L’UNIVERS

IMPLEMENTACIÓ

1.- PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

Tot va començar quan la Gemma va rebre el text de la Cantània d’enguany.
“Partícules”, escrit pel dramaturg Sergi Belbel, era un text preciós… i molt difícil!

Abans d’aprendre’l a música va parlar amb les tutores per treballar el contingut del text des del punt de vista lingüístic

Durant la primera setmana es presentava el text simultàniament a música i a català. El primer repte va ser… entendre’l. Així, doncs, la primera tasca va ser utilitzar el diccionari. Es va recomanar l’ús del DIEC com a font segura d’informació.

També es va buscar la biografia de l’autor, Sergi Belbel, i d’Einstein ja que era un científic que havia estudiat l’Univers.

 

2.- LES PROPOSTES DEL DOSSIER

Les tutores van preparar un dossier que seguia el fil argumental de la cantata.

Les propostes de treball que contenia estaven molt vinculades a la llengua. – Tipologies textuals: biografia, poesia, llegenda, definició, notícia, carta, descripció, instruccions…

– Coneixement de la llengua: normes d’accentuació, adjectius, camps semàntics…

– Literatura relacionada amb l’univers i la ciència ficció.

A partir del treball del dossier, es va despertar un gran interès que va provocar que el projecte s’expandís a molts altres àmbits: plàstica, ciències, matemàtiques…

 

3.-EL BIG BANG I LA TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS

A mesura que es definien els conceptes que contenia la cantata, els alumnes descobrien un munt d’elements químics de la taula periòdica. Aquest fet va despertar la seva curiositat. Van investigar què era la taula periòdica, quins elements químics coneixien…

També a partir de conèixer el significat del vocabulari es va despertar l’interès per saber l’inici de tot plegat: del big bang a l’actualitat. Per tant van buscar i compartir amb els companys vídeos, llibres… on s’explicava el naixement de l’univers i la seva transformació.

Les tutores recollíem aquest interès i gestionàvem espais/moments per tal que poguessin compartir les pròpies indagacions amb els companys.

 

 

4.-ELS DÉUS DE L’OLIMP

El dossier preveia un petit treball de recerca sobre mitologia grecoromana vinculada al nom de planetes, constel·lacions, galàxies…

A partir d’aquí, els alumnes es van interessar per tota la mitologia, de manera que, no només van fer recerca del que es proposava sinó que van buscar més informació, van fer préstec a la biblioteca escolar de llibres relacionats amb el tema, van buscar imatges de pintures i escultures que van ser comentades en gran grup…

Van recrear les llegendes amb el seu vocabulari, van compartir informació en petits grups per elaborar murals de constel·lacions que situaven en un planisferi celeste, van interessar-se per les civilitzacions antigues, van comparar els déus grecs, romans i egipcis..

 

5.-TOT ENGANXAT A LA PARET?

A mesura que anaven aprenent sobre l’univers es va tenir la necessitat de plasmar tant coneixement de manera visual.

Les mestres van fer un primer esbós del disseny d’un mapa conceptual que recollís els aprenentatges des del big bang fins al planeta terra. A partir d’aquí els alumnes van pensar com representar cada concepte après.

Finalment el pany de paret va quedar cobert per un big bang fet de papers brillants; partícules fetes amb goma eva; els gasos representats per globus; la Via Làctia amb pintura i purpurina; el sistema solar amb papers, llanes, fotografies d’obres d’art; constel·lacions amb paper que contenia llegenda i dibuix; les capes de la terra pintades amb ceres…

Després de buscar informació sobre el sistema solar es va veure la necessitat de construir una maqueta. Diverses sessions de plàstica es van dedicar a pintar boles de porexpan trades segons la mida dels planetes a escala. També va ser a escala que es va representar el sistema solar al pati.

De tant mirar imatges de cossos celestes, vam descobrir la bellesa que contenien. Així doncs la van representar amb pintura sobre fons negre: forats negres, pluja d’estels, nebuloses, galàxies… van sorgir dels pinzells dels alumnes.

I encara quedava elaborar les disfresses i complements per anar a Cantània: barret, túnica, pompons, maraques…

 

6.- ANEM A DONAR UN VOLT!

A les dues classes hi ha alumnes de la SIEI. Les seves docents es van afegir a l’eufòria general i van pensar que podrien preparar una sessió en la qual el M i la K explicarien als seus companys algunes característiques dels cossos celestes sota la llum fosforescent.

A mida que els alumnes coneixien la Via Làctia en teoria, va sorgir el neguit d’alguns alumnes que mai l’havien vist en realitat. Així, doncs, es va proposar una sortida per veure les estrelles. Les tutores van contactar amb experts en la matèria i un dia al vespre, alumnes, mestres, pares i experts van anar al Castellvell a passar una vetllada sota les estrelles.

7.- CANTEM

Paral·lelament a la feina de la classe, a l’hora de música es treballava el detonant de tot plegat: la cantata “Partícules”.

Cada sessió s’inicia amb un treball de postura corporal; escalfament, vocalització i projecció de la veu.

Seguidament es memoritza per una banda, el text i el ritme de cada cançó i, per l’altra, la part melòdica.

Una vegada tenen clara la cançó s’hi afegeixen les diferents coreografies i ritmes corporals.

S’utilitza el recurs de vídeos per tal que els alumnes puguin repassar les cançons apreses, a l’aula o a casa.

GEOSORPRESA

IMPLEMENTACIÓ

  1. Activitat: Motivació

Presentem a la SUM el material Kapla a tota la comunitat.

Un grupet juguen per demostrar què és pot fer i repartim les peces en 6 capses, una per aula per fer el còmput total de peces

En ½ grup. Comptem quantes peces hi ha. S’organitzen  fent piles de 10. Un grup ho fa molt ordenadament, totes les piles iguals i en filera i l’altre grup és més desorganitzat i han de repetir el recompte.

Contrastem el resultat dels dos grups i l’escrivim en un foli al passadís per a fer el recompte de totes les aules.

La suma total és de 1999. Ens adonem que ens falta una peça, per la qual cosa els de tercer passen per les aules de 1r i 2n per si s’ha perdut allà i, finalment, la troben i arrodoneixen les peces a 2000.

Mentrestant, altres alumnes es miren l’aula de geometria per decidir on anirà la capsa i quina mida ha de tenir.

 

  1. Activitat: Creació d’una caixa

Ja a l’aula, ens preguntem Com ho guardem? I a on?

La primera pregunta la tenen clara: a l’ aula de geometria.

La segona porta més discussió (bosses, caixes de cartró o plàstic… fins arribar a les caixes de fusta amb rodes).

Cal dissenyar les caixes. Com podem saber la mida per tal que hi càpiguen totes les peces?

Apilem totes les caixes de cartró i els cabassos i fan un càlcul aproximat, però no és precís.

Per grups fan dissenys de la caixa. Veuen que no pot ser massa alta per arribar al fons i tampoc massa ampla per tal que pugui sortir per la porta.

Els proposem fer una base de 25 peces i calculen la superfície i els pisos que hauria de tenir per encabir 1000 peces. (comptem de 25 en 25 fins a 1000, això ens permet calcular l’alçada).

Amb aquestes mides fem una adaptació d’amplada i alçada perquè s’adapti al nostre espai i decideixen fer-la més gran perquè no posarem mai les peces ordenades. Trigaríem massa estona.

 

  1. Activitat: Debat

Un grup proposa fer dues caixes i l’altre grup una, per aquest motiu proposem un debat en el qual els alumnes d’una classe van a l’altra classe a exposar els avantatges de fer dues caixes en comptes d’una i viceversa. Finalment, els dos grups veuen els avantatges de les dues caixes i es decideixen per aquesta proposta.

 

  1. Activitat: Carta

Ara sols falta escriure la carta al pare voluntari per fer les caixes.

Primer escriuen la carta individualment. Després les llegim totes i anem agafant el que més ens agrada de cadascuna per a fer la carta definitiva que passem a net.

Escollim la carta que ha quedat més ben presentada, anem a buscar un sobre a secretaria i hi anotem l’adreça i el remitent.

Esperem que el sr. Mounir ens pugui fer les caixes ben aviat.

 

  1. Activitat: Plànol

Prenem les mides de l’aula i dels mobles que hi ha (porta, pissarra, finestres, radiadors..) per fer el plànol de l’aula. Per veure com es dibuixa cada element en el plànol busquem plànols d’aules i altres estances per interpretar-los i fer el nostre.

Per tal que el nostre plànol hi càpiga en un full quadriculat, busquem la proporció idònia i decidim fer l’escala 10 quadradets: 1 metre.

 

  1. Activitat: Decoració

Hem valorat que necessitàvem propostes i idees per fer coses amb el Kapla i han fet l’encàrrec a primer i segon que busquin imatges de construccions maques i originals per decorar l’aula de geometria.