Treball de síntesi de 2n d’ESO “Descobrint Alcanar”

Des del grup impulsor de la Xarxa de CB de l’Institut Sòl de Riu ens vam proposar millorar el treball de síntesi de 2n d’ESO per a presentar-lo com a producte final.

La participació de tothom ha fet que siga un producte més multidisciplinar i que haja hagut una major implicació de l’alumnat en la sortida.

L’activitat està dirigida a que l’alumnat adquirisca el coneixement d’alguns dels elements patrimonials del nucli antic d’Alcanar.

Que sàpiga utilitzar diferents fonts d’informació i integrar-les en el seu bagatge com a ciutadans d’Alcanar i que siguen capaços de difondre estos coneixements per mitjà de diferents tipus de publicacions.

Els treballs s’han realitzat en grup d’una composició heterogènia i han hagut de repartir-se els diferents rols.

Es tracta d’una setmana intensa de treball i cal una revisió del producte final dels grups.

En este àlbum web podreu veure imatges de la sortida i del desenvolupament:

https://photos.app.goo.gl/N61GCnoBDmvqYQKi9

Esperem poder oferir-vos prompte els resultats d’una enquesta que passarem a l’alumnat de 2n d’ESO.

La documentació realitzada:

Dossier del professorat:

https://docs.google.com/document/d/1zU66FJqw-kfHnV2GaHYA1ASzufhyUPDx_gZBD9a3ETs/edit

 

Dossier de l’alumnat:

https://docs.google.com/document/d/1-npoy5KdriXPib9B5cZmXu6o6OtpGmVmqeTOtIOfs7k/edit

 

Quadern Treball de Síntesi:

https://docs.google.com/document/d/1h1QYbnCgRygFxq8_uPWBfKAWBs1duscImFg6m6uPGvA/edit

NOTA IMPORTANT: Quan intentem pujar imatges, surt un missatge que ens diu que hem superat la capacitat d’emmagatzemament. Si voleu veure les imatges pitgeu l’enllaç a l’àlbum web.

Descobrim la nostra comarca: Treball cooperatiu.

Una vegada finalitzat el projecte d’Alcanar els nostres alumnes havien de treballar cooperativament per descobrir la nostra comarca.

Cada equip, un total de 5 per aula format per 4 i 5 alumnes, havia escollit dos pobles. S’havien repartit la feina i ara tocava espavilar-se. Amb el guió de com havíem treballat Alcanar, havien de buscar informació, resumir-la i estructurar-la per fer un mural que finalment presentarien davant els companys. Podien emprar diferents recursos: ordinadors, atles, visites a la biblioteca,… Dos dels grups de 4t de l’escola també van preparar un power point. Aquí podem veure com s’han organitzat, i el resultat obtingut.

FEINA A CASA

Aquest curs, com a novetat a P5, s’ha buscat fomentar l’autonomia de cerca dels infants. Per això hem creat “experts”.

El projecte escollit per aquesta classe va ser Els dinosaures. Donat que gran part de les preguntes inicials giraven entorn a característiques específiques de diferents espècies de dinosaures, vam decidir que cada alumne, a casa, investigaria sobre una d’elles; convertint-se així amb l’expert d’aquella espècie en concret. Després, la seva funció era explicar-ho a la resta de la classe. D’aquesta manera, els infants podien aprendre sobre moltes espècies diferents però repartint-se la feina entre ells/es.

La valoració de l’activitat ha estat molt positiva, doncs la majoria d’infants s’han mostrat molt motivats en la seva part de la recerca. A nivell de gestio temporal, treballar d’aquesta manera ha estat molt més productiu, ja que investigar sobre cadascun dels tipus de dinosaure a l’aula hauria estat inviable temporalment parlant.

MESTRA, QUÈ HI DIU AQUÍ?

Un altre dels problemes típics als projectes d’infantil és la interpretació de la informació. La majoria de llibres, fotocòpies d’internet i altres fonts estàn escrites en lletra d’imprempta i amb llenguatge elevat per l’alumnat d’infantil.

 

Els alumnes solen fullejar els llibres, trobar alguna imatge relacionada amb la temàtica treballada però sempre acaba sent el docent el qui ha de destriar, adaptar el llenguatge i llegir les informacions vàlides per resoldre els nostres dubtes i inquietuds.

 

En conclusió, la metodologia del treball per projecte pels infants d’infantil suposa més aviat una iniciació a la investigació que no pas a una cerca d’informació pròpiament dita i més o menys autònoma.

MANIPULEM, EXPERIMENTEM, PERÒ..

A tall d’exemple, vam dur a terme una activitat que consistia en mesurar el salt del cangur –alçada i longitud- de diferents maneres (cinta mètrica, salts d’un alumne, infants estirats i asseguts…) així com sortir al parking de l’escola per comprovar quant cotxes podien saltar.

 

En definitiva, un cop acabada l’experimentació vam plasmar el resultat de l’activitat en una fitxa. Per tant, com a proposta de millora al problema plantejat a l’”HAURIEM DE FER FITXA A CADA DUBTE PLANTEJAT?”, creiem convenient plasmar-ho sobre paper ja que l’objectiu ja havia estat assolit.

Podeu veure la fitxa relacionada clicant AQUÍ.

La rotllana, espai per compartir.

El nostre procés es va iniciar a la rotllana i aquest és l’espai que nosaltres  fem servir de trobada per  compartir .

Mirades, complicitats, descobertes, vivències , processos, aprenentatges, dubtes i inquietuds, són paraules claus per intercanviar idees i coneixements entre els membres del grup.

Cada matí iniciem el dia retrobant-nos,dins o fora de l’aula, recordant l’ abans, el moment i el futur.

 

“La rotllana és l’escenari on aprenem a vincular-nos i a compartir les petites-grans coses de cada dia que formen part de la “vida” dels nens i nenes del grup. S’hi aboquen emocions, s’hi aprenen habilitats, s’hi mostren els progressos, s’hi projecta la creativitat, s’hi comparteixen les descobertes i s’hi fan créixer els aprenentatges i els diferents llenguatges dels infants.”

       

ELS DINOSAURES

Els nens i nenes de 2n A hem fet a la classe un projecte sobre “Els dinosaures”.

En primer lloc vam fer una pluja d’idees i els nens i nenes van anar dient temes de Medi que voldrien treballar.

Els temes més votats van ser defensats pels nens i nenes. Van argumentar quins eren els motius pels quals volien estudiar aquell tema i es van tornar a fer votacions.

A partir del què volíem saber, vam elaborar un índex. Després vam fer grups  per tal de buscar informació dels diferents apartats i cada grup va exposar allò que havia trobat.

L’avaluació va ser individual. Cada nen/a va explicar en un text lliure el què havia après.

D’altr banda, es va valorar el material que havien portat, la informació que van recollir i el treball realitzat.

 

Propostes i tasques a fer( 2ª Part)

La segona part del projecte ha estat treballar un cicle de vida.

 

 

Els nens i nenes han pogut observar tot el procés de germinació d’una llavor des del seu punt de partida, el creixement de la planta, les diferents parts que la conformen i les necessitats fonamentals d’aquesta.  A més a més, l’experiència   ha estat una molt bona manera de treballar valors com la responsabilitat i la cooperació, ja que han hagut de tenir cura setmana rere setmana de la seva pròpia planta , així com d’ajudar als companys i companyes.

Volem constatar que no totes les llavors van germinar.Això va encetar un procés de reflexió molt interessant  sobre el perquè.

Anem perfilant…

Cada grup és expert en una etapa i s’encarrega de buscar els trets principals que la caracteritzen, centrant-nos sobretot en com vivien i a què es dedicaven.

La Valerin planteja una pregunta molt interessant: Per què canvien de nom?

Els companys pensem possibles raons: Deu ser cada 50 o 100 anys, Qui manava decidia el nom,…

Decidim que cada grup d’experts busca quan comença i quan acaba l’etapa treballada.

Què curiós! Sempre que hi ha un gran descobriment que canvia la manera de viure, comença una etapa diferent!

 

Comencem a donar-li forma…

Ja sabem que la línia del temps acabarà al 2018, però no tenim clar quan comença.

Mirant llibres ens adonem que parlen de diferents etapes i decidim buscar-les per posar un punt d’inici al nostre viatge. Hem fet un descobriment! Sabieu que abans de l’any zero hi havien molts més anys? Nosaltres que pensàvem que la línia tindria 2018 anys…

Havent trobat les diferents etapes, ens organitzem en petits grups formats segons les nostres preferències i cadascun s’encarrega d’una d’aquestes etapes.