Arriba el gran moment!

Després de construir coneixement i tenir clar quin era el propòsit del projecte, ens posem mans a l’obra i a elaborar el producte final s’ha dit!

Destacar que un grup va decidir construir una maqueta d’uns artesans i tot ser un procés molt enriquidor, finalment es va donar per acabada ja que s’havien acabat el nombre de sessions destinades per al producte final (tot i ampliar amb alguna sessió més, anaven molt lents). En canvi el grup del menú medieval, la posada en escena era més fàcil, ja que consistia en elaborar ells mateixos un menú medieval i el millor de tot, que se l’acabaven menjant!

El següent pas va ser documentar tot el procés en un powerpoint, exposar-ho a la resta de companys i treure les conclusions del projecte, ja sigui des des punt de vista de les fortaleses com aspectes que es podrien millorar (debilitats).

La nota final sortia de la documentació escrita (diari de treball), del producte final i de la presentació del projecte davant la classe.

El llibre de lectura, un gran aliat

Un cop formats els grups i feta la pluja d’idees, una de les temàtiques escollides vas ser el menjar i l’alimentació de l’edat mitjana, de manera que el producte final proposat va ser l’elaboració d’un menú medieval.

Presa la decisió, calia passar al següent pas, com i a on s’obtenia la informació? La resposta fàcil de l’alumnat va ser “a internet”. No obstant això, l’obvietat no va donar els resultats esperats ja que de vegades no resulta fàcil trobar tot el que ens proposem a la xarxa.

El professorat va incentivar la reflexió proposant un treball més profund del llibre de lectura, seleccionant uns fragments concrets (amb ajuda…), es donaven compte que fins i tot al llibre de lectura, podien trobar la informació que els permetria elaborar un menú medieval amb els aliments de l’època treballada. Ara només faltava documentar aquesta informació en un document compartit que els resultaria d’ajuda per recollir els continguts clau de l’alimentació.

El diari de treball

Si volem que l’alumne sigui protagonista del seu propi aprenentatge i és mostri actiu en la construcció dels coneixements, ens cal una metodologia i eines que ho facilitin. Així doncs, aprofitant l’equipament informàtic (netbooks educat 1×1) i l’entorn Google del centre (DRIVE), cada alumne va crear un document compartit amb els dos professors anomenat “diari de treball“.

El propòsit era prendre consciència i reflexionar de les tasques portades a terme en cada sessió i quin sentit tenien en el conjunt de fases de la seqüència didàctica. El primer dia es presenta la proposta i els alumnes prenen apunts per tenir clar com ho farem, decideixen els grups de treball (3 persones) i acaben amb una pluja d’idees de possibles temàtiques que ajudaran a construir un producte final. Un cop arribats aquí, es comenta que l’estructura del diari de treball de cada classe sempre respondrà dues preguntes: “Què hem fet durant la sessió?” i “Opinió personal” fent referència a la metodologia i aprenentatges de cada alumne (què he après?).

Valorant la metodologia un cop acabat el projecte, creiem que es tracta d’una eina molt àgil que permet documentar i valorar el grau d’aprofitament de cada alumne individualment i a la vegada, facilita un seguiment instantani del projecte per part del professorat. No obstant això, cal que el professorat sigui sistemàtic i prevegi un temps al final de la classe per omplir el diari de treball, donat que serà una activitat d’avaluació formativa.

Ens estrenem!

Finalment arriba el dia de passar a l’acció. Després de les sessions de formació del grup impulsor i de cercar informació, planifiquem com desenvolupar el nostre primer projecte.

L’esclau del Mercadal” és una lectura triada per l’alumnat de 2n d’ESO dins la matèria de llengua catalana, que pel context històric, ofereix l’oportunitat de vincular-la amb el projecte juntament amb la matèria de ciències socials, ja que el contingut principal se situa a l’edat mitjana.

Abans de planificar el projecte, partim d’una prèvia i és que l’alumnat dedica 4 sessions de lectura del llibre, de manera que cada setmana es llegeixen 3 capítols. S’aconsella acabar la lectura a casa i a classe debatre les situacions sorgides. De la mateixa manera, els dos professors de la matèria omplim la “Guia per fer la programació d’un projecte globalitzat“, la qual ens ajuda a situar-nos i a seleccionar els continguts del currículum que volem desenvolupar.

No obstant això, en el moment de descriure la seqüència didàctica, ens desorientem una mica i creem un document que ens ajuda a situar-nos de nou, definint 4 apartats molt clars amb la temporització de sessions prevista per a cada un d’aquests. Un cop posat en pràctica, aquesta estructura ens va ajudar molt als professors i a l’alumnat a saber que tocava en cada moment i quin era el termini per acabar les tasques proposades en cada fase.

Els 4 moments clau van ser: l’inici del projecte, on es comparteix objectius i propòsits, construcció del coneixement recollint informació de fragments del llibre, cerca a internet i llibres en format paper, desenvolupament d’un producte final, que cada grup podia triar a partir dels seus interessos, per acabar amb una presentació (exposició oral) que reculli tot el procés valorant l’aprofitament del projecte.

Presentació

L’equip impulsor de l’INS de Sant Llorenç de Morunys iniciem un nou camí en els projectes, donat que el nostre centre no té experiència en aquest tipus de metodologies globalitzades. Per nosaltres suposa un repte donat que tenim el convenciment que aquesta visió de la pràctica educativa reforçarà la visió i el model de centre que volem.

Els desitjos que compartim com a equip docent i que a la vegada ens identifiquen, són que la metodologia del canvi no pot ser imposada i ha de sorgir d’una “necessitat” a partir del que ja estem fent (tots identifiquem pràctiques exitoses però volem enriquir-les); avançar cap a la globalització dels aprenentatges implica compartir dubtes, febleses i errors per sortir enfortits d’aquest repte, sense oblidar que tots tenim la capacitat d’aprendre amb els alumnes i dels alumnes, d’una manera activa (aprendre fent) i reflexiva (feedback constructiu). Partir d’aquesta premissa ens treu pressió per fer-ho bé a la primera i ens anima a continuar avançant en aquest camí que tot just comencem.