K0 COMERÇ OBERT

PLANIFICACIÓ

Des de la Cambra de Comerç es proposa a les escoles del Solsonès realitzar un projecte per tal que els nens i nenes coneguin la UBIC (Unió de Botiguers i Comerciants) i el comerç de proximitat.

Des de l’escola ens va semblar interessant treballar el tema en forma globalitzada dins les àrees de llengua catalana, llengua castellana, matemàtiques, coneixement del medi i plàstica.

S’inicia el projecte amb una xerrada per part d’alguns membres de la Junta de la UBIC, en què els alumnes van poder conèixer de prop aquesta organització i van poder resoldre els dubtes que tenien mitjançant la formulació de preguntes.

METODOLOGIA

D’entrada, el projecte preveia de realitzar activitats en gran grup, en petit grup, en parelles i individualment. Els petits grups (sis equips de quatre membres) es van formar a iniciativa dels mateixos nens i nenes, malgrat que vam haver d’ajudar una mica a organitzar-los. Dins de cada grup hi havia el portaveu, el secretari, l’encarregat de material i el moderador, cadascun dels quals tenia unes tasques determinades ja acordades.

Cada setmana dedicàvem una estona a posar en comú el progrés de cada grup, cosa que ens permetia veure on passava cada un, compartir coneixements, intercanviar idees, …

 

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ

Després de la xerrada la de UBIC, vam plantejar-nos en gran grup: què és el comerç? I el comerç de proximitat? Vam fer una pluja d’idees. Fins i tot vam buscar-ne la definició al diccionari i a internet. A continuació, vam elaborar també un llistat de comerços de Solsona on anaven a comprar normalment i vam esmentar alguns dels productes que s’hi podien trobar. Vam comentar també el fet d’anar a comprar sols, acompanyant els pares, els avis, … Finalment els vam preguntar què els semblaria d’anar a visitar alguns comerços locals. La idea va agradar i vam començar a preparar-la.

Cadascun dels equips van pensar què els agradaria saber dels tres comerços que ens havia tocat visitar. Un comerç per a dos grups. A continuació, aquests grups es van reunir en un grup més gran per  intercanviar preguntes, dubtes, qüestions a plantejar, … I en van fer un guió en comú. Se’n va fer una exposició. Es van escotar opinions a favor, divergències, canvis, … i vam donar per definitius els tres qüestionaris.

Vam visitar els tres comerços. Es van plantejar les preguntes que havíem preparat i moltes d’altres que van anar sorgint. Els secretaris, ajudats pels altres companys, anaven prenent nota de la informació més rellevant. Un cop a classe i en diverses sessions, cada grup va fer un resum de les informacions que van recollir als comerços i la van compartir amb la resta de companys i companyes, als quals es va fer arribar una còpia del document que havien elaborat.

Acabada l’activitat, vam presentar-los els sectors de producció. També en diverses sessions i a partir d’esquemes projectats a la PDI i d’alguns llibres de consulta, en parelles van elaborar el mapa conceptual de cadascun dels sectors. A continuació, van exposar el gran grup les conclusions a què havien arribat. Vam poder comprovar que no tot el comerç s’engloba dins del sector terciari, ja que n’hi ha molts amb relacions estretes amb els altres sectors.

Més endavant, vam fer una gimcana per equips i per un sector determinat de Solsona. L’objectiu era trobar quins dels comerços de proximitat de la zona ens oferia un seguit de productes concrets. Un cop localitzat el comerç, els demanaven el seu segell comercial i l’estampaven en un document.

Per acabar el projecte ens vam preguntar: i si fem una botiga? Vam acordar de muntar una parada per Sant Jordi al passeig. La idea va il·lusionar molt. Vam planificar el treball a fer: pensar en els productes per vendre, en el material necessari per a la seva elaboració, la cerca de subvenció per a comprar-lo, càlcul dels costos, càlcul dels preus de venda i càlcul dels possibles guanys, descomptades les despeses. Com que estàvem treballant Guinovart, vam decidir de fer uns quadres de fusta de 15 x 15, bo i  utilitzant diferents tipus de llavors, roses de cartolina, goma eva i bastonets per a broquetes, anells fets amb fils d’alumini de colors, punts de llibre i la portada d’uns contes que explicaven la història de la nostra escola en el seu 50è aniversari. També calia muntar la botiga. Vam pintar i decorar una sèrie de capses de maduixes i vam demanar un tendal i una taula llarga, cosa que ens va facilitar la UBIC i els mateixos pares dels alumnes. Vam dedicar-hi moltes estones i molta feina. Al final tot va sortir molt bé. Vam muntar la botiga en què vam fer torns de vuit persones cada hora. Vam fer de venedors. Tornàvem canvi, cobràvem, veníem. Vam quedar tots molt contents.

Per acabar, també en coordinació amb la UBIC, entre tots els nens i nenes de quart vam inventar un joc en què els comerços tinguessin un paper principal. En comú el vam pensar i el vam elaborar: cartes on es van representar cadascun dels comerços i un circuit amb tot un seguit de productes de proximitat. Un dau i sis fitxes diferents. Vet aquí el joc. El vam presentar, juntament a les altres escoles de la comarca, i ens vam dedicar a compartir amb els nostres companys els diferents jocs que, com nosaltres, es van enginyar.

Paral·lelament i en llengua castellana, vam dedicar algunes sessions a treballar el “Comercio Justo”. A partir d’un esquema de treball, van haver de cercar en parelles un seguit d’informacions sobre el tema utilitzant els chomebooks de cada classe.

PRODUCTE FINAL

Al final del projecte, vam tenir un dossier que cada nen va elaborar a partir de la informació que va anar recopilant i que va anar guardant a la seva carpeta d’aprenentatge. D’altra banda, el document personal amb els segells de tots els comerços que van visitar. L’experiència molt gratificant de la botiga (sobretot després d’haver fet el recompte i haver-nos felicitat pels guanys) i una bona estona jugant als jocs que havien inventat altres companys de les escoles de la comarca.

AVALUACIÓ

Vam fer una petita prova escrita en què els demanàvem que relacionessin el vas de llet que s’havien pres per esmorzar amb els sectors de producció que havíem estudiat.

Vam passar una rúbrica per tal de copsar el valor que havien donar a l’experiència de muntar una botiga i del seu paper en el procés.

Finalment, vam omplir una enquesta elaborada per la UBIC en què també es demanava la opinió dels nens i de les nenes en tots i cadascun dels passos en què consistí el projecte comú.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *