De projecte de 3r d’ESO a projecte de centre

Que el projecte pensat per 3r d’ESO ha anat creixent i ha acabat convertint-se en un projecte de centre ho demostra el fet que s’han elaborat diferents vídeos per part de l’alumnat del batxillerat artístic, com és el cas de Corrandes d’exili, que recrea el poema autobiogràfic de Pere Quart, incidint un cop més en les sensacions i pensaments dels exiliats i dels refugiats.

El vídeo ha estat seleccionat com un dels deu finalistes del 2n Premi KABUA Joves per canviar el món, d’entre més de 60 filmacions d’arreu de Catalunya.

El dissabte 21 de maig l’alumnat i la professora que coordinava el projecte, Mili Esono, van assistir a la seu de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya on es va fallar el concurs. El vídeo va quedar 4t classificat.

Podeu veure també el videopoema “Patria para ti“. En ell, diversos alumnes de l’institut reciten parts del poema de l’autor siri  Hussein Habash en les seves llengües maternes.

 

I “Anhelo de una  patria“, també de Hussein Habash, realitzat pels alumnes de 2n de Batxillerat Artístic.

 

Fem un vídeo

Ens vam proposar fer un vídeo amb els alumnes de 3r del Taller d’Audiovisuals.

Des que vam saber que treballariem sobre la crisi dels refugiats i la seva possible acollida en el nostre país,  vam començar a cercar informació sobre els refugiats i desplaçats sirians, els motius de la guerra, els recorreguts que seguien per arribar a Europa. Vam consultar  informació dels diaris i vam veure alguns vídeos relacionats amb el tema. Es tractava que els alumnes se sensibilitzessin en relació a la crisi dels refugiats.

Van començar a filmar alguns plans d’espais propers per on sabíem que es movien els refugiats en els altres països, el mar, les estacions, els trens, els camps…

La idea inicial era muntar aquests plans amb veus en off dels alumnes, cartells… però vam trobar que hi havia massa pocs plans i no teníem temps de filmar-ne més per fer-ne una peça. Ho vam haver de solucionar d’una altra manera.

Al final un grup de 9 alumnes es van dedicar,  ajudats per mi, a fer el vídeo.  Es va dividir en tres subgrups, que es van distribuir les diferents tasques que calia fer:

  • El primer grup va decidir cercar imatges de vídeos que tinguessin la llicència Creative Commons.  En van buscar i van minutar aquelles imatges que els agradaven més i trobaven més adequades per muntar en el vídeo. També ho van fer amb sons que volien que sortissin.
  • El segon grup, van cercar notícies als diaris de diverses informacions en relació als refugiats i en van començar a muntar cartells amb un programa de muntatge de vídeo.
  • El tercer grup, van triar els poemes que després van enregistrar i afegir com a veu en off.

Després entre tots, vam filmar els itineraris que podien seguir els refugiats per arribar a Europa. Va caldre enregistrar la veu i superposar-la en el muntatge per tal que se sentís millor.

També vam decidir quines músiques hi posàvem d’unes quantes que els vaig proposar.

Vam consensuar entre tots el títol, d’entre molts que van proposar: “Un trist i llarg viatge”

Com que el temps era massa just per acabar-lo de muntar, jo vaig acabar-lo, tenint en compte  totes les indicacions que ells em van donar.

I aquest és el vídeo que vam aconseguir fer. Encara que aquesta és la versió curta, que no té els itineraris, podeu veure la nostra feina.

Imatge de previsualització de YouTube

Científics refugiats

Introducció

Des de la matèria de Física i Química s’ha aprofitat el fet que moltes científiques i científics de mitjans del segle XX van ser refugiats. Això es degué a una sèrie de coincidències. El descobriment de la fissió de l’àtom d’urani-235 es va donar a l’Alemanya del 1938, quan ja feia cinc anys que el partit nazi era al poder i com a partit únic. Es va donar un gran èxode de científics cap a occident per la intransigència nazi.

Molts d’aquells científics van ser refugiats al Regne Unit i als EE.UU. La certesa que el govern alemany tenia un programa per aprofitar aquell descobriment amb finalitats bèl·liques va fer que els EE.UU. concebessin un programa propi amb el mateix objectiu, el Projecte Manhattan.

Es va donar la paradoxa que aquest projecte, en principi concebut per vèncer l’Alemanya nazi, es va nodrir precisament dels refugiats que van haver d’abandonar-la.

En el moment que el grup de professors de la Xarxa de Competències Bàsiques de l’INS Bellvitge discutíem sobre les aportacions que cada professor podia fer al treball sobre els refugiats, a Química de 3r estàvem estudiant l’àtom i la radioactivitat. Aprofitant aquesta feliç circumstància, es va programar el treball que en aquest document es descriu.

Objectiu

  • Desprendre de connotacions negatives el concepte de refugiat, presentant el cas dels científics refugiats.
  • Presentar la intolerància, com era el cas de l’Alemanya nazi, com a mancada de futur o autodestructiva.
  • Veure, a través d’exemples, que el futur és mestís. El treball científic n’és un exemple.

Procediment inicial

  1. Es va triar una sèrie d’alumnes, quatre per grup, perquè cerquessin informació sobre determinats científics: Marie Curie, Albert Einstein, Lise Meitner i Otto Frisch. Posteriorment es van afegir dos més: Enrico Fermi i Leó Szilárd.
  2. Se’ls va plantejar que haurien de fer una exposició breu, d’uns cinc minuts, sobre la vida i l’obra de cada científic. És a dir, no se’ls va donar cap altra indicació, sinó que havien de parlar d’aquells trets que els cridessin l’atenció, tant de la seva vida com dels seus descobriments.
  3. El professor ambienta l’exposició de cada personatge projectant, en la pantalla de l’aula, una foto de cada personatge acompanyada d’una o més frases conegudes d’ell/a.

clip_image002

clip_image003clip_image004

 

  1. Un cop exposats, en la mateixa sessió de classe, els trets biogràfics dels quatre primers científics, el professor va preguntar quin era el tret comú a tots ells.

Primers resultats

  1. L’alumnat va ser capaç de relacionar-los a l’estudi de la Física i la Química, però no a tots amb les bombes nuclears. En el cas de Marie Curie, potser perquè no estava relacionada de forma directa i, en el cas d’Albert Einstein, perquè la seva relació era purament teòrica.
  2. Un cop el professor els va relacionar amb la fabricació de la bomba “A” els va fer notar que no havien fet cap referència a la condició de refugiats de tots ells.
  3. El professor explica com Alemanya, pel nazisme, es va veure mancada dels més importants científics que hi havia. Si no s’hagués donat una victòria militar aliada sobre Alemanya, les primeres bombes atòmiques haguessin caigut sobre Alemanya.

Procediment posterior

(a desenvolupar)

  1. El professor afegeix dos científics més a la llista: Enrico Fermi i Léo Szilárd. Dos alumnes més per cada grup de 3r d’ESO cerquen informacions i les exposen a classe.
  2. A l’hora d’optar pels diversos productes a elaborar, dels proposats pel professorat implicat des de les diferents matèries, cinc alumnes trien fer un mural sobre el tema Científics Refugiats.
  3. Se’ls demana com pensen fer-lo i es discuteix amb ells quina pot ser la millor manera. Es pauten una sèrie d’objectius a assolir:
    1. Utilitzar els materials elaborats pels companys en la primera fase i cercar més informacions per…
    2. … explicar la implicació, directa o indirecta, de cadascun dels sis personatges en la producció de les primeres bombes atòmiques.
    3. … explicar els motius de la seva condició de refugiats: culturals, polítics, ideològics…
    4. Situar els països d’origen i d’acollida de tots ells.

Conclusió del treball

A partir dels materials elaborats en la primera fase es van elaborar articles en els quals es feia més referència a la seva condició de refugiats.

Els alumnes van confegir un mapa de l’Europa d’entreguerres on van situar els personatges. Aquest punt va ser molt significatiu, perquè procedien de països que no existien de la manera que són ara i van anar de refugiats a països que sí eren, llavors, pràcticament iguals a com són en l’actualitat.

Cal destacar el gust estètic que l’alumnat va aplicar a la conclusió del treball.

Científics

Pla de treball

Després de comentar amb l’Equip Impulsor de la Xarxa de CB la rebuda que ha tingut el documental amb l’alumnat, elaborem aquest document com un possible guió per implementar el treball per projectes relacionat amb els refugiats sirians en els dos grups de 3r d’ESO:

 

blog2

Pla de treball del projecte “Els nous veïns”

Objectiu:

  • Sensibilitzar els nostres alumnes vers la realitat en la es troben les persones refugiades.
  • Reflexionar sobre com hem d’acollir les persones que arriben a la nostra ciutat provinent de realitats extremes i actuar conseqüentment.
  • Participar en les campanyes d’acollida als refugiats que s’organitzin en el nostre entorn proper..

Productes:

  • Vídeo de sensibilització vers aquesta tragèdia humanitària que ens servirà per compartir el què hem après al llarg del projecte amb les escoles i/o altres organitzacions de la nostra ciutat.
  • 2 o 3 Presentacions audiovisuals que ens serviran per sensibilitzar els alumnes d’altres cursos del nostre institut vers aquesta tragèdia que viuen els refugiats i per reflexionar sobre com els hem d’acollir que ens servirà per compartir el què hem après al llarg del projecte.
  • Murals per l’Institut.

Propostes d’activitat que es poden fer::

Ja programades i/o realitzades:

22/12/2105: Creu Roja. Conferència.

Pendents de valorar i/o temporitzar:

  • Conferència “Les crisis humanitàries que provoquen els refugiats. Anàlisis del cas de Síria”. La conferència la fan reporters que han viscut  les situacions i conflictes exposats. La proposta ve de l’Associació de fotoperiodistes de Barcelona.
  • Treballar i reflexionar a partir de la fotografia del world photo press.
  • Article sobre les paraules i expressions que “els refugiats” han anat deixant a la llengua castellana al llarg del temps.

http://www.elespanol.com/cultura/20151125/81991805_0.html

  • Vídeo enviat per Carme Torrijos:

https://drive.google.com/a/ibellvitge.net/file/d/0B7aopfEYeM14b21odTJKcktMUnlmaWF3Wl9tclRVR3QzcnNF/view?usp=sharing

  • Recull de textos escrits per refugiats que podrien ser treballats a classe i utilitzar-los després en el vídeo final. Potser podríem buscar entre els avis dels nostres alumnes…
  • Participar en alguna recollida de material amb alguna implicació especial. El Comitè de solidaritat amb el poble sirià fa recollides de material específic (material escolar, llet en pols, bolquers, aliments en gra). Va destinat als refugiats interns que s’han mogut dins el propi país. Arriba per camins clandestins via Turquia. El reben i el distribueixen 3 entitats de la població que estan dins el país i saben les necessitats reals… Una proposta que ha fet algun centre escolar i que es podria copiar pot ser recollir llibretes escolars i a la primera pàgina escriure un missatge en anglès de recolzament, ànims…
  • Stop Motion: he parlat amb el David i el segon trimestre a EVP han de treballar aquest contingut. L’he animat a fer alguna cosa relacionada amb el projecte i s’hi ha engrescat ràpidament. Ex: imatge d’un refugiat i en el fons van passant tots els països pels que ha de passar fins arribar a l’Hospitalet…

bloc

Punt de partida

L’Ampa de l’Institut el dia 10 de novembre de 2015 ens fa arribar un correu electrònic on s’explica l’arribada de 25 persones refugiades de Síria a la ciutat de l’Hospitalet. En el correu, l’Ajuntament i la Creu Roja demanen la col·laboració de totes les entitats i voluntaris per tal que aquestes persones es trobin acollides i acompanyades de forma que puguin integrar-s’hi entre nosaltres. També es demana fer difusió de la situació que estan patint i mirar que la gent que ens envolta prengui consciència de la necessitat de donar la cara i no mirar per a una altra banda.

Aquest correu ens fa prendre consciència de la gravetat de la situació i ens motiva a buscar la manera de treballar-ho des del nostre Institut.

fonsSolidaritatCiutadana

Per altra banda, a principis de curs, l’Enric, professor de Socials de 3r d’ESO i membre de l’Equip Impulsor de la Xarxa CB, va mostrar a l’alumnat la imatge de Aylan Kurdi, el nen de tres anys mort ofegat a una platja de la costa turca, que va mostrar el drama de l’èxode dels refugiats siris a l’abast dels ulls de tot el món.

La inundació informativa va ser llavors diària i va arribar al nostre alumnat. Per això, a l’inici del curs es va plantejar realitzar des de la matèria de Socials un treball sobre els refugiats siris que estaven intentant arribar a Europa, però també sobre els moviments migratoris, per tal de lligar-ho amb el currículum de 3r d’ESO. La idea va ser molt ben rebuda.

La proposta formulada va ser treballar en grup per tal de portar a terme una investigació, com si d’un equip de redacció periodístic es tractés; ara bé, se’ls va facilitar una guia de preguntes per guiar-los en el seu treball.