TREBALLANT EN XARXA, APRENEM!!

El fet de que les escoles puguin treballar en xarxa i conèixer diferents estils, metodologies de treball i maneres d’introduir els projectes amb el nostre alumnat ens ha portat, a nivell d’Equip Impulsor, ha repensar la nostra tasca diària. A través del bloc de la Xarxa, de les sessions de formació de coordinadors/es i de (per què no?) converses informals de passadís hem pogut conèixer activitats i dinàmiques de treball per enriquir el treball per projectes a nivell de centre.

A partir d’ara, a través de l’Equip Impulsor i la col·laboració de/de les coordinadors/es de cicle, mirarem de fer nostres aquestes propostes enriquidores que ens ha aportat el treball en xarxa, treballar-les i anar-les introduint a la nostra pràctica diària per millorar tot el procés. Quedarà fer-ne la corresponent valoració en finalitzar, per decidir si les incorporem plenament al nostre dia a dia o n’hem de fer alguna modificació per enriquir més l’alumnat i el treball plantejat.

Ja us ho anirem explicant!!

TOTS ENS PODEN AJUDAR!

A l’aula fem conversa d’on podem buscar informació sobre els plàtans, com podem fer per aprendre coses, amb qui podem parlar que ens expliqui coses sobre els plàtans…Els xiquets/es van dient què poden fer i com poden trobar informació.

En el nostre centre donem molta importància a la participació de les famílies en l’elaboració del projecte i cerca d’informació. Per això convidem als pares que ens ajudin a través d’una nota. També parlem amb els pares perquè la informació que portin sigui adequada per als alumnes.

ESTIMATS PARE I MARE:

ELS XIQUETS/ES DE P-5 ESTEM FENT EL          PROJECTE:________________________________________ ENS HEM DISTRIBUÏT EN GRUPS PER PORTAR INFORMACIÓ TREBALLADA A CASA AMB ELS PARES, AL MEU GRUP ENS HA TOCAT L ‘APARTAT DE: _________________________________     TINC TEMPS DE PORTAR LA INFORMACIÓ FINS EL  DIA:________________________

MOLTES GRÀCIES!

*AQUEST FULL S’HA DE RETORNAR A LA MESTRA

Per organitzar-nos millor dividim la cerca d’informació a casa en diferents grups. Quan ens porten la informació ells són els protagonistes i ho han d’explicar a la resta de companys/es.

Com funciona un ajuntament?

SEGONA SESSIÓ

Com podem saber el funcionament d’un ajuntament: consultem la pàgina web de l’ajuntament, però ens falta informació.

Com podem saber més coses: la persona que millor coneix el funcionament de l’ajuntament deu ser l’alcalde, ens podria visitar a l’escola i explicar-ho?

TERCERA SESSIÓ

Ve l’alcalde i ens explica perquè hi ha aquest número de regidors, pressupostos, etc… Els alumnes li fan preguntes, amb la intenció d’aconseguir informació per al seu treball.

QUARTA, CINQUENA, SISENA I SETENA SESSIÓ

Treball en equip: discutir el nom del partit, logotip, eslògan, propostes… Cada grup té un ordinador però tenim problemes de connexió a internet.

 

Crearem un partit polític!

Se’ls planteja un repte: formar un partit polític amb tots els elements (logotip, eslògan, nom del partit, alcaldable i regidors, programa electoral (amb propostes reals per al poble), i un producte final (presentació del partit davant la classe, a través d’un Power Point o díptic). Votacions i presentació a la Sala de Plens de l’ajuntament i davant l’alcalde del poble del partit guanyador i l’oposició.

Com fer els grups? Els grups, per tal de fer-los més heterogenis i poder treballar de forma cooperativa, van ser proposats per la mestra, van sortir tres grups de quatre persones i un grup de cinc alumnes.

FOTOS

SABEM MOLTES COSES I VOLEM SABER MÉS

Per saber els coneixements previs que tenen, els xiquets/es van dient les coses que saben sobre el plàtan, respectant el torn de paraula. La mestra ho va escrivint en una cartolina. A partir d’aquesta relació d’idees els xiquets/es fan un dibuix inicial sobre allò que saben del plàtan, aquest dibuix ens servirà per fer l’avaluació al final del projecte.

En una altra sessió escrivim en una cartolina totes les coses que volen saber sobre el plàtan. Ens costa una mica pensar i verbalitzar preguntes, els és més fàcil dir el que saben.

Les sessions que hem realitzat fins ara ens ajuden a saber d’on partim, cap a on volen anar i què volen fer.

EL QUE TRIEM ÉS EL QUE VOLEM

El nostre projecte l’han triat xiquets/es de P-5 de l’escola Sant Miquel de Deltebre.

S’inicia a partir de diferents fotografies de fruites. Han triat per votació la fruita que més els agrada per a fer el projecte i ha estat el plàtan.

A partir de l’elecció pensen què poden fer i decideixen entre tots fer la festa del plàtan amb la realització d’una macedònia i la construcció d’una pinyata de plàtan.

Tot això implica:

  •   Motivar
  •   Observar
  •   Triar individualment
  •   Argumentar
  •   Defensar
  •   Votar el tema
  •   Posar-se d’acord…

Tots els alumnes estan molt motivats per fer la festa i tenen moltes ganes de realitzar aquest projecte.

 

QUÈ VOLEM I QUÈ FAREM?

El grup de mestres ens hem decidit a repartir-nos tres equips de treball.

El primer grup ha dut a terme el projecte “Què faria si jo fos alcalde?” a cicle superior, donat que a sisè s’estudien les institucions a nivell de Catalunya, Espanya i Europa. com el tema és molt abstracte per a l’alumnat es decideix el tractament d’una institució més propera: l’Ajuntament.

El segon equip durà a terme el projecte a Cicle Mitjà: “Qui és Montse Gisbert?” seguint la línia iniciada el curs anterior de treball d’investigació de diferents personatges, que estaven proposats per la mestra o per l’alumnat.

El tercer grup iniciarà el projecte al tercer trimestre i se situarà al Cicle Inicial. La idea va sorgir en una discussió de classe on es debatia si ser pallasso era un ofici o no. El projecte es titularà “Ser pallasso és un ofici?”.

LA VEU DELS ALUMNES PROJECTE 100 GAVINES

En aquest apartat donem veu a l’alumnat, crearem un vídeo en el qual escoltarem les seves impressions i opinions sobre el projecte. Com ho han viscut i experimentat, com han après i si creuen que és una bona metodologia per aprendre.

En general els alumnes han estat molt motivats al llarg d’aquestes 6 sessions de realització del projecte, ja que ha trencat la rutina del dia a dia a l’aula. Als professors implicats amb el projecte ens han comentat que han hagut de treballar més del que habitualment fan, ja que havien d’acabar alguna de les activitats de les sessions amb els deures diaris.

Us deixem uns vídeos amb les impressions dels alumnes:

AVALUACIÓ PROJECTE 100 GAVINES

L’avaluació serà de tot el projecte de forma global. Això vol dir que hem d’avaluar els alumnes i  la forma com els professors hem enfocat el treball i com s’ha desenvolupat per tal de poder millorar-lo.

L’avaluació dels alumnes serà formativa (durant tot el procés) i sumativa (amb el treball final). És important que els nostres alumnes coneguin des del principi com, quan i què s’avaluarà. D’aquesta manera els implicarem en el procés d’avaluació.

Per tal d’avaluar el procés d’aprenentatge (des del començament fins al final), els alumnes disposaran d’una rúbrica perquè ells es puguin autoavaluar i coavaluar així com la realització de reflexions al termini de les tasques: què he après? Què ha estat més interessant? Què m’ha resultat més difícil o he tingut més dificultat? Per finalitzar, se’ls valorarà el resultat del treball (estructura, presentació i continguts). La suma d’aquestes dues avaluacions serà la nota final del projecte.

Pel que fa referència a l’avaluació de com s’ha desenvolupat el projecte, el professorat disposarà també  d’una rúbrica “Avaluació projecte 100 Gavines”. Aquesta rúbrica ha de ser un instrument de millora, ja que ens permet reflexionar sobre els punts forts, les dificultats que ens hem trobat, així com els punts febles del projecte… i què és el que podem fer per millorar el nostre projecte o qualsevol altre projecte futur.

Aquest projecte puntuarà un 40% de la nota del crèdit de síntesi.

PRODUCTE FINAL PROJECTE 100 GAVINES

En el projecte 100 gavines, els alumnes realitzaran dos productes finals:

PRODUCTE 1

Un dels productes finals que s’ha decidit per aquest projecte és la realització d’un mur digital amb el programa padllet. En aquest mur els alumnes deixen constància de totes les tasques realitzades al llarg de les 6 sessions del projecte. És a dir, han de penjar al padlet el següent:

Sessió 1: realització panflet, de difusió del projecte, amb el programa canva.

Sessió 2: fotografies o vídeo de la construcció del menjador.

Sessió 3: fitxa sobre les característiques de les gavines, quadern de camp observació gavines, realització de ruta migratòria de la gavina riallera amb el Google Maps.

Sessió 4: document amb les respostes a les preguntes curioses, realització informe de censos amb l’excel.

Sessió 5: document amb resposta de la lectura del llibre de Juan Salvador Gaviota  i realització d’un catàleg d’art (amb 5 fotografies de quadres amb gavines) mitjançant el programa popplet.

Sessió 6: Escriure l’enllaç del vídeo realitzat penjat en la plataforma www.vimeo.com

PRODUCTE 2

Realització d’un vídeo que reculli evidències de les activitats realitzades al llarg del projecte. Els alumnes hauran de contestar la pregunta guía: “Es pot domesticar una gavina?”  i deixar-ne constància en aquests productes finals. La realització del producte final suposa un repte per als alumnes ja que han d’aprendre a buscar i sintetizar la informació que se’ls demana. També han de desenvolupar les seves destreses creatives a l’hora de dissenyar el padlet i el vídeo. Els resultats del nostre projecte es vinculen amb la pregunta guia a través de l’observació de les gavines després del pati. Tenim constància que hi ha gavines que van a menjar al menjador  construït.

Tant el padlet realitzat pels diferents grups com els vídeos seran posats a la pàgina web de l’institut, de la mateixa forma que es difondran al blog de la Xarxa de competències bàsiques.

Us deixem un tastet!

PADLET ALUMNES GRUP 2:   https://padlet.com/GAVINESGRUP2/e4f2jnl02umz

PADLET ALUMNES GRUP 5: https://ca.padlet.com/100gavines/43ux09e5k66c