El vídeo del projecte
Respon
Ha valgut la pena?
Ens trobem els membres de l’equip impulsor i els mestres del cicle i parlem de com ha anat tot:
En resum:
- La valoració global és positiva malgrat l’enrenou que ens ha portat.
- Creiem que els alumnes han experimentat unes conductes autònomes a les quals no estan acostumats.
- L’experiència de barrejar les classes ha estat molt positiva.
- La satisfacció dels alumnes per la tasca realitzada ha estat en general força alta.
- Hem contribuït a molts dels objectius que en forma de criteris d’avaluació s’estableixen per al cicle en diverses àrees: Medi, Matemàtiques, Llengua i Valors
- Valorem molt positivament la seqüència teoria-experimentació- practica
Cal dir, però que:
- Ha estat difícil l’avaluació del projecte per part del tutor degut a la barreja de grups.
- Els alumnes han participat de manera desigual: alguns s’han arrepenjat en la feina dels altres.
- La dinàmica de la classe i l’avaluació del procés ha estat difícil de gestionar: les dificultats tecnològiques de vegades ens han superat.
- No s’ha organitzat prou bé la participació de les famílies i els riscos correguts amb les eines de vegades han estat importants
- No ha estat prou eficient el treball d’algun contingut conceptual : calia donar més importància al concepte màquina simple.
- No hem previst prou bé la compra dels materials. I en tot cas calia utilitzar més materials de rebuig (motivar més les famílies i els alumnes en aquest sentit amb la suficient antelació)
Traiem les màquines al pati i convidem els altres cursos
El sentit últim de la feina era fer màquines per jugar. Ara ha arribat el moment. Des de l’inici hem pensat que hi havien de jugar els alumnes que les havien fet però sobretot que les havien de compartir i ensenyar. Això també donava valor a la feina feta i obligava a fer-la ben feta. S’hi jugaven el prestigi!
El divendres a la tarda les baixem al pati i primer els de cicle superior hi juguen de manera lliure. Al cap d’una estona baixen alumnes de cicle mitjà i d’inicial i els grans els acompanyen i els ensenyen com s’hi juga.
No se’ns va acudir que tot es podia acabar amb una gran xocolatada. L’any que ve, si hi tornem, ens hi podem pensar.
enllaç amb altres fotografies de l’exposició
Els alumnes valoren la feina feta
Un cop realitzades les màquines els diferents grups es troben per última vegada i fan una valoració de la feina. Els mestres hem elaborat una fitxa amb algunes preguntes perquè els guiï en la discussió. Hi hem afegit una part de continguts i una part de valoració de la feina en equip.
La valoració té una part feta i consensuada pel grup i una altra individual:
Algunes opinions dels alumnes:
“Ha sigut molt xulo muntar la màquina”
“M’he entretingut massa de vegades però he treballat bé”
“Crec que he treballat molt bé i entre tots hem col·laborat molt bé”
“A vegades els de 5è es barallaven entre ells perquè no estaven d’acord amb res”
“Jo valoro que ha anat molt bé i que he après molt! El meu grup era molt bo ”
“Jo crec que no he treballat lo necessari perquè em posin una bona nota tampoc havia de parlar tant amb l’H., havia de fer feina” 
Les màquines, finalment
Els alumnes han construït les màquines amb quatre o cinc sessions (alguna més de les previstes però això ja se sap). Ara resten mal desades en diversos racons de les classes a l’espera del seu objectiu i del seu penúltim destí: el joc.
De la teoria a la pràctica. Del disseny a la realització
És el moment que els alumnes s’hi posin. tenen els seus dissenys i han aconseguit els materials que necessiten. Pares, mares, avis i mestres donen un cop de mà. Els horaris de sempre salten pels aires. El passadís de Cicle Superior és un desori i un batibull d’alumnes que demanen eines que els falten i materials que no surten i de nois i noies que busquen solucions als problemes que es plantegen. Ajudar -se els uns al altres és imprescindible.
enllaç a l’àlbum de fotos
Les instruccions. El treball de Llengua
Comentem les característiques del text instructiu: ordenat i amb un temps verbal que serveix per donar ordres o per aclarir els possibles dubtes.
Utilitzem un dels jocs que tenim a la classe i que porta un text amb instruccions perquè ens serveixi d’exemple. Després ells redacten el que ha de servir per a la seva màquina.
Primeres sessions amb els materials
Des de dilluns els alumnes han començat a manipular els materials amb l’objectiu de construir la seva màquina. Si els llistons no han arribat podem desmuntar caixes per aconseguir les peces que ens fan falta.
L’escala
Una petita dificultat és que els alumnes de 6è i encara menys els de 5è no estan avesats al treball amb escala. És per això que els expliquem de manera molt senzilla que quan fan el disseny del seu projecte i el dibuixen han de mantenir la mateixa proporció per a totes les dimensions: el que els és més pràctic és reduir-ho tot a la meitat o a una quarta part.
L’altra dificultat a l’hora del disseny és el treballar els conceptes de planta i perfil: en alguns casos els més fàcil dibuixar la màquina de costat i en altres, vista des de dalt. 
Renunciem a demanar-los que dibuixin cada una de les peces perquè ens sembla que hi haurien de dedicar molt de temps.
Ho lliguem amb àrees diverses
El treball de les màquines forma part de l’àrea de Medi però quan hem anat a comprar fustes i ens han fet el pressupost hem vist les múltiples possiblitats d’incorporar-ho al treball matemàtic que hem estat fent al llarg del curs.
