El llibre de lectura, un gran aliat

Un cop formats els grups i feta la pluja d’idees, una de les temàtiques escollides vas ser el menjar i l’alimentació de l’edat mitjana, de manera que el producte final proposat va ser l’elaboració d’un menú medieval.

Presa la decisió, calia passar al següent pas, com i a on s’obtenia la informació? La resposta fàcil de l’alumnat va ser “a internet”. No obstant això, l’obvietat no va donar els resultats esperats ja que de vegades no resulta fàcil trobar tot el que ens proposem a la xarxa.

El professorat va incentivar la reflexió proposant un treball més profund del llibre de lectura, seleccionant uns fragments concrets (amb ajuda…), es donaven compte que fins i tot al llibre de lectura, podien trobar la informació que els permetria elaborar un menú medieval amb els aliments de l’època treballada. Ara només faltava documentar aquesta informació en un document compartit que els resultaria d’ajuda per recollir els continguts clau de l’alimentació.

K0 COMERÇ OBERT

PLANIFICACIÓ

Des de la Cambra de Comerç es proposa a les escoles del Solsonès realitzar un projecte per tal que els nens i nenes coneguin la UBIC (Unió de Botiguers i Comerciants) i el comerç de proximitat.

Des de l’escola ens va semblar interessant treballar el tema en forma globalitzada dins les àrees de llengua catalana, llengua castellana, matemàtiques, coneixement del medi i plàstica.

S’inicia el projecte amb una xerrada per part d’alguns membres de la Junta de la UBIC, en què els alumnes van poder conèixer de prop aquesta organització i van poder resoldre els dubtes que tenien mitjançant la formulació de preguntes.

METODOLOGIA

D’entrada, el projecte preveia de realitzar activitats en gran grup, en petit grup, en parelles i individualment. Els petits grups (sis equips de quatre membres) es van formar a iniciativa dels mateixos nens i nenes, malgrat que vam haver d’ajudar una mica a organitzar-los. Dins de cada grup hi havia el portaveu, el secretari, l’encarregat de material i el moderador, cadascun dels quals tenia unes tasques determinades ja acordades.

Cada setmana dedicàvem una estona a posar en comú el progrés de cada grup, cosa que ens permetia veure on passava cada un, compartir coneixements, intercanviar idees, …

 

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ

Després de la xerrada la de UBIC, vam plantejar-nos en gran grup: què és el comerç? I el comerç de proximitat? Vam fer una pluja d’idees. Fins i tot vam buscar-ne la definició al diccionari i a internet. A continuació, vam elaborar també un llistat de comerços de Solsona on anaven a comprar normalment i vam esmentar alguns dels productes que s’hi podien trobar. Vam comentar també el fet d’anar a comprar sols, acompanyant els pares, els avis, … Finalment els vam preguntar què els semblaria d’anar a visitar alguns comerços locals. La idea va agradar i vam començar a preparar-la.

Cadascun dels equips van pensar què els agradaria saber dels tres comerços que ens havia tocat visitar. Un comerç per a dos grups. A continuació, aquests grups es van reunir en un grup més gran per  intercanviar preguntes, dubtes, qüestions a plantejar, … I en van fer un guió en comú. Se’n va fer una exposició. Es van escotar opinions a favor, divergències, canvis, … i vam donar per definitius els tres qüestionaris.

Vam visitar els tres comerços. Es van plantejar les preguntes que havíem preparat i moltes d’altres que van anar sorgint. Els secretaris, ajudats pels altres companys, anaven prenent nota de la informació més rellevant. Un cop a classe i en diverses sessions, cada grup va fer un resum de les informacions que van recollir als comerços i la van compartir amb la resta de companys i companyes, als quals es va fer arribar una còpia del document que havien elaborat.

Acabada l’activitat, vam presentar-los els sectors de producció. També en diverses sessions i a partir d’esquemes projectats a la PDI i d’alguns llibres de consulta, en parelles van elaborar el mapa conceptual de cadascun dels sectors. A continuació, van exposar el gran grup les conclusions a què havien arribat. Vam poder comprovar que no tot el comerç s’engloba dins del sector terciari, ja que n’hi ha molts amb relacions estretes amb els altres sectors.

Més endavant, vam fer una gimcana per equips i per un sector determinat de Solsona. L’objectiu era trobar quins dels comerços de proximitat de la zona ens oferia un seguit de productes concrets. Un cop localitzat el comerç, els demanaven el seu segell comercial i l’estampaven en un document.

Per acabar el projecte ens vam preguntar: i si fem una botiga? Vam acordar de muntar una parada per Sant Jordi al passeig. La idea va il·lusionar molt. Vam planificar el treball a fer: pensar en els productes per vendre, en el material necessari per a la seva elaboració, la cerca de subvenció per a comprar-lo, càlcul dels costos, càlcul dels preus de venda i càlcul dels possibles guanys, descomptades les despeses. Com que estàvem treballant Guinovart, vam decidir de fer uns quadres de fusta de 15 x 15, bo i  utilitzant diferents tipus de llavors, roses de cartolina, goma eva i bastonets per a broquetes, anells fets amb fils d’alumini de colors, punts de llibre i la portada d’uns contes que explicaven la història de la nostra escola en el seu 50è aniversari. També calia muntar la botiga. Vam pintar i decorar una sèrie de capses de maduixes i vam demanar un tendal i una taula llarga, cosa que ens va facilitar la UBIC i els mateixos pares dels alumnes. Vam dedicar-hi moltes estones i molta feina. Al final tot va sortir molt bé. Vam muntar la botiga en què vam fer torns de vuit persones cada hora. Vam fer de venedors. Tornàvem canvi, cobràvem, veníem. Vam quedar tots molt contents.

Per acabar, també en coordinació amb la UBIC, entre tots els nens i nenes de quart vam inventar un joc en què els comerços tinguessin un paper principal. En comú el vam pensar i el vam elaborar: cartes on es van representar cadascun dels comerços i un circuit amb tot un seguit de productes de proximitat. Un dau i sis fitxes diferents. Vet aquí el joc. El vam presentar, juntament a les altres escoles de la comarca, i ens vam dedicar a compartir amb els nostres companys els diferents jocs que, com nosaltres, es van enginyar.

Paral·lelament i en llengua castellana, vam dedicar algunes sessions a treballar el “Comercio Justo”. A partir d’un esquema de treball, van haver de cercar en parelles un seguit d’informacions sobre el tema utilitzant els chomebooks de cada classe.

PRODUCTE FINAL

Al final del projecte, vam tenir un dossier que cada nen va elaborar a partir de la informació que va anar recopilant i que va anar guardant a la seva carpeta d’aprenentatge. D’altra banda, el document personal amb els segells de tots els comerços que van visitar. L’experiència molt gratificant de la botiga (sobretot després d’haver fet el recompte i haver-nos felicitat pels guanys) i una bona estona jugant als jocs que havien inventat altres companys de les escoles de la comarca.

AVALUACIÓ

Vam fer una petita prova escrita en què els demanàvem que relacionessin el vas de llet que s’havien pres per esmorzar amb els sectors de producció que havíem estudiat.

Vam passar una rúbrica per tal de copsar el valor que havien donar a l’experiència de muntar una botiga i del seu paper en el procés.

Finalment, vam omplir una enquesta elaborada per la UBIC en què també es demanava la opinió dels nens i de les nenes en tots i cadascun dels passos en què consistí el projecte comú.

 

PROJECTE D’ACOLLIDA

Aquest projecte d’acollida està pensat per ajudar a l’alumnat en el procés d’adaptació al centre, fomentar el coneixement i cohesió entre els membres del grup classe, aprendre tècniques de treball en grup i l’ús de recursos digitals que s’utilitzen al llarg de l’etapa. Per tant, té una part d’acollida personal i una d’acollida digital.

Les matèries implicades en aquest projecte són:  Tutoria, Cultura i valors ètics, Religió i Tecnologia, i s’ha realitzat durant les primeres 6 setmanes de curs. S’organitza en quatre  blocs principals:

  • Dinàmiques d’autoconeixement i cohesió de grup.
  • Dinàmiques i/o tècniques per aprendre a treballar cooperativament: organització, planificació de tasques, establiment de rols i pla d’equip.
  • Autorregulació dels aprenentatges: aprendre a ser conscients del procés d’aprenentatge i treballar de manera autònoma.
  • Aprenentatge digital: eines google (sites, drive,etc.) , moodle i intranet.

En una segona part, ell projecte té una aplicació pràctica de tots els coneixements a partir de l’elaboració de materials per a l’aula d’estimulació de l’institut, ja que aquest curs també inicia l’escolarització a secundària un alumne amb pluridiscapacitat.

OLIMPÍADES LINGÜÍSTIQUES

Durant el 2n trimestre, els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Francesc Ribalta han realitzat el projecte de les II Olimpíades lingüístiques i literàries en les matèries de català i castellà. El projecte ha consistit en la creació i la preparació d’un conjunt de proves lingüístiques de les modalitats de narrativa, teatre, poesia, gramàtica i ortografia dirigides als alumnes de cicle superior de les escoles públiques de primària de Solsona, l’escola Setelsis i l’escola El Vinyet i de la ZER del Solsonès.

Aquest curs, les Olimpíades es van celebrar el dijous 19 d’abril, al pati de l’institut, on els alumnes de 6è van participar en equips formats per membres de les escoles. Els alumnes de primària es van convertir en els atletes representants dels set últims països on s’han celebrat olimpíades i, en el marc de valors com la companyonia, el treball en equip o el joc net, van competir entre ells per obtenir els millors resultats en coneixements lingüístics, enginy, creativitat, rapidesa, etc.

La jornada es va iniciar amb un discurs d’inauguració de tres mestres de cerimònia de 2n d’ESO; a continuació, van donar pas a la competició, en la qual els alumnes de primària van haver d’anar superant proves situades en diferents punts del pati de l’institut. Un cop acabada la competició, es va procedir a fer l’entrega de les medalles als tres equips guanyadors i a felicitar tots els atletes per la seva participació i el seu entusiasme.

Els alumnes de 2n d’ESO tenien el repte de dinamitzar les proves i explicar-les de manera clara i entenedora, ja que els atletes havien de gaudir de les llengües mitjançant el joc i materials molt visuals i interactius. Es van presentar proves en forma de twister, anagrames, oques ortogràfiques, narracions de detectius amb pistes, fragments de poesia desordenats, esquetxos de teatre… fins i tot, van haver d’inventar-se una mascota amb material reciclat

Bloc 1:

Es comença amb la visualització de la pel·lícula El héroe de Berlín que permet contextualitzar l’organització i funcionament de la celebració d’unes Olimpíades en un règim polític totalitari. Tot seguit, reflexionen en grup i responen preguntes relacionades amb la pel·lícula i amb quins són els valors de l’Olimpisme.

Bloc 2:

A continuació, en grups de treball desenvolupen el rol de reporters i escriuen un reportatge d’investigació sobre diferents temàtiques de les seus olímpiques esdevingudes en els darrers trenta anys. Els temes sobre els quals poden aprofundir són: els esportistes, els resultats, medalles, canvis urbanístics, mascotes, banderes, himnes i com van aconseguir ser escollits seu olímpica.

Bloc 3:

Cada grup de treball prepara 7 proves de les modalitats lingüístiques: Teatre, Narrativa, Poesia, Gramàtica, i Ortografia, amb les seves corresponents instruccions.

Els alumnes exposen oralment cadascuna de les proves i entre tots es fa una selecció de les millors per a dur-les a terme amb els alumnes de primària.

Per acabar aquest bloc, els alumnes prepararen l’acte de celebració de la jornada: discurs inaugural, distribució dels atletes en equips per seus olímpiques, distribució de l’ordre de les proves i del circuït, preparació del dorsals, disseny del diploma, discurs de cloenda, preparació de les medalles…  Es compta amb la col·laboració de les escoles de primària en elaboració de distintius per a cada equip d’atletes.

Bloc 4:

Implementació del projecte amb els alumnes de primària: Execució de les proves i entrega de premis (medalles i diplomes).

El projecte finalitzarà amb la valoració del projecte per part de l’alumnat dels centre de primària i per part de l’alumnat de 2n d’ESO.

PROJECTE CÈL·LULABOT

  • Iniciem el projecte amb la presentació de la problemàtica a resoldre mitjançant un vídeo de presentació realitzat per el professorat dels departaments implicats: https://www.youtube.com/watch?v=qXWQdYBkC_U
  • Creació dels grups de treball: grups de 4-5 alumnes, els alumnes poden escollir una parella amb la que treballar i el professorat crear els grups a partir de les parelles realitzades.
  • Tria de l’ésser viu a salvar, els grups fan una elecció de 3 éssers vius de la llista d’éssers vius afectats per la problemàtica cel·lular i es realitza un sorteig entre tots els grups per determinar quin ésser vius haurà de salvar cada grup.
  • Tria de l’orgànul o part de la cèl·lula eucariota a construir, a cada grup-classe es construeix una maqueta diferent, i cada grup de projectes realitzarà una de les parts.
  • Cada grup de projectes crea un bloc (amb l’aplicatiu google site) on es mostrarà tot el treball realitzat durant el projecte.
  • Inici de treball dels diferents blocs del projecte:
    • BLOC RECERCA. Un robot que entri dins una cèl·lula… Vols dir que això es pot fer? Home, hi han dues maneres: o fem el robot molt petit, o bé fem la cèl·lula molt gran. Fem una mica de cerca per saber més del tema. Ciència o bé ciència-ficció?, estudi de les característiques de l’ésser viu a salvar
    • BLOC CONSTRUÏM UNA CÈL·LULA. Els robots que utilitzarem pel nostre repte són els LEGO MINDSTORM. Per tant, hem de començar a construir una cèl·lula prou gran, a escala, per tal de poder entrar a fer la seva tasca decidida. Cada grup s’encarregarà del disseny i construcció d’una part de la cèl·lula. Per això cada grup ha de realitzar un estudi de els diferents tipus de cèl·lules, les seves característiques i parts.
    • BLOC PROGRAMEM ELS NOSTRES ROBOTS. Començarem a programar els nostres robots que portaran a terme els diferents reptes.
    • BLOC MISSIÓ DE SALVAMENT! PER L’AURELI!!! Posarem els nostres robots en marxa per entrar dins de les cèl·lules eucariotes de l’ Aureli i la resta d’éssers vius i realitzar els reptes que teníem que solucionar per poder-lo ajudar a recuperar-se. Cal que quan es realitzi la missió es gravi amb detall tot el recorregut realitzat pel seu robot i després es realitzi un muntatge del vídeo.
    • BLOC PRESENTACIÓ DEL PROJECTE, preparació de les exposicions orals del projecte i mostra de les feines realitzades.

L’UNIVERS

IMPLEMENTACIÓ

1.- PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

Tot va començar quan la Gemma va rebre el text de la Cantània d’enguany.
“Partícules”, escrit pel dramaturg Sergi Belbel, era un text preciós… i molt difícil!

Abans d’aprendre’l a música va parlar amb les tutores per treballar el contingut del text des del punt de vista lingüístic

Durant la primera setmana es presentava el text simultàniament a música i a català. El primer repte va ser… entendre’l. Així, doncs, la primera tasca va ser utilitzar el diccionari. Es va recomanar l’ús del DIEC com a font segura d’informació.

També es va buscar la biografia de l’autor, Sergi Belbel, i d’Einstein ja que era un científic que havia estudiat l’Univers.

 

2.- LES PROPOSTES DEL DOSSIER

Les tutores van preparar un dossier que seguia el fil argumental de la cantata.

Les propostes de treball que contenia estaven molt vinculades a la llengua. – Tipologies textuals: biografia, poesia, llegenda, definició, notícia, carta, descripció, instruccions…

– Coneixement de la llengua: normes d’accentuació, adjectius, camps semàntics…

– Literatura relacionada amb l’univers i la ciència ficció.

A partir del treball del dossier, es va despertar un gran interès que va provocar que el projecte s’expandís a molts altres àmbits: plàstica, ciències, matemàtiques…

 

3.-EL BIG BANG I LA TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS

A mesura que es definien els conceptes que contenia la cantata, els alumnes descobrien un munt d’elements químics de la taula periòdica. Aquest fet va despertar la seva curiositat. Van investigar què era la taula periòdica, quins elements químics coneixien…

També a partir de conèixer el significat del vocabulari es va despertar l’interès per saber l’inici de tot plegat: del big bang a l’actualitat. Per tant van buscar i compartir amb els companys vídeos, llibres… on s’explicava el naixement de l’univers i la seva transformació.

Les tutores recollíem aquest interès i gestionàvem espais/moments per tal que poguessin compartir les pròpies indagacions amb els companys.

 

 

4.-ELS DÉUS DE L’OLIMP

El dossier preveia un petit treball de recerca sobre mitologia grecoromana vinculada al nom de planetes, constel·lacions, galàxies…

A partir d’aquí, els alumnes es van interessar per tota la mitologia, de manera que, no només van fer recerca del que es proposava sinó que van buscar més informació, van fer préstec a la biblioteca escolar de llibres relacionats amb el tema, van buscar imatges de pintures i escultures que van ser comentades en gran grup…

Van recrear les llegendes amb el seu vocabulari, van compartir informació en petits grups per elaborar murals de constel·lacions que situaven en un planisferi celeste, van interessar-se per les civilitzacions antigues, van comparar els déus grecs, romans i egipcis..

 

5.-TOT ENGANXAT A LA PARET?

A mesura que anaven aprenent sobre l’univers es va tenir la necessitat de plasmar tant coneixement de manera visual.

Les mestres van fer un primer esbós del disseny d’un mapa conceptual que recollís els aprenentatges des del big bang fins al planeta terra. A partir d’aquí els alumnes van pensar com representar cada concepte après.

Finalment el pany de paret va quedar cobert per un big bang fet de papers brillants; partícules fetes amb goma eva; els gasos representats per globus; la Via Làctia amb pintura i purpurina; el sistema solar amb papers, llanes, fotografies d’obres d’art; constel·lacions amb paper que contenia llegenda i dibuix; les capes de la terra pintades amb ceres…

Després de buscar informació sobre el sistema solar es va veure la necessitat de construir una maqueta. Diverses sessions de plàstica es van dedicar a pintar boles de porexpan trades segons la mida dels planetes a escala. També va ser a escala que es va representar el sistema solar al pati.

De tant mirar imatges de cossos celestes, vam descobrir la bellesa que contenien. Així doncs la van representar amb pintura sobre fons negre: forats negres, pluja d’estels, nebuloses, galàxies… van sorgir dels pinzells dels alumnes.

I encara quedava elaborar les disfresses i complements per anar a Cantània: barret, túnica, pompons, maraques…

 

6.- ANEM A DONAR UN VOLT!

A les dues classes hi ha alumnes de la SIEI. Les seves docents es van afegir a l’eufòria general i van pensar que podrien preparar una sessió en la qual el M i la K explicarien als seus companys algunes característiques dels cossos celestes sota la llum fosforescent.

A mida que els alumnes coneixien la Via Làctia en teoria, va sorgir el neguit d’alguns alumnes que mai l’havien vist en realitat. Així, doncs, es va proposar una sortida per veure les estrelles. Les tutores van contactar amb experts en la matèria i un dia al vespre, alumnes, mestres, pares i experts van anar al Castellvell a passar una vetllada sota les estrelles.

7.- CANTEM

Paral·lelament a la feina de la classe, a l’hora de música es treballava el detonant de tot plegat: la cantata “Partícules”.

Cada sessió s’inicia amb un treball de postura corporal; escalfament, vocalització i projecció de la veu.

Seguidament es memoritza per una banda, el text i el ritme de cada cançó i, per l’altra, la part melòdica.

Una vegada tenen clara la cançó s’hi afegeixen les diferents coreografies i ritmes corporals.

S’utilitza el recurs de vídeos per tal que els alumnes puguin repassar les cançons apreses, a l’aula o a casa.

GEOSORPRESA

IMPLEMENTACIÓ

  1. Activitat: Motivació

Presentem a la SUM el material Kapla a tota la comunitat.

Un grupet juguen per demostrar què és pot fer i repartim les peces en 6 capses, una per aula per fer el còmput total de peces

En ½ grup. Comptem quantes peces hi ha. S’organitzen  fent piles de 10. Un grup ho fa molt ordenadament, totes les piles iguals i en filera i l’altre grup és més desorganitzat i han de repetir el recompte.

Contrastem el resultat dels dos grups i l’escrivim en un foli al passadís per a fer el recompte de totes les aules.

La suma total és de 1999. Ens adonem que ens falta una peça, per la qual cosa els de tercer passen per les aules de 1r i 2n per si s’ha perdut allà i, finalment, la troben i arrodoneixen les peces a 2000.

Mentrestant, altres alumnes es miren l’aula de geometria per decidir on anirà la capsa i quina mida ha de tenir.

 

  1. Activitat: Creació d’una caixa

Ja a l’aula, ens preguntem Com ho guardem? I a on?

La primera pregunta la tenen clara: a l’ aula de geometria.

La segona porta més discussió (bosses, caixes de cartró o plàstic… fins arribar a les caixes de fusta amb rodes).

Cal dissenyar les caixes. Com podem saber la mida per tal que hi càpiguen totes les peces?

Apilem totes les caixes de cartró i els cabassos i fan un càlcul aproximat, però no és precís.

Per grups fan dissenys de la caixa. Veuen que no pot ser massa alta per arribar al fons i tampoc massa ampla per tal que pugui sortir per la porta.

Els proposem fer una base de 25 peces i calculen la superfície i els pisos que hauria de tenir per encabir 1000 peces. (comptem de 25 en 25 fins a 1000, això ens permet calcular l’alçada).

Amb aquestes mides fem una adaptació d’amplada i alçada perquè s’adapti al nostre espai i decideixen fer-la més gran perquè no posarem mai les peces ordenades. Trigaríem massa estona.

 

  1. Activitat: Debat

Un grup proposa fer dues caixes i l’altre grup una, per aquest motiu proposem un debat en el qual els alumnes d’una classe van a l’altra classe a exposar els avantatges de fer dues caixes en comptes d’una i viceversa. Finalment, els dos grups veuen els avantatges de les dues caixes i es decideixen per aquesta proposta.

 

  1. Activitat: Carta

Ara sols falta escriure la carta al pare voluntari per fer les caixes.

Primer escriuen la carta individualment. Després les llegim totes i anem agafant el que més ens agrada de cadascuna per a fer la carta definitiva que passem a net.

Escollim la carta que ha quedat més ben presentada, anem a buscar un sobre a secretaria i hi anotem l’adreça i el remitent.

Esperem que el sr. Mounir ens pugui fer les caixes ben aviat.

 

  1. Activitat: Plànol

Prenem les mides de l’aula i dels mobles que hi ha (porta, pissarra, finestres, radiadors..) per fer el plànol de l’aula. Per veure com es dibuixa cada element en el plànol busquem plànols d’aules i altres estances per interpretar-los i fer el nostre.

Per tal que el nostre plànol hi càpiga en un full quadriculat, busquem la proporció idònia i decidim fer l’escala 10 quadradets: 1 metre.

 

  1. Activitat: Decoració

Hem valorat que necessitàvem propostes i idees per fer coses amb el Kapla i han fet l’encàrrec a primer i segon que busquin imatges de construccions maques i originals per decorar l’aula de geometria.