Arriba el gran moment!

Després de construir coneixement i tenir clar quin era el propòsit del projecte, ens posem mans a l’obra i a elaborar el producte final s’ha dit!

Destacar que un grup va decidir construir una maqueta d’uns artesans i tot ser un procés molt enriquidor, finalment es va donar per acabada ja que s’havien acabat el nombre de sessions destinades per al producte final (tot i ampliar amb alguna sessió més, anaven molt lents). En canvi el grup del menú medieval, la posada en escena era més fàcil, ja que consistia en elaborar ells mateixos un menú medieval i el millor de tot, que se l’acabaven menjant!

El següent pas va ser documentar tot el procés en un powerpoint, exposar-ho a la resta de companys i treure les conclusions del projecte, ja sigui des des punt de vista de les fortaleses com aspectes que es podrien millorar (debilitats).

La nota final sortia de la documentació escrita (diari de treball), del producte final i de la presentació del projecte davant la classe.

El llibre de lectura, un gran aliat

Un cop formats els grups i feta la pluja d’idees, una de les temàtiques escollides vas ser el menjar i l’alimentació de l’edat mitjana, de manera que el producte final proposat va ser l’elaboració d’un menú medieval.

Presa la decisió, calia passar al següent pas, com i a on s’obtenia la informació? La resposta fàcil de l’alumnat va ser “a internet”. No obstant això, l’obvietat no va donar els resultats esperats ja que de vegades no resulta fàcil trobar tot el que ens proposem a la xarxa.

El professorat va incentivar la reflexió proposant un treball més profund del llibre de lectura, seleccionant uns fragments concrets (amb ajuda…), es donaven compte que fins i tot al llibre de lectura, podien trobar la informació que els permetria elaborar un menú medieval amb els aliments de l’època treballada. Ara només faltava documentar aquesta informació en un document compartit que els resultaria d’ajuda per recollir els continguts clau de l’alimentació.

El diari de treball

Si volem que l’alumne sigui protagonista del seu propi aprenentatge i és mostri actiu en la construcció dels coneixements, ens cal una metodologia i eines que ho facilitin. Així doncs, aprofitant l’equipament informàtic (netbooks educat 1×1) i l’entorn Google del centre (DRIVE), cada alumne va crear un document compartit amb els dos professors anomenat “diari de treball“.

El propòsit era prendre consciència i reflexionar de les tasques portades a terme en cada sessió i quin sentit tenien en el conjunt de fases de la seqüència didàctica. El primer dia es presenta la proposta i els alumnes prenen apunts per tenir clar com ho farem, decideixen els grups de treball (3 persones) i acaben amb una pluja d’idees de possibles temàtiques que ajudaran a construir un producte final. Un cop arribats aquí, es comenta que l’estructura del diari de treball de cada classe sempre respondrà dues preguntes: “Què hem fet durant la sessió?” i “Opinió personal” fent referència a la metodologia i aprenentatges de cada alumne (què he après?).

Valorant la metodologia un cop acabat el projecte, creiem que es tracta d’una eina molt àgil que permet documentar i valorar el grau d’aprofitament de cada alumne individualment i a la vegada, facilita un seguiment instantani del projecte per part del professorat. No obstant això, cal que el professorat sigui sistemàtic i prevegi un temps al final de la classe per omplir el diari de treball, donat que serà una activitat d’avaluació formativa.

Ens estrenem!

Finalment arriba el dia de passar a l’acció. Després de les sessions de formació del grup impulsor i de cercar informació, planifiquem com desenvolupar el nostre primer projecte.

L’esclau del Mercadal” és una lectura triada per l’alumnat de 2n d’ESO dins la matèria de llengua catalana, que pel context històric, ofereix l’oportunitat de vincular-la amb el projecte juntament amb la matèria de ciències socials, ja que el contingut principal se situa a l’edat mitjana.

Abans de planificar el projecte, partim d’una prèvia i és que l’alumnat dedica 4 sessions de lectura del llibre, de manera que cada setmana es llegeixen 3 capítols. S’aconsella acabar la lectura a casa i a classe debatre les situacions sorgides. De la mateixa manera, els dos professors de la matèria omplim la “Guia per fer la programació d’un projecte globalitzat“, la qual ens ajuda a situar-nos i a seleccionar els continguts del currículum que volem desenvolupar.

No obstant això, en el moment de descriure la seqüència didàctica, ens desorientem una mica i creem un document que ens ajuda a situar-nos de nou, definint 4 apartats molt clars amb la temporització de sessions prevista per a cada un d’aquests. Un cop posat en pràctica, aquesta estructura ens va ajudar molt als professors i a l’alumnat a saber que tocava en cada moment i quin era el termini per acabar les tasques proposades en cada fase.

Els 4 moments clau van ser: l’inici del projecte, on es comparteix objectius i propòsits, construcció del coneixement recollint informació de fragments del llibre, cerca a internet i llibres en format paper, desenvolupament d’un producte final, que cada grup podia triar a partir dels seus interessos, per acabar amb una presentació (exposició oral) que reculli tot el procés valorant l’aprofitament del projecte.

Presentació

L’equip impulsor de l’INS de Sant Llorenç de Morunys iniciem un nou camí en els projectes, donat que el nostre centre no té experiència en aquest tipus de metodologies globalitzades. Per nosaltres suposa un repte donat que tenim el convenciment que aquesta visió de la pràctica educativa reforçarà la visió i el model de centre que volem.

Els desitjos que compartim com a equip docent i que a la vegada ens identifiquen, són que la metodologia del canvi no pot ser imposada i ha de sorgir d’una “necessitat” a partir del que ja estem fent (tots identifiquem pràctiques exitoses però volem enriquir-les); avançar cap a la globalització dels aprenentatges implica compartir dubtes, febleses i errors per sortir enfortits d’aquest repte, sense oblidar que tots tenim la capacitat d’aprendre amb els alumnes i dels alumnes, d’una manera activa (aprendre fent) i reflexiva (feedback constructiu). Partir d’aquesta premissa ens treu pressió per fer-ho bé a la primera i ens anima a continuar avançant en aquest camí que tot just comencem.

LA REALITAT

Estem acabant el curs i totes aquelles idees, il·lusions, prespectives davant del projecte dissenyat, han començat a sorgir els primers dubtes:

Qui continuarà aquest projecte? Què passarà amb les llavors durant l’estiu? Com reaccionarà el grup classe davant el nou projecte?

Com veieu, són dubtes que encara no tenim una resposta. La realitat que ara vivim és que aquest petit grup, és un grup format per força interines i l’any vinent nosabem què ens depararà el nostre destí. Només en queda esperar, que les persones que emprenguin aquest projecte ho facin amb la mateixa il.lusió que nosaltres.

EL DINAR

Abans de començar la reunió  pedagògica, totes les mestres d’infantil ens vam ajuntar a fer un dinar de germanor, on cadascuna va fer un plat per compartir i entre Guacamole, Baba ganoush i Moscato, vam gaudir d’una estona entranyable.

La visita per l’escola de Freixinet ens va brindar l’oportunitat de continuar enfilant el nostre projecte. Així doncs, varem iniciar la programació del projecte de “La Metgessa del Bosc”.

EL REGAL

Arriba el dia de visitar l’escola d’Ardèvol. Ens endinsem en un altre entorn rural i ens topem  amb una sorpresa; la nostra companya ens fa un regal de tres llavors diferents; calèndula, sàlvia, camamilla i espígol.

El motiu és poder plantar les nostres pròpies llavors, que els nens vegin el procés de creixement d’una planta i  que sigui el pas previ a la iniciació del projecte que durarà tot el curs 2018-2019.

El fet que cada escola planti una llavor diferent, crearà la necessitat de compartir els resultats amb les altres escoles i així conèixer altres tipus de plantes (característiques) i establir una connexió social entre el grup d’iguals amb la resta dels alumnes de la ZER. per poder aconseguir l’esmentat anteriorment s’organitzarà una sortida al parc de les olors de Claret (Segarra).

Nom del projecte: QUI ÉS LA METGESSA DEL BOSC?

Tot va començar quan, un dia de coordinació, vàrem tenir la brillant idea de canviar el lloc de reunió de sempre per un altre de més interessant; a les nostres escoles!

Cada mes d’aquest curs, les mestre d’educació infantil, ens hem ajuntat a una escola diferent. L’experiència ha set d’allò més enriquidora: obertes a noves propostes, idees, estratègies,… tot recollint un sac ple de recursos!

Però…, això no és tot, aquest “turisme pedagògic” ens ha permès  observar i valorar el context rural que ens rodeja, tot apreciant el privilegiat entorn natural que envolta les nostres escoles de la ZER. I, vet aquí que, sorgí la fabulosa idea d’endinsar-nos en la descoberta de les plantes del nostre entorn, per tal de conèixer el ventall d’utilitats que ens poden oferir (remeis naturals, infusions, cura del cos, cosmètica…).

K0 COMERÇ OBERT

PLANIFICACIÓ

Des de la Cambra de Comerç es proposa a les escoles del Solsonès realitzar un projecte per tal que els nens i nenes coneguin la UBIC (Unió de Botiguers i Comerciants) i el comerç de proximitat.

Des de l’escola ens va semblar interessant treballar el tema en forma globalitzada dins les àrees de llengua catalana, llengua castellana, matemàtiques, coneixement del medi i plàstica.

S’inicia el projecte amb una xerrada per part d’alguns membres de la Junta de la UBIC, en què els alumnes van poder conèixer de prop aquesta organització i van poder resoldre els dubtes que tenien mitjançant la formulació de preguntes.

METODOLOGIA

D’entrada, el projecte preveia de realitzar activitats en gran grup, en petit grup, en parelles i individualment. Els petits grups (sis equips de quatre membres) es van formar a iniciativa dels mateixos nens i nenes, malgrat que vam haver d’ajudar una mica a organitzar-los. Dins de cada grup hi havia el portaveu, el secretari, l’encarregat de material i el moderador, cadascun dels quals tenia unes tasques determinades ja acordades.

Cada setmana dedicàvem una estona a posar en comú el progrés de cada grup, cosa que ens permetia veure on passava cada un, compartir coneixements, intercanviar idees, …

 

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ

Després de la xerrada la de UBIC, vam plantejar-nos en gran grup: què és el comerç? I el comerç de proximitat? Vam fer una pluja d’idees. Fins i tot vam buscar-ne la definició al diccionari i a internet. A continuació, vam elaborar també un llistat de comerços de Solsona on anaven a comprar normalment i vam esmentar alguns dels productes que s’hi podien trobar. Vam comentar també el fet d’anar a comprar sols, acompanyant els pares, els avis, … Finalment els vam preguntar què els semblaria d’anar a visitar alguns comerços locals. La idea va agradar i vam començar a preparar-la.

Cadascun dels equips van pensar què els agradaria saber dels tres comerços que ens havia tocat visitar. Un comerç per a dos grups. A continuació, aquests grups es van reunir en un grup més gran per  intercanviar preguntes, dubtes, qüestions a plantejar, … I en van fer un guió en comú. Se’n va fer una exposició. Es van escotar opinions a favor, divergències, canvis, … i vam donar per definitius els tres qüestionaris.

Vam visitar els tres comerços. Es van plantejar les preguntes que havíem preparat i moltes d’altres que van anar sorgint. Els secretaris, ajudats pels altres companys, anaven prenent nota de la informació més rellevant. Un cop a classe i en diverses sessions, cada grup va fer un resum de les informacions que van recollir als comerços i la van compartir amb la resta de companys i companyes, als quals es va fer arribar una còpia del document que havien elaborat.

Acabada l’activitat, vam presentar-los els sectors de producció. També en diverses sessions i a partir d’esquemes projectats a la PDI i d’alguns llibres de consulta, en parelles van elaborar el mapa conceptual de cadascun dels sectors. A continuació, van exposar el gran grup les conclusions a què havien arribat. Vam poder comprovar que no tot el comerç s’engloba dins del sector terciari, ja que n’hi ha molts amb relacions estretes amb els altres sectors.

Més endavant, vam fer una gimcana per equips i per un sector determinat de Solsona. L’objectiu era trobar quins dels comerços de proximitat de la zona ens oferia un seguit de productes concrets. Un cop localitzat el comerç, els demanaven el seu segell comercial i l’estampaven en un document.

Per acabar el projecte ens vam preguntar: i si fem una botiga? Vam acordar de muntar una parada per Sant Jordi al passeig. La idea va il·lusionar molt. Vam planificar el treball a fer: pensar en els productes per vendre, en el material necessari per a la seva elaboració, la cerca de subvenció per a comprar-lo, càlcul dels costos, càlcul dels preus de venda i càlcul dels possibles guanys, descomptades les despeses. Com que estàvem treballant Guinovart, vam decidir de fer uns quadres de fusta de 15 x 15, bo i  utilitzant diferents tipus de llavors, roses de cartolina, goma eva i bastonets per a broquetes, anells fets amb fils d’alumini de colors, punts de llibre i la portada d’uns contes que explicaven la història de la nostra escola en el seu 50è aniversari. També calia muntar la botiga. Vam pintar i decorar una sèrie de capses de maduixes i vam demanar un tendal i una taula llarga, cosa que ens va facilitar la UBIC i els mateixos pares dels alumnes. Vam dedicar-hi moltes estones i molta feina. Al final tot va sortir molt bé. Vam muntar la botiga en què vam fer torns de vuit persones cada hora. Vam fer de venedors. Tornàvem canvi, cobràvem, veníem. Vam quedar tots molt contents.

Per acabar, també en coordinació amb la UBIC, entre tots els nens i nenes de quart vam inventar un joc en què els comerços tinguessin un paper principal. En comú el vam pensar i el vam elaborar: cartes on es van representar cadascun dels comerços i un circuit amb tot un seguit de productes de proximitat. Un dau i sis fitxes diferents. Vet aquí el joc. El vam presentar, juntament a les altres escoles de la comarca, i ens vam dedicar a compartir amb els nostres companys els diferents jocs que, com nosaltres, es van enginyar.

Paral·lelament i en llengua castellana, vam dedicar algunes sessions a treballar el “Comercio Justo”. A partir d’un esquema de treball, van haver de cercar en parelles un seguit d’informacions sobre el tema utilitzant els chomebooks de cada classe.

PRODUCTE FINAL

Al final del projecte, vam tenir un dossier que cada nen va elaborar a partir de la informació que va anar recopilant i que va anar guardant a la seva carpeta d’aprenentatge. D’altra banda, el document personal amb els segells de tots els comerços que van visitar. L’experiència molt gratificant de la botiga (sobretot després d’haver fet el recompte i haver-nos felicitat pels guanys) i una bona estona jugant als jocs que havien inventat altres companys de les escoles de la comarca.

AVALUACIÓ

Vam fer una petita prova escrita en què els demanàvem que relacionessin el vas de llet que s’havien pres per esmorzar amb els sectors de producció que havíem estudiat.

Vam passar una rúbrica per tal de copsar el valor que havien donar a l’experiència de muntar una botiga i del seu paper en el procés.

Finalment, vam omplir una enquesta elaborada per la UBIC en què també es demanava la opinió dels nens i de les nenes en tots i cadascun dels passos en què consistí el projecte comú.