El diari de treball

Si volem que l’alumne sigui protagonista del seu propi aprenentatge i és mostri actiu en la construcció dels coneixements, ens cal una metodologia i eines que ho facilitin. Així doncs, aprofitant l’equipament informàtic (netbooks educat 1×1) i l’entorn Google del centre (DRIVE), cada alumne va crear un document compartit amb els dos professors anomenat “diari de treball“.

El propòsit era prendre consciència i reflexionar de les tasques portades a terme en cada sessió i quin sentit tenien en el conjunt de fases de la seqüència didàctica. El primer dia es presenta la proposta i els alumnes prenen apunts per tenir clar com ho farem, decideixen els grups de treball (3 persones) i acaben amb una pluja d’idees de possibles temàtiques que ajudaran a construir un producte final. Un cop arribats aquí, es comenta que l’estructura del diari de treball de cada classe sempre respondrà dues preguntes: “Què hem fet durant la sessió?” i “Opinió personal” fent referència a la metodologia i aprenentatges de cada alumne (què he après?).

Valorant la metodologia un cop acabat el projecte, creiem que es tracta d’una eina molt àgil que permet documentar i valorar el grau d’aprofitament de cada alumne individualment i a la vegada, facilita un seguiment instantani del projecte per part del professorat. No obstant això, cal que el professorat sigui sistemàtic i prevegi un temps al final de la classe per omplir el diari de treball, donat que serà una activitat d’avaluació formativa.

K0 COMERÇ OBERT

PLANIFICACIÓ

Des de la Cambra de Comerç es proposa a les escoles del Solsonès realitzar un projecte per tal que els nens i nenes coneguin la UBIC (Unió de Botiguers i Comerciants) i el comerç de proximitat.

Des de l’escola ens va semblar interessant treballar el tema en forma globalitzada dins les àrees de llengua catalana, llengua castellana, matemàtiques, coneixement del medi i plàstica.

S’inicia el projecte amb una xerrada per part d’alguns membres de la Junta de la UBIC, en què els alumnes van poder conèixer de prop aquesta organització i van poder resoldre els dubtes que tenien mitjançant la formulació de preguntes.

METODOLOGIA

D’entrada, el projecte preveia de realitzar activitats en gran grup, en petit grup, en parelles i individualment. Els petits grups (sis equips de quatre membres) es van formar a iniciativa dels mateixos nens i nenes, malgrat que vam haver d’ajudar una mica a organitzar-los. Dins de cada grup hi havia el portaveu, el secretari, l’encarregat de material i el moderador, cadascun dels quals tenia unes tasques determinades ja acordades.

Cada setmana dedicàvem una estona a posar en comú el progrés de cada grup, cosa que ens permetia veure on passava cada un, compartir coneixements, intercanviar idees, …

 

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ

Després de la xerrada la de UBIC, vam plantejar-nos en gran grup: què és el comerç? I el comerç de proximitat? Vam fer una pluja d’idees. Fins i tot vam buscar-ne la definició al diccionari i a internet. A continuació, vam elaborar també un llistat de comerços de Solsona on anaven a comprar normalment i vam esmentar alguns dels productes que s’hi podien trobar. Vam comentar també el fet d’anar a comprar sols, acompanyant els pares, els avis, … Finalment els vam preguntar què els semblaria d’anar a visitar alguns comerços locals. La idea va agradar i vam començar a preparar-la.

Cadascun dels equips van pensar què els agradaria saber dels tres comerços que ens havia tocat visitar. Un comerç per a dos grups. A continuació, aquests grups es van reunir en un grup més gran per  intercanviar preguntes, dubtes, qüestions a plantejar, … I en van fer un guió en comú. Se’n va fer una exposició. Es van escotar opinions a favor, divergències, canvis, … i vam donar per definitius els tres qüestionaris.

Vam visitar els tres comerços. Es van plantejar les preguntes que havíem preparat i moltes d’altres que van anar sorgint. Els secretaris, ajudats pels altres companys, anaven prenent nota de la informació més rellevant. Un cop a classe i en diverses sessions, cada grup va fer un resum de les informacions que van recollir als comerços i la van compartir amb la resta de companys i companyes, als quals es va fer arribar una còpia del document que havien elaborat.

Acabada l’activitat, vam presentar-los els sectors de producció. També en diverses sessions i a partir d’esquemes projectats a la PDI i d’alguns llibres de consulta, en parelles van elaborar el mapa conceptual de cadascun dels sectors. A continuació, van exposar el gran grup les conclusions a què havien arribat. Vam poder comprovar que no tot el comerç s’engloba dins del sector terciari, ja que n’hi ha molts amb relacions estretes amb els altres sectors.

Més endavant, vam fer una gimcana per equips i per un sector determinat de Solsona. L’objectiu era trobar quins dels comerços de proximitat de la zona ens oferia un seguit de productes concrets. Un cop localitzat el comerç, els demanaven el seu segell comercial i l’estampaven en un document.

Per acabar el projecte ens vam preguntar: i si fem una botiga? Vam acordar de muntar una parada per Sant Jordi al passeig. La idea va il·lusionar molt. Vam planificar el treball a fer: pensar en els productes per vendre, en el material necessari per a la seva elaboració, la cerca de subvenció per a comprar-lo, càlcul dels costos, càlcul dels preus de venda i càlcul dels possibles guanys, descomptades les despeses. Com que estàvem treballant Guinovart, vam decidir de fer uns quadres de fusta de 15 x 15, bo i  utilitzant diferents tipus de llavors, roses de cartolina, goma eva i bastonets per a broquetes, anells fets amb fils d’alumini de colors, punts de llibre i la portada d’uns contes que explicaven la història de la nostra escola en el seu 50è aniversari. També calia muntar la botiga. Vam pintar i decorar una sèrie de capses de maduixes i vam demanar un tendal i una taula llarga, cosa que ens va facilitar la UBIC i els mateixos pares dels alumnes. Vam dedicar-hi moltes estones i molta feina. Al final tot va sortir molt bé. Vam muntar la botiga en què vam fer torns de vuit persones cada hora. Vam fer de venedors. Tornàvem canvi, cobràvem, veníem. Vam quedar tots molt contents.

Per acabar, també en coordinació amb la UBIC, entre tots els nens i nenes de quart vam inventar un joc en què els comerços tinguessin un paper principal. En comú el vam pensar i el vam elaborar: cartes on es van representar cadascun dels comerços i un circuit amb tot un seguit de productes de proximitat. Un dau i sis fitxes diferents. Vet aquí el joc. El vam presentar, juntament a les altres escoles de la comarca, i ens vam dedicar a compartir amb els nostres companys els diferents jocs que, com nosaltres, es van enginyar.

Paral·lelament i en llengua castellana, vam dedicar algunes sessions a treballar el “Comercio Justo”. A partir d’un esquema de treball, van haver de cercar en parelles un seguit d’informacions sobre el tema utilitzant els chomebooks de cada classe.

PRODUCTE FINAL

Al final del projecte, vam tenir un dossier que cada nen va elaborar a partir de la informació que va anar recopilant i que va anar guardant a la seva carpeta d’aprenentatge. D’altra banda, el document personal amb els segells de tots els comerços que van visitar. L’experiència molt gratificant de la botiga (sobretot després d’haver fet el recompte i haver-nos felicitat pels guanys) i una bona estona jugant als jocs que havien inventat altres companys de les escoles de la comarca.

AVALUACIÓ

Vam fer una petita prova escrita en què els demanàvem que relacionessin el vas de llet que s’havien pres per esmorzar amb els sectors de producció que havíem estudiat.

Vam passar una rúbrica per tal de copsar el valor que havien donar a l’experiència de muntar una botiga i del seu paper en el procés.

Finalment, vam omplir una enquesta elaborada per la UBIC en què també es demanava la opinió dels nens i de les nenes en tots i cadascun dels passos en què consistí el projecte comú.

 

PROJECTE D’ACOLLIDA

Projecte-servei interdisciplinar i cooperatiu.

En les hores de tutoria, cultura i valors/religió i tecnologia del 1r Trimestre es duen a terme un seguit de dinàmiques de grup per tal de cohesionar el grup i aprendre a treballar de forma cooperativa. Des de tutoria i CiV es treballa més la part d’acollida personal i grupal, i des de tecno la part d’acollida digital.

Per tal que tots aquests aprenentatges esdevinguin competencials hi ha una segona part del projecte on l’alumnat ha d’aplicar i transferir els coneixements treballats (tant continguts, com procediments i actituds) en l’elaboració del producte final. Han de posar en pràctica la metodologia cooperativa i crear un material pensat per l’Èric i per l’aula d’estimulació.

En aquest projecte els alumnes són els protagonistes, tenen llibertat per pensar, planificar i elaborar el material escollit i, un cop acabat, l’han de presentar tant a la resta de la classe com a l’Èric. Té una funcionalitat clara,és significatiu i està contextualitzat, ja que l’Èric és un company de classe i hi ha motivació per crear un material que li serà útil, tindrà una utilitat pràctica i té un valor humà afegit al poder ajudar a un company amb diversitat funcional.

OLIMPÍADES LINGÜÍSTIQUES

  • El projecte es fa en grups de 4-5 alumnes ( depèn de la quantitat de alumnat que tenim a l’aula), en cada grup classe han de sortir 7 grups.
  • Són grups heterogenis.
  • Cada  grup se li assigna una seu olímpica.
  • Cada grup de projecte prepara (idear la prova, dissenyar el material i construir-lo i elaborar les instruccions i  com es puntua cada prova) les proves per a la celebració de les olimpíades.
  • El treball es realitza d’una forma cooperativa i és necessària la implicació de cada un dels components del grup.

PROJECTE CÈL·LULABOT

El projecte Cèl·lulabot és un treball en grup de 4-5 alumnes (depèn de la quantitat d’alumnat que tenim a l’aula), en cada grup classe han de sortir 5 grups, ja que cada un d’ells s’ocuparà de salvar un ésser viu diferent i realitzar una part de la maqueta de la cèl·lula eucariota.

Per a la realització dels grups deixem a l’alumnat que triï una parella de treball i el professorat unim les parelles per a realitzar els grup i realitzar grups heterogenis, però deixant a l’alumne poder escollir un dels seus companys.

Cada grup classe realitza una maqueta diferent de cèl·lula amb les seves parts corresponents.

Cada grup de projecte realitzarà el salvament d’un ésser viu diferent, ja que tenim diferents éssers vius a escollir.

Les tasques a realitzar en grup són:

  • El bloc del projecte
  • L’orgànul o part de la cèl·lula que hagi escollit el grup.
  • L’estudi de les característiques de l’ésser viu escollit.
  • Exposició oral del projecte i mostra dels materials realitzats que han englobat en el seu bloc de projecte.

També hi ha un seguit de tasques individuals (pràctiques de laboratori, relats de ciència ficció, pràctiques de programació de robòtica, etc) a realitzar juntament amb els qüestionaris “Què hem après?” sobre els diferents continguts treballat durant el projecte.

A més, es realitza una valoració diària del treball personal on es tenen en compte diferents aspectes com participació i treball a classe, implicació en les tasques, relació grupal, responsabilitat, autonomia i iniciativa personal.

El treball es realitza d’una forma cooperativa i és necessària l’implicació de cada un dels components del grup.

L’UNIVERS

METODOLOGIA

La Gemma presenta la cantata als alumnes. Paral·lelament les tutores presenten el dossier . Es fa una lectura per descobrir el repte que és entendre el significat de la lletra.

Música: a cada sessió es treballa la lletra i ritme i després la melodia. Després es va repassant amb suport de base musical. Per últim s’hi afegeixen les coreografies. Sempre es treballa en gran grup.

A l’aula. Es fan diferents agrupaments: individual, parelles, gran grup, petit grup combinant alumnes A i B…

Individual: plàstica: elaboració d’un sistema solar amb volum, pintura d’un element celeste i elaboració dels complements/disfressa per a l’actuació. Presentació d’algun llibre o pàgina d’internet on hi ha informació destacable. Resolució del dossier a partir del treball fet individualment/parelles/grup: poesia, recerca de vocabulari…. Tasca d’avaluació.

Parelles/petit grup: recerca i tractament d’informació en llibres/internet: taula periòdica d’elements, biografies, carta a la bibliotecària, lectura de poemes… ;  recreació de llegendes; elaboració del mural-mapa conceptual; mesures del pati per recrear el sistema solar…

Gran grup:  visita a la SIEI per escoltar les explicacions dels alumnes usuaris; visionat de vídeos; explicacions, presentacions; sortida conjunta nocturna per veure estrelles; interpretació de la cantata “Partícules” a l’Auditori de Barcelona…

 

GEOSORPRESA

Al llarg d’aquest projecte es desenvoluparan activitats individuals, en parelles, petit grup i gran grup.

En els equips de petit grup acostuma a haver-hi un secretari i un portaveu rotatius.

A mesura que avancem en el projecte sorgeixen propostes noves a partir de les quals anem dissenyant les activitats.

Aquest projecte el vam iniciar al segon trimestre amb la intenció que s’acabés a final de curs, però ens hem adonat que és un projecte molt gran que, segurament, caldrà continuar de cara al curs vinent. A més a més, es tracta d’un projecte viu ja que l’aula de geometria pot anar experimentant canvis constants en funció de les necessitats dels alumnes.

Degut a què es tracta d’un gran projecte, ens hem plantejat “petits projectes” (plafons de decoració, plànol de l’aula, caixa d’emmagatzematge de material i disseny de tarimes de treball) que sí que podem temporalitzar dins d’aquests dos trimestres.