltat previsió per l’avaluació de projectes ja que alguns grups van tenir problemes tècnics que van fer perillar les seves presentacions. La previsió també va afectar els tribunals ja que a l’organitzar-los massa tard el divendres a primera hora va haver un embolic  i alguns professors no es van assabentar que els hi havíem demanat que estiguessin en els tribunals de 1r.

Els documents que hem utilitzat per valorar els projectes creiem que han estat correctes i que han ajudat als tribunals a ser el més objectius possibles, malgrat els problemes que ens plantejava el fet que hi ha hagut alumnes que han vingut però que no han treballat gens, i que tenen una bona nota ja que els seus companys han treballat per ells.

En general, l´avaluació és positiva, els alumnes han participat i han treballat força, però s´hauria d´explicar millor que l´objectiu dels projectes no era només fer una presentació final sinó també aprendre a treballar en grup. El que creiem que ha funcionat és el fet d’entendre que per a tots ells la idea era arribar a millorar el medi-ambient amb el seu projecte, i creiem que tots ells s’han esforçat en buscar un projecte que ajudi a respondre afirmativament la pregunta inicial: Volem un món net?

SEGON D’ESO: Com són els altres?

Pel que fa a l’exposició no queda clara la valoració individual. Queda pendent valorar carpetes (a data d’aquesta publicació).

TERCER D’ESO: Hi ha desigualtats al món?

En general els projectes de l’alumnat presentaven una qualitat entre acceptable, bona i molt bona, tendint a aquesta última valoració. En el moment d’escriure aquesta qüestió no hem acabat de fer l’avaluació completa dels projectes, però disposem de la informació del treball diari i de les valoracions que es van fer de la jornada de l’exposició. En aquest sentit valorem molt positivament la implicació i l’esforç de tots els grups. Amb les dades que disposem podem dir que cap grup haurà tret una nota insatisfactòria.

Pel que fa a l’avaluació en si mateixa dir que s’han ponderat els següents ítems, cadascun d’ells amb la seva rúbrica:

  1. Treball diari (a partir de les observacions de cada hora per part del professorat) 5 %
  2. Carpeta d’aprenentatge (a partir de la rúbrica donada als alumnes) 20 %
  3. Tasques individuals (dos redactats) 10 %
  4. Autoavaluació justificada 10 %
  5. Coavaluació justificada    5 %
  6. Pòster (rúbrica professorat) 15 %
  7. Exposició oral (rúbrica professorat)  15 %
  8. Producte (rúbrica professorat) 15 %
  9. Coavaluació (rúbriques per la visita a l’expo alumnat) 5 %