EL DINAR

Abans de començar la reunió  pedagògica, totes les mestres d’infantil ens vam ajuntar a fer un dinar de germanor, on cadascuna va fer un plat per compartir i entre Guacamole, Baba ganoush i Moscato, vam gaudir d’una estona entranyable.

La visita per l’escola de Freixinet ens va brindar l’oportunitat de continuar enfilant el nostre projecte. Així doncs, varem iniciar la programació del projecte de “La Metgessa del Bosc”.

EL REGAL

Arriba el dia de visitar l’escola d’Ardèvol. Ens endinsem en un altre entorn rural i ens topem  amb una sorpresa; la nostra companya ens fa un regal de tres llavors diferents; calèndula, sàlvia, camamilla i espígol.

El motiu és poder plantar les nostres pròpies llavors, que els nens vegin el procés de creixement d’una planta i  que sigui el pas previ a la iniciació del projecte que durarà tot el curs 2018-2019.

El fet que cada escola planti una llavor diferent, crearà la necessitat de compartir els resultats amb les altres escoles i així conèixer altres tipus de plantes (característiques) i establir una connexió social entre el grup d’iguals amb la resta dels alumnes de la ZER. per poder aconseguir l’esmentat anteriorment s’organitzarà una sortida al parc de les olors de Claret (Segarra).

Nom del projecte: QUI ÉS LA METGESSA DEL BOSC?

Tot va començar quan, un dia de coordinació, vàrem tenir la brillant idea de canviar el lloc de reunió de sempre per un altre de més interessant; a les nostres escoles!

Cada mes d’aquest curs, les mestre d’educació infantil, ens hem ajuntat a una escola diferent. L’experiència ha set d’allò més enriquidora: obertes a noves propostes, idees, estratègies,… tot recollint un sac ple de recursos!

Però…, això no és tot, aquest “turisme pedagògic” ens ha permès  observar i valorar el context rural que ens rodeja, tot apreciant el privilegiat entorn natural que envolta les nostres escoles de la ZER. I, vet aquí que, sorgí la fabulosa idea d’endinsar-nos en la descoberta de les plantes del nostre entorn, per tal de conèixer el ventall d’utilitats que ens poden oferir (remeis naturals, infusions, cura del cos, cosmètica…).

K0 COMERÇ OBERT

PLANIFICACIÓ

Des de la Cambra de Comerç es proposa a les escoles del Solsonès realitzar un projecte per tal que els nens i nenes coneguin la UBIC (Unió de Botiguers i Comerciants) i el comerç de proximitat.

Des de l’escola ens va semblar interessant treballar el tema en forma globalitzada dins les àrees de llengua catalana, llengua castellana, matemàtiques, coneixement del medi i plàstica.

S’inicia el projecte amb una xerrada per part d’alguns membres de la Junta de la UBIC, en què els alumnes van poder conèixer de prop aquesta organització i van poder resoldre els dubtes que tenien mitjançant la formulació de preguntes.

METODOLOGIA

D’entrada, el projecte preveia de realitzar activitats en gran grup, en petit grup, en parelles i individualment. Els petits grups (sis equips de quatre membres) es van formar a iniciativa dels mateixos nens i nenes, malgrat que vam haver d’ajudar una mica a organitzar-los. Dins de cada grup hi havia el portaveu, el secretari, l’encarregat de material i el moderador, cadascun dels quals tenia unes tasques determinades ja acordades.

Cada setmana dedicàvem una estona a posar en comú el progrés de cada grup, cosa que ens permetia veure on passava cada un, compartir coneixements, intercanviar idees, …

 

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ

Després de la xerrada la de UBIC, vam plantejar-nos en gran grup: què és el comerç? I el comerç de proximitat? Vam fer una pluja d’idees. Fins i tot vam buscar-ne la definició al diccionari i a internet. A continuació, vam elaborar també un llistat de comerços de Solsona on anaven a comprar normalment i vam esmentar alguns dels productes que s’hi podien trobar. Vam comentar també el fet d’anar a comprar sols, acompanyant els pares, els avis, … Finalment els vam preguntar què els semblaria d’anar a visitar alguns comerços locals. La idea va agradar i vam començar a preparar-la.

Cadascun dels equips van pensar què els agradaria saber dels tres comerços que ens havia tocat visitar. Un comerç per a dos grups. A continuació, aquests grups es van reunir en un grup més gran per  intercanviar preguntes, dubtes, qüestions a plantejar, … I en van fer un guió en comú. Se’n va fer una exposició. Es van escotar opinions a favor, divergències, canvis, … i vam donar per definitius els tres qüestionaris.

Vam visitar els tres comerços. Es van plantejar les preguntes que havíem preparat i moltes d’altres que van anar sorgint. Els secretaris, ajudats pels altres companys, anaven prenent nota de la informació més rellevant. Un cop a classe i en diverses sessions, cada grup va fer un resum de les informacions que van recollir als comerços i la van compartir amb la resta de companys i companyes, als quals es va fer arribar una còpia del document que havien elaborat.

Acabada l’activitat, vam presentar-los els sectors de producció. També en diverses sessions i a partir d’esquemes projectats a la PDI i d’alguns llibres de consulta, en parelles van elaborar el mapa conceptual de cadascun dels sectors. A continuació, van exposar el gran grup les conclusions a què havien arribat. Vam poder comprovar que no tot el comerç s’engloba dins del sector terciari, ja que n’hi ha molts amb relacions estretes amb els altres sectors.

Més endavant, vam fer una gimcana per equips i per un sector determinat de Solsona. L’objectiu era trobar quins dels comerços de proximitat de la zona ens oferia un seguit de productes concrets. Un cop localitzat el comerç, els demanaven el seu segell comercial i l’estampaven en un document.

Per acabar el projecte ens vam preguntar: i si fem una botiga? Vam acordar de muntar una parada per Sant Jordi al passeig. La idea va il·lusionar molt. Vam planificar el treball a fer: pensar en els productes per vendre, en el material necessari per a la seva elaboració, la cerca de subvenció per a comprar-lo, càlcul dels costos, càlcul dels preus de venda i càlcul dels possibles guanys, descomptades les despeses. Com que estàvem treballant Guinovart, vam decidir de fer uns quadres de fusta de 15 x 15, bo i  utilitzant diferents tipus de llavors, roses de cartolina, goma eva i bastonets per a broquetes, anells fets amb fils d’alumini de colors, punts de llibre i la portada d’uns contes que explicaven la història de la nostra escola en el seu 50è aniversari. També calia muntar la botiga. Vam pintar i decorar una sèrie de capses de maduixes i vam demanar un tendal i una taula llarga, cosa que ens va facilitar la UBIC i els mateixos pares dels alumnes. Vam dedicar-hi moltes estones i molta feina. Al final tot va sortir molt bé. Vam muntar la botiga en què vam fer torns de vuit persones cada hora. Vam fer de venedors. Tornàvem canvi, cobràvem, veníem. Vam quedar tots molt contents.

Per acabar, també en coordinació amb la UBIC, entre tots els nens i nenes de quart vam inventar un joc en què els comerços tinguessin un paper principal. En comú el vam pensar i el vam elaborar: cartes on es van representar cadascun dels comerços i un circuit amb tot un seguit de productes de proximitat. Un dau i sis fitxes diferents. Vet aquí el joc. El vam presentar, juntament a les altres escoles de la comarca, i ens vam dedicar a compartir amb els nostres companys els diferents jocs que, com nosaltres, es van enginyar.

Paral·lelament i en llengua castellana, vam dedicar algunes sessions a treballar el “Comercio Justo”. A partir d’un esquema de treball, van haver de cercar en parelles un seguit d’informacions sobre el tema utilitzant els chomebooks de cada classe.

PRODUCTE FINAL

Al final del projecte, vam tenir un dossier que cada nen va elaborar a partir de la informació que va anar recopilant i que va anar guardant a la seva carpeta d’aprenentatge. D’altra banda, el document personal amb els segells de tots els comerços que van visitar. L’experiència molt gratificant de la botiga (sobretot després d’haver fet el recompte i haver-nos felicitat pels guanys) i una bona estona jugant als jocs que havien inventat altres companys de les escoles de la comarca.

AVALUACIÓ

Vam fer una petita prova escrita en què els demanàvem que relacionessin el vas de llet que s’havien pres per esmorzar amb els sectors de producció que havíem estudiat.

Vam passar una rúbrica per tal de copsar el valor que havien donar a l’experiència de muntar una botiga i del seu paper en el procés.

Finalment, vam omplir una enquesta elaborada per la UBIC en què també es demanava la opinió dels nens i de les nenes en tots i cadascun dels passos en què consistí el projecte comú.

 

GEOSORPRESA

PRODUCTE FINAL

En aquest projecte el producte final (caixa d’emmagatzematge de material) no ha estat creat, però sí dissenyat, pels alumnes.

Els reptes han estat totalment reals i han repercutit en tota la comunitat, ja que d’aquestes caixes en fem ús tots.

Els resultats obtinguts coincideixen amb els objectius plantejats després de respondre a les preguntes guia d’on i com guardar el Kapla.

AVALUACIÓ

L’avaluació d’aquest projecte es basa en l’observació i les reflexions en petit i gran grup sobre el procés i el producte final.

Els aprenentatges són significatius perquè el producte final ha repercutit en la millora de l’organització de l’aula de geometria.

El producte final forma part de les activitats quotidianes de la comunitat.

LA VEU DELS ALUMNES

Les caixes ens han cabut al lloc on les volíem posar. (Paula i Oriol)

Les caixes van super bé de mida: hi caben totes les peces. (David i Rita)

Amb les rodes i les nanses llisquen molt bé. (Lleïr i Elna)

Les tapes corredisses van molt bé. (Arnau i Jana)

Ens agraden molt les caixes i hi jugarem sempre! (Tasnime i Andreas)

Estem molt contents amb aquest regal i li volem donar les gràcies al senyor Mounir. (Hind i Mohamed)

L’UNIVERS

Producte Final

Els alumnes, en finalitzar el projecte, hauran realitzat tres activitats:

  • Un dossier que conté tots els conceptes lingüístics treballats relacionats amb la lletra de la cantata.
  • Un mural tipus mapa conceptual on es visualitza la línia temporal que presenta la cantata (del Big bang fins a la Terra).
  • I, naturalment, la interpretació de la cantata “Partícules” a l’Auditori de Barcelona.

 

Avaluació

  • Realització del dossier.
  • Elaboració de produccions plàstiques.
  • Reflexió escrita individual sobre els aprenentatges realitzats i el seu procés.
  • Observació diària de l’aprenentatge de les cançons i moviments escènics de la cantata.
  • Presentació dels aprenentatges als companys de segon.
  • Observació final per grups reduïts de la interpretació global de cada una de les cançons.

 

La veu dels alumnes

El que m’ha agradat més d’aprendre són les capes que té la Terra,  sempre m’havia interessat saber com és el nostre món per dins.

Per mi el més interessant d’aquest treball ha sigut les històries i les biografies, perquè la majoria de coses no les sabia i crec que són molt interessants.

M’ha sorprès que les distàncies entre planetes siguin tan grans.

Que cada constel·lació tingui una llegenda ha sigut molt “xulo”.

No m’hauria pensat mai que hi hagués tantes partícules i elements químics a l’univers!

PROJECTE D’ACOLLIDA

Per tal de planificar el projecte d’acollida, el professorat vam establir l’estrucutra de les sessions i vam planificar quina tipologia d’activitats volíem treballar. El projecte tenia dos blocs diferenciats, el primer en el qual  treballàvem la cohesió i el treball en grup i el segon en el qual dissenyàvem un material per a l’aula d’estimulació de l’Institut.

El primer bloc estava més guiat i estructurat, ja que vam planificar dinàmiques relacionades a treballar la cohesió de grup, tals com la diana, o l’activitat de la maleta i altres destinades a prendre consciència de la importància del treball en equip. El segon bloc d’activitats, implicava practicar les tècniques de treball en grup que havíem après a través de l’elaboració del material sensorial. Les activitats relacionades amb aquest segon bloc implicaven la panificació de l’alumnat, ja que cada grup havia de decidir quin material desenvoluparien, elaborar un pressupost amb els materials necessaris, repartir les tasques de cadascú. etc.

La primera sessió del projecte va consistir en explicar a l’alumnat els objectius i la panificació del mateix, es van compartir els criteris d’avaluació, l’organització i l’estructura. Per tal d’implicar l’alumnat en l’avaluació, vam dedicar una sessió a què els mateixos alumnes elaboressin una rúbrica destinada a establir els criteris de qualificació i de realització de les normes de treball en grup.

PROJECTE D’ACOLLIDA

El producte final del projecte d’acollida consistia en crear un material d’estimulació sensorial per a l’Eric i que servís per vestir l’aula d’estimulació de l’institut. Així doncs, està vinculat a la realitat diària de l’alumnat  ja que l’Eric és el seu company i ajudar-ho amb les seves necessitats era una motivació de tots.

Aquest projecte va suposar un repte pels alumnes ja que cada grup de treball va haver de dissenyar, planificar i crear el seu propi material deixant peu a la seva creativitat, ja que no tenien cap model previ i l’ única consigna va ser que havia de ser un material que estimulés algun dels sentits.

Aquests materials s’ha presentat per diferents vies:

  • Presentacions a la classe, on cada grup explicava què havia fet, quin procés havia seguit i reflexionada sobre el propi procés d’aprenentatge.
  • Aplicació directa del material amb el company durant les hores del pati,moment en el qual alguns companys/es de forma voluntària l’acompanyen, i durant algues hores de classe.
  • Realització d’un vídeo en format “maniquí challenge” per presentar tots els materials que han realitzat tot el nivell de 1r. El qual es va penjar a youtube i es va publicitari al web del centre.
  • Disseny d’un pòster en format digital (canva) per presentar el projecte a la jornada de portes obertes de l’institut.
  • Exposició dels materials dissenyats, del vídeo  i dels pòsters explicatius durant la jornada de portes obertes i a la resta del claustre.

PROJECTE D’ACOLLIDA

Projecte-servei interdisciplinar i cooperatiu.

En les hores de tutoria, cultura i valors/religió i tecnologia del 1r Trimestre es duen a terme un seguit de dinàmiques de grup per tal de cohesionar el grup i aprendre a treballar de forma cooperativa. Des de tutoria i CiV es treballa més la part d’acollida personal i grupal, i des de tecno la part d’acollida digital.

Per tal que tots aquests aprenentatges esdevinguin competencials hi ha una segona part del projecte on l’alumnat ha d’aplicar i transferir els coneixements treballats (tant continguts, com procediments i actituds) en l’elaboració del producte final. Han de posar en pràctica la metodologia cooperativa i crear un material pensat per l’Èric i per l’aula d’estimulació.

En aquest projecte els alumnes són els protagonistes, tenen llibertat per pensar, planificar i elaborar el material escollit i, un cop acabat, l’han de presentar tant a la resta de la classe com a l’Èric. Té una funcionalitat clara,és significatiu i està contextualitzat, ja que l’Èric és un company de classe i hi ha motivació per crear un material que li serà útil, tindrà una utilitat pràctica i té un valor humà afegit al poder ajudar a un company amb diversitat funcional.

PROJECTE D’ACOLLIDA

En la part inicial del projecte corresponent a l’acollida digital, els alumnes han creat el seu propi portfoli o carpeta d’aprenentatge amb l’objectiu d’anar recollint les diferents evidències d’aprenentatge i incolure una valoració sobre el propi procés d’aprenentatge.

Un cop finalitzat el projecte es demana als alumnes que pengin l’evidència a l’apartat del portfoli corresponent al projecte d’acollida. Han de descriure l’activitat, tant el procés d’elaboració, valorant sobretot el treball en equip, com el producte final. També han de valorar l’experiència, què han après, com, què els ha costat més, què els ha agradat més o menys i què modificarien del projecte.

A continuació us enllacem un exemple del portafolis digital d’un/a alumne/a on s’hi pot veure l’evidència i la reflexió del projecte d’acollida.

https://sites.google.com/francescribalta.cat/maria-algue-05/evid%C3%A8ncies/projecte-acollida

Un cop finalitzat el projecte també s’ha fet una valoració a l’aula considerant les diferents propostes de millora.