Arriba el gran moment!

Després de construir coneixement i tenir clar quin era el propòsit del projecte, ens posem mans a l’obra i a elaborar el producte final s’ha dit!

Destacar que un grup va decidir construir una maqueta d’uns artesans i tot ser un procés molt enriquidor, finalment es va donar per acabada ja que s’havien acabat el nombre de sessions destinades per al producte final (tot i ampliar amb alguna sessió més, anaven molt lents). En canvi el grup del menú medieval, la posada en escena era més fàcil, ja que consistia en elaborar ells mateixos un menú medieval i el millor de tot, que se l’acabaven menjant!

El següent pas va ser documentar tot el procés en un powerpoint, exposar-ho a la resta de companys i treure les conclusions del projecte, ja sigui des des punt de vista de les fortaleses com aspectes que es podrien millorar (debilitats).

La nota final sortia de la documentació escrita (diari de treball), del producte final i de la presentació del projecte davant la classe.

K0 COMERÇ OBERT

PLANIFICACIÓ

Des de la Cambra de Comerç es proposa a les escoles del Solsonès realitzar un projecte per tal que els nens i nenes coneguin la UBIC (Unió de Botiguers i Comerciants) i el comerç de proximitat.

Des de l’escola ens va semblar interessant treballar el tema en forma globalitzada dins les àrees de llengua catalana, llengua castellana, matemàtiques, coneixement del medi i plàstica.

S’inicia el projecte amb una xerrada per part d’alguns membres de la Junta de la UBIC, en què els alumnes van poder conèixer de prop aquesta organització i van poder resoldre els dubtes que tenien mitjançant la formulació de preguntes.

METODOLOGIA

D’entrada, el projecte preveia de realitzar activitats en gran grup, en petit grup, en parelles i individualment. Els petits grups (sis equips de quatre membres) es van formar a iniciativa dels mateixos nens i nenes, malgrat que vam haver d’ajudar una mica a organitzar-los. Dins de cada grup hi havia el portaveu, el secretari, l’encarregat de material i el moderador, cadascun dels quals tenia unes tasques determinades ja acordades.

Cada setmana dedicàvem una estona a posar en comú el progrés de cada grup, cosa que ens permetia veure on passava cada un, compartir coneixements, intercanviar idees, …

 

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ

Després de la xerrada la de UBIC, vam plantejar-nos en gran grup: què és el comerç? I el comerç de proximitat? Vam fer una pluja d’idees. Fins i tot vam buscar-ne la definició al diccionari i a internet. A continuació, vam elaborar també un llistat de comerços de Solsona on anaven a comprar normalment i vam esmentar alguns dels productes que s’hi podien trobar. Vam comentar també el fet d’anar a comprar sols, acompanyant els pares, els avis, … Finalment els vam preguntar què els semblaria d’anar a visitar alguns comerços locals. La idea va agradar i vam començar a preparar-la.

Cadascun dels equips van pensar què els agradaria saber dels tres comerços que ens havia tocat visitar. Un comerç per a dos grups. A continuació, aquests grups es van reunir en un grup més gran per  intercanviar preguntes, dubtes, qüestions a plantejar, … I en van fer un guió en comú. Se’n va fer una exposició. Es van escotar opinions a favor, divergències, canvis, … i vam donar per definitius els tres qüestionaris.

Vam visitar els tres comerços. Es van plantejar les preguntes que havíem preparat i moltes d’altres que van anar sorgint. Els secretaris, ajudats pels altres companys, anaven prenent nota de la informació més rellevant. Un cop a classe i en diverses sessions, cada grup va fer un resum de les informacions que van recollir als comerços i la van compartir amb la resta de companys i companyes, als quals es va fer arribar una còpia del document que havien elaborat.

Acabada l’activitat, vam presentar-los els sectors de producció. També en diverses sessions i a partir d’esquemes projectats a la PDI i d’alguns llibres de consulta, en parelles van elaborar el mapa conceptual de cadascun dels sectors. A continuació, van exposar el gran grup les conclusions a què havien arribat. Vam poder comprovar que no tot el comerç s’engloba dins del sector terciari, ja que n’hi ha molts amb relacions estretes amb els altres sectors.

Més endavant, vam fer una gimcana per equips i per un sector determinat de Solsona. L’objectiu era trobar quins dels comerços de proximitat de la zona ens oferia un seguit de productes concrets. Un cop localitzat el comerç, els demanaven el seu segell comercial i l’estampaven en un document.

Per acabar el projecte ens vam preguntar: i si fem una botiga? Vam acordar de muntar una parada per Sant Jordi al passeig. La idea va il·lusionar molt. Vam planificar el treball a fer: pensar en els productes per vendre, en el material necessari per a la seva elaboració, la cerca de subvenció per a comprar-lo, càlcul dels costos, càlcul dels preus de venda i càlcul dels possibles guanys, descomptades les despeses. Com que estàvem treballant Guinovart, vam decidir de fer uns quadres de fusta de 15 x 15, bo i  utilitzant diferents tipus de llavors, roses de cartolina, goma eva i bastonets per a broquetes, anells fets amb fils d’alumini de colors, punts de llibre i la portada d’uns contes que explicaven la història de la nostra escola en el seu 50è aniversari. També calia muntar la botiga. Vam pintar i decorar una sèrie de capses de maduixes i vam demanar un tendal i una taula llarga, cosa que ens va facilitar la UBIC i els mateixos pares dels alumnes. Vam dedicar-hi moltes estones i molta feina. Al final tot va sortir molt bé. Vam muntar la botiga en què vam fer torns de vuit persones cada hora. Vam fer de venedors. Tornàvem canvi, cobràvem, veníem. Vam quedar tots molt contents.

Per acabar, també en coordinació amb la UBIC, entre tots els nens i nenes de quart vam inventar un joc en què els comerços tinguessin un paper principal. En comú el vam pensar i el vam elaborar: cartes on es van representar cadascun dels comerços i un circuit amb tot un seguit de productes de proximitat. Un dau i sis fitxes diferents. Vet aquí el joc. El vam presentar, juntament a les altres escoles de la comarca, i ens vam dedicar a compartir amb els nostres companys els diferents jocs que, com nosaltres, es van enginyar.

Paral·lelament i en llengua castellana, vam dedicar algunes sessions a treballar el “Comercio Justo”. A partir d’un esquema de treball, van haver de cercar en parelles un seguit d’informacions sobre el tema utilitzant els chomebooks de cada classe.

PRODUCTE FINAL

Al final del projecte, vam tenir un dossier que cada nen va elaborar a partir de la informació que va anar recopilant i que va anar guardant a la seva carpeta d’aprenentatge. D’altra banda, el document personal amb els segells de tots els comerços que van visitar. L’experiència molt gratificant de la botiga (sobretot després d’haver fet el recompte i haver-nos felicitat pels guanys) i una bona estona jugant als jocs que havien inventat altres companys de les escoles de la comarca.

AVALUACIÓ

Vam fer una petita prova escrita en què els demanàvem que relacionessin el vas de llet que s’havien pres per esmorzar amb els sectors de producció que havíem estudiat.

Vam passar una rúbrica per tal de copsar el valor que havien donar a l’experiència de muntar una botiga i del seu paper en el procés.

Finalment, vam omplir una enquesta elaborada per la UBIC en què també es demanava la opinió dels nens i de les nenes en tots i cadascun dels passos en què consistí el projecte comú.

 

GEOSORPRESA

PRODUCTE FINAL

En aquest projecte el producte final (caixa d’emmagatzematge de material) no ha estat creat, però sí dissenyat, pels alumnes.

Els reptes han estat totalment reals i han repercutit en tota la comunitat, ja que d’aquestes caixes en fem ús tots.

Els resultats obtinguts coincideixen amb els objectius plantejats després de respondre a les preguntes guia d’on i com guardar el Kapla.

AVALUACIÓ

L’avaluació d’aquest projecte es basa en l’observació i les reflexions en petit i gran grup sobre el procés i el producte final.

Els aprenentatges són significatius perquè el producte final ha repercutit en la millora de l’organització de l’aula de geometria.

El producte final forma part de les activitats quotidianes de la comunitat.

LA VEU DELS ALUMNES

Les caixes ens han cabut al lloc on les volíem posar. (Paula i Oriol)

Les caixes van super bé de mida: hi caben totes les peces. (David i Rita)

Amb les rodes i les nanses llisquen molt bé. (Lleïr i Elna)

Les tapes corredisses van molt bé. (Arnau i Jana)

Ens agraden molt les caixes i hi jugarem sempre! (Tasnime i Andreas)

Estem molt contents amb aquest regal i li volem donar les gràcies al senyor Mounir. (Hind i Mohamed)

L’UNIVERS

Producte Final

Els alumnes, en finalitzar el projecte, hauran realitzat tres activitats:

  • Un dossier que conté tots els conceptes lingüístics treballats relacionats amb la lletra de la cantata.
  • Un mural tipus mapa conceptual on es visualitza la línia temporal que presenta la cantata (del Big bang fins a la Terra).
  • I, naturalment, la interpretació de la cantata “Partícules” a l’Auditori de Barcelona.

 

Avaluació

  • Realització del dossier.
  • Elaboració de produccions plàstiques.
  • Reflexió escrita individual sobre els aprenentatges realitzats i el seu procés.
  • Observació diària de l’aprenentatge de les cançons i moviments escènics de la cantata.
  • Presentació dels aprenentatges als companys de segon.
  • Observació final per grups reduïts de la interpretació global de cada una de les cançons.

 

La veu dels alumnes

El que m’ha agradat més d’aprendre són les capes que té la Terra,  sempre m’havia interessat saber com és el nostre món per dins.

Per mi el més interessant d’aquest treball ha sigut les històries i les biografies, perquè la majoria de coses no les sabia i crec que són molt interessants.

M’ha sorprès que les distàncies entre planetes siguin tan grans.

Que cada constel·lació tingui una llegenda ha sigut molt “xulo”.

No m’hauria pensat mai que hi hagués tantes partícules i elements químics a l’univers!

PROJECTE D’ACOLLIDA

El producte final del projecte d’acollida consistia en crear un material d’estimulació sensorial per a l’Eric i que servís per vestir l’aula d’estimulació de l’institut. Així doncs, està vinculat a la realitat diària de l’alumnat  ja que l’Eric és el seu company i ajudar-ho amb les seves necessitats era una motivació de tots.

Aquest projecte va suposar un repte pels alumnes ja que cada grup de treball va haver de dissenyar, planificar i crear el seu propi material deixant peu a la seva creativitat, ja que no tenien cap model previ i l’ única consigna va ser que havia de ser un material que estimulés algun dels sentits.

Aquests materials s’ha presentat per diferents vies:

  • Presentacions a la classe, on cada grup explicava què havia fet, quin procés havia seguit i reflexionada sobre el propi procés d’aprenentatge.
  • Aplicació directa del material amb el company durant les hores del pati,moment en el qual alguns companys/es de forma voluntària l’acompanyen, i durant algues hores de classe.
  • Realització d’un vídeo en format “maniquí challenge” per presentar tots els materials que han realitzat tot el nivell de 1r. El qual es va penjar a youtube i es va publicitari al web del centre.
  • Disseny d’un pòster en format digital (canva) per presentar el projecte a la jornada de portes obertes de l’institut.
  • Exposició dels materials dissenyats, del vídeo  i dels pòsters explicatius durant la jornada de portes obertes i a la resta del claustre.

PROJECTE CÈL·LULABOT

La ciència i la tecnologia van sempre de bracet. La tecnologia es nodreix dels coneixements científics per crear aparells o màquines avançades, i la ciència aprofita aquests aparells per solucionar problemes i investigar. En aquest projecte us proposem crear un robot per ajudar a uns éssers vius molt especials.

Per això haurem de realitzar una maqueta d’una cèl·lula animal eucariota, ja que tots els éssers vius a salvar són organismes eucariotes, i programar un robot Lego que pugui entrar a la cèl·lula a realitzar les reparacions cel·lulars indicades:

Plànol del repte per la cèl·lula eucariota animal:

  1. Entrada dins del citoplasma de la cèl·lula per un dels porus de la membrana plasmàtica
  2. Portar una molècula d’oxigen (O2) a l’interior d’un mitocondri i obtenció d’una molècula d’energia (ATP) per poder continuar el repte
  3. Col·locació en perpendicular dels centríols que formen el centrosoma, per permetre la divisió cel·lular o mitosi  
  4. Passar per el reticle endoplasmàtic i arribar al nucli per introduir una molècula de l’ADN a fi de reparar la mutació amb la substitució de la base nitrogenada alterada.

Per això cada grup construirà una part de la cèl·lula:

1.Grup membrana plasmàtica:

Objectiu: construir una membrana a escala d’una cèl·lula amb un repte pel robot

Requisits: ha de ser de forma més o menys circular, amb un diàmetre d’uns 2 metres, una alçada d’uns 20 cm, construïda amb materials preferentment reciclats (plàstics d’envasos, fustes, porexpan, cartrons…). Cal fixar-se amb la forma, la textura, els colors, per fer-la el més semblant a la realitat que pugueu. L’hem de poder muntar i desmuntar, de manera que plegada ens ocupi poc espai.

Repte que haurà de superar el robot: la membrana disposarà d’una entrada pel robot, d’una amplada suficient perquè aquest hi pugui passar (el doble que la mida del robot). Com que travessar una membrana comporta una certa dificultat, simularem aquest pas amb una rampa de pujada, un trosset pla, i una rampa de baixada. (porus de la membrana plasmàtica)

  • rampa de pujada: ha d’assolir un desnivell de 10 cm, amb una pendent de 20º
  • tros pla: d’una llargada de 20 cm
  • rampa de baixada: igual que la de pujada
  • tota la superfície de la rampa ha de ser de color blanc

2.Grup nucli:

Objectiu: construir el nucli a escala d’una cèl·lula amb un repte pel robot.

Requisits: ha de ser de forma més o menys circular i semiesfèrica (però amb una obertura suficientment gran), amb un diàmetre d’uns 40 cm (cal calcular l’escala, ja que solen fer entre 5 i 25 um), la paret del forat d’una alçada d’uns 10 cm, construïda amb materials preferentment reciclats (plàstics d’envasos, fustes, porexpan, cartrons…). Cal fixar-se amb la forma, la textura, els colors, per fer-la el més semblant a la realitat que pugueu. Pot ser una estructura estable, no caldrà desmuntar-la, ja que ocuparà poc espai.

Repte que haurà de superar el robot: el robot haurà de dipositar a dins del nucli, en arribar a una marca vermella que hi haurà al terra, la molècula que el robot porta des de l’inici (realment és una base nitrogenada, que són components del material genètic, ADN, per poder solucionar una mutació produïda per unes radiacions perquè el material genètic de la cèl·lula torni a ser correcte). Al mateix temps l’hi ha portat la molècula d’ATP que li dona l’energia necessària, per tant cal que construir porus nuclears que sigui com un cilindre buit per dins perquè el robot pugui introduir el material.

3.Grup reticle endoplasmàtic:

Objectiu: construir el reticle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi i els ribosomes a escala d’una cèl·lula, amb un repte pel robot

Requisits: el reticle és més o menys com un laberint. Ha d’incloure un camí (no cal que sigui recte) per on passi el robot, amb una amplada suficient i espai perquè pugui girar si cal. Les parets d’una alçada d’uns 20 cm, construïda amb materials preferentment reciclats (plàstics d’envasos, fustes, porexpan, cartrons…) i que sigui prou sòlid perquè no es tombi. Cal fixar-se amb la forma, la textura, els colors, per fer-la el més semblant a la realitat que pugueu. L’hem de poder muntar i desmuntar, per tant la podem fer per parts separades, de manera que plegada ens ocupi poc espai.

Repte que haurà de superar el robot: el reticle serà com un laberint (no gaire complicat, només un parell o tres de girs), el robot l’haurà de travessar i trobar la sortida. Hi haurà un punt d’entrada al laberint, al mig de la cèl·lula, i un punt de sortida que donarà just davant del nucli. La resta del laberint serà decoratiu, per tant no caldrà que hi passi el robot.

4.Grup mitocondri:

Objectiu: construir 3 mitocondris, amb un repte pel robot.

Requisits: els mitocondris són molt complexos per dins i tenen forma allargada, com un bastonet, d’una mida de 1 fins a10 micròmetres (μm). Es troben repartits per tot el citoplasma. El seu nombre és alt en general, tot i que nosaltres en representarem 3, cadascun d’uns 25 cm de llarg per 15 cm d’ample. Estan envoltats per dues membranes, l’exterior és llisa i la interior té nombrosos plecs anomenats crestes. L’espai interior, anomenat matriu, és ple d’un líquid amb nombroses substàncies dissoltes. Cal remarcar especialment que dues d’aquestes substàncies són Àcid desoxiribonucleic (ADN)  diferent dels que hi ha al nucli. Els mitocondris tenen una importantíssima funció: realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular, amb la qual es proporciona a la cèl·lula l’energia necessària per a realitzar totes les seves activitats. Han d’estar construïts de forma proporcional a la mida de la cèl·lula i utilitzant materials preferentment reciclats (plàstics d’envasos, fustes, porexpan, cartrons…). Cal fixar-se amb la forma, la textura, els colors, per fer-los el més semblant a la realitat que pugueu.

Repte que haurà de superar el robot: els mitocondris necessiten oxigen (O2) per a produir l’energia necessària per la cèl·lula, que s’emmagatzema en forma d’ATP (una molècula complexa). Per tant el robot haurà de portar una molècula d’oxigen que trobarà pel camí, arrossegar-la fins a dins del mitocondri, i endur-se’n una d’ATP, que trobarà penjada d’una anella a una certa alçada. Només cal preparar així un sol mitocondri, els altres seran merament decoratius.

5.Grup centrosoma:

Objectiu: construir un centrosoma amb els seus dos centríols, a escala, amb un repte pel robot. La cèl·lula realment només en té un, però us demanem que en construïu dos.

Requisits: és una estructura exclusiva de les cèl·lules animals, i entre les seves diverses funcions hi ha afavorir la divisió cel·lular. El centrosoma està constituïts per dos cilindres disposats perpendicularment anomenats centríols. Els dos cilindres seran d’una alçada d’uns 20 cm amb una estructura de 3×9 que els caracteritza, construïts amb materials preferentment reciclats (plàstics d’envasos, fustes, porexpan, cartrons…). Cal fixar-se amb la forma, la textura, els colors, per fer-la el més semblant a la realitat que pugueu.

Repte que haurà de superar el robot: el robot ha de restaurar les funciona cel·lulars, entre les quals la divisió, per això haurà de dirigir-se cap al centrosoma i ha d’empènyer un centríol que està mal col·locat, fent-lo caure i deixant-lo així perpendicular a l’altre.

Us mostrem imatges del producte creat per els alumnes:

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE LA VALL DE LORD ALS PARES

Els nens i nenes de primària de l’Escola Vall de Lord van fer una petita pinzellada del projecte que  treballat sobre la Vall de Lord davant dels pares.

Primer van exposar breument el seu treball sobre el relleu els de CM, seguidament els de CI van explicar-nos una mica sobre la flora i la fauna i finalment els de CS van fer un breu resum de tot el que havien treballat sobre els tres municipis de la Vall.