IMPLEMENTACIÓ

Al llarg de tot el temps del projecte, les sessions de treball varen servir per investigar allò que volien saber els alumnes sobre el tema, a més a més, de dur a terme un producte final, fruit d’aquesta investigació. A banda d’una presentació en format digital, a través d’eines col·laboratives de google, cada grup va escollir quina seria la forma de presentar el seu treball final.

D’aquesta manera, tots els alumnes varen poder escoltar i veure els treballs dels diferents grups, fer-los preguntes i reflexionar al voltant de tot el que havien après. Fruit de totes les presentacions varen poder veure maquetes d’edificacions romanes, escultures de déus, lapbooks amb informació classificada i resumida, etc.

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE

Davant d’un projecte de romans, el primer que es va plantejar l’equip de mestres va ser planificar una gimcana on, a través del joc i el treball en equip, els alumnes arribessin a muntar, peça a peça, un mapa de l’imperi romà.

Aquesta va ser l’activitat planificada pels mestres com a punt de partida del projecte. A partir d’aquí, després de la reflexió de tot el grup aula, a l’acabar la sessió i en resposta a les preguntes que havien hagut d’anar responent per resoldre la gimcana, els alumnes varen plantejar-se les qüestions que volien descobrir del món dels romans i segons  aquestes, es van fer els grups i les posteriors sessions de treball.

Les sessions posteriors a la gimcana van anar desenvolupant-se seguint el fil inicial d’allò que els diferents grups varen decidir que investigarien: els déus romans, l’exèrcit, els diferents tipus d’edificis, les tradicions i la societat romana..

En aquestes sessions, després d’un temps de treball en grup, cada dia acabàvem de la mateixa manera: amb una reflexió per grups i la posada en comú amb el gran grup. D’aquesta manera ens servia per veure d’on havíem partit i cap on es podia adreçar la següent sessió.

L’AVALUACIÓ EN ELS PROJECTES

L’avaluació ha estat formativa, s’ha anat realitzant al llarg de tot el projecte. S’han anat fent observacions sobre els diferents ítems per avaluar en una rúbrica elaborada per la mestra.

Les primeres hipòtesis que van formular els alumnes ens van servir de punt de partida i per veure quines eren les idees prèvies sobre el tema.

Al llarg del projecte, s’anaven reformulant les hipòtesis i es podia observar com anava canviant el pensament de cada alumne, com raonava el perquè de les seves respostes, en quina informació recolzava els seus arguments…

També al llarg del projecte es prenien notes de les seves intervencions, aportacions al grup, en el petit grup.. etc. i com reaccionaven davant les aportacions dels altres; així com la participació i interés al llarg del projecte.

El treball individual per escrit ens va ajudar molt per avaluar els coneixements de cada alumne respecte al tema central del projecte. Van haver diferents oportunitats d’avaluar de forma individual al llarg del procés.

La valoració final amb el grup va ser molt positiva. Els alumnes van dir que havien après molt i encara volien seguir aprenent més sobre el tema del projecte; destacant  que havien gaudit molt en la part experimental.

METODOLOGIA

Al llarg del projecte s’han fet servir diferents mètodes de treball. S’ha propiciat el treball grupal, el treball en petit grup, per parelles i també individual. El fet de treballar en diferents agrupaments ajuda a l’alumne a saber escoltar als altres i també saber argumentar les seves idees. El treball individual ens ajuda a veure en quin punt està cada alumne, els ajuda a reflexionar i adonar-se del seu propi procés d’aprenentatge.

La mestra escoltava les propostes i intervencions dels alumnes, i retornant  aquestes aportacions en forma de pregunta o dubte ens ajudava a mantenir viu l’interès del tema i a seguir investigant.

Per investigar també hem fet servir diferents vies i hem compartit  tot el que hem anat cercant: comprovant si era la mateixa informació, si algú aportava més dades, què ens semblava més interessant per continuar aprofundint…

Com en tots els projectes, tot i haver un tema principal, en aquest cas relacionat amb el coneixement  del medi natural i social, ens ha permès treballar moltes competències d’aquest àmbit però també de l’àmbit de llenguatge, matemàtic, d’aprendre a aprendre…

 

Creapatis

Ja tenim el pati de l’escola en marxa: famílies, alumnes i mestres ens hem retrobat un dissabte per iniciar els diferents espais de joc. De moment tenim creat l’espai de les rodes, la cabana, l’espai de relax i l’espai de jocs pintats al terra.

Una gran actuació que demostra que treballant tots plegats, tot és possible!

LA VEU DE L’ALUMNAT

APRENEM, TREBALLEM SEMPRE EN CONTACTE AMB VIVÈNCIES REALS. DONEM SENTIT A LES HABILITATS I CONTINGUTS QUE APRENEM, VEIEM PER A QUÈ ENS PODEN SERVIR.

Valorem molt posititvament el grau de motivació de l’alumnat per aquest projecte que se senten tan seu, els ha permès poder escollir en quin grup treballaran per arribar a un repte amb finalitat comuna, poder participar en l’assemblea per arribar a acords, sempre partint del propis interessos.

La preparació d’una fira per poder obtenir uns ingressos que es destinaran a unes colònies on tothom hi té cabuda i la preparació, a final de curs, de la fira de l’aprenentatge per tal de que el seu projecte tingui projecció cap al poble de Navàs. Tot això els omple de satisfacció perquè ha sorgit d’un interès comú d’aula i treballen cadascú en el seu equip per a una finalitat comuna.

Se n’adonen que EL COM ARRIBAR-HI (procés)  és tant o més important que EL QUÈ (producte final).

LA FIRA DE L’APRENENTATGE

El dijous 21 de juny a la tarda vam celebrar la 1a Fira de l’aprenentatge del nostre centre al passeig Ramon Vall de Navàs.

Hi havia 17 estands diferents on els alumnes presentaven projectes i productes finals realitzats durant el curs.

L’alumnat de 5è A va presentar el seu projecte “La fira”. Havia arribat el moment de recuperar tot el que haviem après i explicar-ho a les famílies i a tothom que interessat pel projecte s’acostava al nostre estand.

Primer de tot vam trobar-nos en assemblea d’aula per elaborar entre tots un llistat de paraules clau relacionades amb el projecte que voliem destacar el dia de la fira :

RESPECTE – IGUALTAT D’OPORTUNITATS – AUTOGESTIÓ – RESPONSABILITAT – ECONOMIA – EMPRENEDORIA – COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA – REALITAT – CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA.

En referència a l’avaluació, considerem molt important compartitr els criteris d’avaluació amb l’alumnat i, a més a més, ser conscients que l’avaluació no se centra només en el producte final sinó que el procés esdevé una part molt important. L’avaluació durant el procés d’aprenentatge permet saber on es troba l’alumne i allò que ha de millorar per poder avançar, és l’impuls que li permet treballar de forma més autònoma i autorregular. Cal destacar l’autoavaluació i la coavaluació ja que les considerem molt importants per a l’aprenentatge.

 

ELS SABONS NATURALS

Una altra part del projecte que ens va ocupar molt temps van ser la confecció dels sabons naturals.

La idea va sortir d’una situació real : ens falta sabó a la classe, els elaborarem nosaltres mateixos.

Una amiga del tutor es dedica a fer cursos de sabons. L’alumnat es van posar en contacte amb ella via mail i aquesta noia ens va enviar primer la recepta i vam acordar un dia per explicar-nos el procés a l’aula.

Un cop a la classe l’experta en sabons ens va explicar la importància de protegir-nos la pell i els ulls durant el procés ja que produírem una reacció química. Com és natural, els alumnes van gaudir de jugar una estona a fer de científics.

Fer nosaltres mateixos els sabons implicava donar un veritable sentit, és el que es buscava. A més a més vam afegir les herbes aromàtiques que, prèviament en una sessió d’educació física, havíem recol·lectat al bosc.

L’Aida, l’experta, ens va proposar fer tres tipus de sabons :  un de natural, un de propietats exfoliants i per últim un de relaxant.

El resultat va ser tres sabons diferents de colors diferents i de mides diferents. Aquí ens sorgeix un altre problema a resoldre.

Després d’una llarga espera els sabons estaven a punt per ser tallats però no podíem fer-ho de qualsevol manera. Van començar a parlar de la llargada, de l’amplada, dels centímetres, de metres quadrats… Sense voler estàvem parlant de l’àrea tant dels sabons com dels papers que utilitzaríem pel packaging.

Cada nen de la classe tenia una feina i estaven repartits en petits grups per tirar endavant el projecte. Gairebé ho teníem tot a punt per la fira.

 

La veu dels alumnes

En general els alumnes han estat contents del projecte que han desenvolupat, tot i que molts cops costa canviar dinàmiques. Canviar la metodologia suposa un canvi de mentalitat tant per part del profesorat com per part dels alumnes. Potser el que més els costa d’acceptar és el procés d’avaluació perquè no estan acostumats a les rúbriques i, sobretot, no estan acostumats a compartir l’avaluació amb els professors. Han de començar a canviar la visió que tenen del docent i a deixar de veure’l com el posseïdor absolut de la veritat; han de considerar-lo com un acompanyant en el seu procés.

A alguns alumnes, especialment als més autònoms, també els costa gestionar el treball en equip i, sobretot, el fet de no ser sempre avaluats de forma individual. Són alumnes més centrats en els resultats que ens els processos.

En definitiva, el canvi metodològic és una tasca conjunta que, si sabem gestionar-la bé, ens permet treballar amb més implicació per part de l’alumnat per tal que es converteixi en el centre de l’aprenentatge. Els reptes sempre costen però, amb el Projecte Delta, hem pogut veure treballar de forma motivadora molts alumnes que en una classe ordinària sembla que no existeixin.

Avaluació

Per primer cop en la nostra trajectòria professional, i gràcies a la formació que hem rebut en la Xarxa de Competències Bàsiques, vam introduir de manera seriosa en l’avaluació l’element de la rúbrica. Durant les sessions de formació i a partir de l’experiència d’altres centres, vam entendre la rúbrica com un mecanisme que, no només havia de ser útil al professorat, sinó també i molt important, havia de ser compartit amb l’alumnat.

D’aquesta manera vam intentar realitzar una avaluació formativa del Projecte Delta mitjançant una rúbrica consensuada, d’una banda, per tot el professorat implicat en el projecte i, de l’altra, compartida prèviament amb l’alumnat. Cal dir, però, que abans de compartir-la amb els alumnes, vam adaptar els criteris que avaluaríem a un llenguatge que fos fàcilment interpretable per part d’ells. Ens agradaria remarcar, a més, que considerem imprescindible aquest procés de compartició, tot i que resulta costós d’assolir i de vegades cal introduir canvis i modificacions (cosa que no ens ha de fer por).

Finalment, cal afegir que vam elaborar tres models de rúbriques: una que pretenia fer un seguiment del treball continu de l’alumnat (implicació, constància i capacitat d’ajuda), una altra que valorava l’expressió escrita, i una última que avaluava l’expressió oral (ja que els alumnes, a banda del treball escrit, havien de fer una breu presentació del seu producte i dels mecanismes que havien utlitzat per elaborar-lo). Les rúbriques referents a l’expressió escrita i oral, a més, serviran de base per al proper curs per tal de fer el seguiment de tots els treballs o activitats que necessitin ser avaluats, i seran compartits per tots els professors que ho desitgin. D’aquesta manera, l’alumnat podrà veure una unitat d’acció per part dels docents i valorarà tant l’expressió oral com l’escrita com a elements bàsics i valorables des de qualsevol àmbit, no només des de les matèries de llengües.