QUINES MERAVELLES!

La ZER Riu i Serra està formada per tres escoles de poble, petites i públiques: l’escola Sant Jordi d’Aldover,l’escola Llorenç Vallespí i Vidiella de Benifallet i l’escola Sant Roc de Paüls.

Totes tres al llarg d’aquest curs han apadrinat un element patrimonial  molt significatiu per a cadascun dels municipis.

L’alumnat de l’escola d’Aldover  ha escollit la Platja Fluvial, lloc de gran importància natural que cal preservar i tenir-ne cura.

La tria de l’alumnat de Benifallet és un altre prodigi de la natura, les seves Coves Meravelles, que aquest any celebren el  50è aniversari del seu descobriment.

Els xiquets i xiquetes de Paüls han apadrinat el paratge de Sant Roc, on tota la construcció de pedra seca, els arbres monumentals, la font i l’ermita  el fan un lloc únic i especial .https://photos.app.goo.gl/LGKJ3QVkQ2sRdQRH8

SORTIDA A SANT ROC PER GRAVAR EL VÍDEO DE PRESENTACIÓ

Amb tot l’alumnat de l’escola, després de decidir apadrinar el paratge de Sant Roc de Paüls, vàrem decidir que la classe dels grans -5è i 6è- seria l’encarregada de gravar el vídeo de presentació sobre aquesta activitat per penjar al bloc.

Com que cal treure el màxim partit de les situacions reals creades a l’escola per poder treballar les diferents àrees curriculars, les mestres vam veure de seguida que aquesta activitat comportaria un treball interdisciplinar i que seria motivadora per a l’alumnat. Així que de seguida ens vam posar a treballar.

En grups, el primer que van fer va ser una pluja d’idees de com volien fer el vídeo i quina informació volien que hi sortís, després totes juntes i junts van arribar a un consens.

Un cop tenien la idea clara, es van posar a escriure el text que sortiria a la gravació i es van repartir cadascú el que diria. Per elaborar l’escrit van haver de consultar algunes dades sobre història a Internet, i també van haver de trucar a l’Ajuntament del poble per corroborar-ne d’altres.

Quan ja tenien el guió, van decidir que enregistrarien una part del vídeo a l’escola i una altra a Sant Roc mateix, per la qual cosa havien de buscar un dia i planificar l’excursió fins allà també. Cal dir que vàrem aprofitar per identificar plantes, arbustos i arbres pel camí i ens ho vam passar molt bé.

Abans de començar les gravacions l’alumnat va haver de recordar i repassar del curs anterior què havia de tenir en compte a l’hora de gravar, com per exemple els diferents plans, moviments, angles…

L’edició del vídeo l’hem fet les mestres, però després hem reflexionat sobre aquest tema i creiem que ha estat una llàstima que no hagi acabat l’alumnat tota la feina. Ens ho plantegem de cara al curs vinent.

 

COM FAREM AQUEST PROJECTE: ORGANITZEM-NOS

Començar un nou projecte sempre fa una mica de respecte, sobretot si no n’has fet mai cap. Els tre tutors de primer som novells en això de la tutoria però som força emprenedors així que ens vam posar a la feina. Primer vam fer una graella per organitzar les activitats a partir de les preguntes dels alumnes, sempre flexibles i atenent a la motivació dels alumnes. Podíem plantejar una activitat que després podia esdevenir totalment diferent i enriquida per l’espontaneïtat dels alumnes.

https://drive.google.com/open?id=19-uUBIrQF63o1HLlAgd9yuZEHtnaDl5X

Vam demanar informació als alumnes així que també vam fer un registre per saber qui portava alguna informació i  en quin format.

https://drive.google.com/file/d/1Z0rSis9Qp38Q7qauNOYY42szZE1n4Sj4/view?usp=sharing

MESTRA, QUÈ HI DIU AQUÍ?

Un altre dels problemes típics als projectes d’infantil és la interpretació de la informació. La majoria de llibres, fotocòpies d’internet i altres fonts estàn escrites en lletra d’imprempta i amb llenguatge elevat per l’alumnat d’infantil.

 

Els alumnes solen fullejar els llibres, trobar alguna imatge relacionada amb la temàtica treballada però sempre acaba sent el docent el qui ha de destriar, adaptar el llenguatge i llegir les informacions vàlides per resoldre els nostres dubtes i inquietuds.

 

En conclusió, la metodologia del treball per projecte pels infants d’infantil suposa més aviat una iniciació a la investigació que no pas a una cerca d’informació pròpiament dita i més o menys autònoma.

Fem la Webquest “RadioZER”

En el projecte hi participen diferents cicles de les cinc escoles de la ZER, per això (inspirats en treballs semblants d’altres centres)  ens va semblar que una webquest (WQ) era el millor instrument per vehicular el projecte. Perquè és una recerca guiada però que a la vegada permet un producte final obert.

Per a que us situeu, de les cinc poblacions  de la ZER, només Masdenverge disposa d’emisora de ràdio local: RadioJoventut. Aquesta  col·labora (quinzenalment) amb l’escola, realitzant el programa CS Masdenverge, on l’alumnat explica l’actualitat de l’escola i el poble. 

A la primera sessió vam compartir amb l’alumnat aquest programa (CS Masdenverge), per tal que el coneguin i els doni la motivació necessària per començar a realitzar la WQ “RadioZER”.

 

 

Per que “Radio a la ZER Montsià”?

A la ZER Montsià intentem fomentar la coordinació i cooperació, no només de l’alumnat sinó també dels mestres.
Per tal que el professorat dels diferents centres col·labori fomentem el treball de cicles i comissions.
Una d’aquestes comissions és la de Tecnologies per a l’aprenentatge i comunicació (TAC), que entre altres tasques, programa cada any una activitat intercentre que impliqui l’ús de les noves tecnologies.
Aquest curs ens proposa fer un tastet de ràdio, mitjançant la planificació, gravació, edició i publicació d’un programa de ràdio.
Les activitats que la comissió ha organitzat fins ara han agradat molt i es repeteixen cada any (felicitació de Nadal per videoconferència, conte col·laboratiu de Sant Jordi al Drive) i esperem que a l’activitat d’enguany li passi el mateix i el programa de ràdio esdevingui un complement a la revista de la ZER (L’estel del Montsià)

ELS DINOSAURES

Els nens i nenes de 2n A hem fet a la classe un projecte sobre “Els dinosaures”.

En primer lloc vam fer una pluja d’idees i els nens i nenes van anar dient temes de Medi que voldrien treballar.

Els temes més votats van ser defensats pels nens i nenes. Van argumentar quins eren els motius pels quals volien estudiar aquell tema i es van tornar a fer votacions.

A partir del què volíem saber, vam elaborar un índex. Després vam fer grups  per tal de buscar informació dels diferents apartats i cada grup va exposar allò que havia trobat.

L’avaluació va ser individual. Cada nen/a va explicar en un text lliure el què havia après.

D’altr banda, es va valorar el material que havien portat, la informació que van recollir i el treball realitzat.

 

Xeic! mo n’anem?

Comencem a fer camí. Arriba la setmana de crèdit del síntesi. Posem en pràctica tot allò que tenim planificat.

L’eix vertebrador del TDS és la sortida al Pi de Montbrió -pi centenari del terme de Flix- ja que totes les activitats del crèdit estan vinculades amb aquesta sortida.

TEMPORITZACIÓ:

 

Dilluns 19 de març

 

Presentació amb el PowerPoint.

Cliqueu aquí.

(Per visualitzar-ho haureu d’entrar amb el vostre correu de l’xtec).

Activitat 1: Rutina de pensament

Activitat 2: Activitats sobre la pedra en sec i Pi de Montbrió.

Activitat 3: Completar rutina de pensament.

Activitat 4: Logo, nom l’equip i responsables.

Explicació del programa EDULOC.

Activitat 5: Càlcul de distàncies.

 

Dimarts 20 de març

 

Sortida al Pi de Montbrió.

Activitat 6: EDULOC

Activitat 7: Activitat patrimonial

Activitat 8: Coneixement de la flora autóctona

Activitat 9: Història de la Balma del Pi de Montbrió

Activitat 10: Coneixem el Pi.

Dimecres 21 de març

 

Activitat 11: Geolocalització i descripció EDULOC.

Activitat 12: Realització maqueta en paper.

Activitat 13: Realització maqueta amb pedra en sec.

Dijous 22 de març

 

Activitat 14: Diari personal

Sortida al pou

Activitat 15: Dibuixem el pou

Divendres 23 de març Preparació d’exposicions

Exposicions orals.

El poblat Tikitawuaka

En acabar el nostre projecte volem tenir els elements més representatius d’un poblat indi. Per la qual cosa demanem al alumnes que pensin com eren els poblats indis que hem vist i què hi trobavem a tots ells. En petit grup pensem quines coses hi havien a tots els poblats i ho dibuixem en un full. En acabar tots els grups, elaborem la llista del que no pot faltar en un poblat indi.Decidit, al poblat indi hi ha d’haver tipis, tòtem, foguera, indis, atrapasomnis, arcs i fletxes.

I a més entre tots teniem que triar quin nom posavem al nostre poblat, el nom elegit per votació va estar Tikitawuaka.

EDICIÓ DEL CURTMETRATGE

Sens dubte, la feina més feixuga i llarga de totes. Mirar cada escena, revisar els errors, aspectes a millorar, el so, l’enquadrament dels plans,… En moltes ocasions vam tornar a gravar escenes. Vam demanar ajuda als mestres de l’escola més hàbils i competents en temes audiovisuals, com la mestra de música, que ens va ajudar molt en les músiques i en la veu en off de la quarta escena, gràcies també a la mestra d’anglès que ens va ajudar en l’intent de gravació del curtmetratge en versió anglesa.

Quan vam tenir les millors escenes escollides va ser el moment d’editar el curtmetratge. Aquesta feina va ser la més interessant i entretinguda on dos alumnes van decidir editar-lo en hores d’esbarjo. Un cop acabada l’edició es va ensenyar als companys de classe per acabar de polir els últims detalls. Quan tots vam estar-hi d’acord vam finalitzar l’edició.