Metodologia

Actualment a la nostra escola estem repensant espais (com a elements globalitzadors i generadors d’aprenentatge) i metodologies en totes les etapes

Fa dos cursos vam començar repensant els espais exteriors de l’escola, això ens va portar a fer tota una reflexió sobre l’organització d’espais i l’aplicació de noves metodologies a l’educació infantil i a realitzar tota una transformació en aquesta etapa.

Actualment ens trobem reflexionant sobre l’organització dels espais de primària com a part important de les noves metodologies de treball.

A continuació afegim un enllaç a un vídeo que descriu molt gràficament tot aquest canvi.

Video

Repensem l’espai educatiu

A la nostra escola, des de ja fa dos cursos, estem immersos en un procés on repensar l’espai físic com a element globalitzador i generador d’aprenentatge.

ESPAIS GENERADORS D’APRENENTATGE

Què ens proposem?

Repensar l’espai físic com un element globalitzador i generador d’aprenentatge. La proposta es duu a terme de forma gradual i participativa al voltant de tres eixos: *Espai exterior​: disposem d’uns patis molt amplis i rics en biodiversitat, que permeten transformar-los en espais plens de possibilitats educatives. *Espais d’infantil​: canviem la seva organització com a part important de les noves metodologies de treball. * Espais de primària​: reflexionem el model d’aula a partir de la construcció d’una sala diàfana davant les aules de primària, donant-nos l’oportunitat de viure un espai obert amb múltiples possibilitats organitzatives i de treball.

Com ens organitzem?

El principal valor d’aquest projecte és la implicació de tota la comunitat educativa, sent un bon exemple de solidaritat i empatia per a tots els infants. L’escola com a microsocietat en potència. Organitzem comissions de treball liderades per un coordinador : comissió projectes patis , comissió smartclassroom project. S’estableixen espais horaris lectius i no lectius dins de la programació anual d’activitats. Es fa una diagnosi per conèixer el punt de partida de cada projecte i es defineixen els objectius què es volen aconseguir. Es fan valoracions i enquestes de satisfacció periòdicament amb la finalitat d’anar cercant les estratègies adequades que ens ajudin a millorar el projecte.

Com avaluem ?

L’avaluació és un element clau en el nostre projecte. Entenem l’avaluació com a part del procés d’aprenentatge, on participa l’alumnat i el professorat emprant diferents eines : coavaluacions, autoavaluacions, rúbriques… i on els docents respecten els ritmes d’aprenentatge i els processos interns de les criatures, oferint un acompanyament significatiu i individualitzat en el propi procès. Ens servim d’eines com la Documentació per tal de poder cercar evidències dels processos que fan els infants i poder recollir, no tant el resultat final sinó tot el camí que han realitzat per poder arribar fins a l’objectiu d’aprenentatge.

 

Roll Up Xarxa

Qui som

L’escola Lola Anglada, fundada l’any 1979-80, va néixer com una cooperativa de pares i mares i s’integra en el col·lectiu d’escoles del CEPEPC (Col·lectiu d’escoles per l’escola pública catalana).

La idea originària i que ha impregnat la història de l’escola, ha estat la de fer una escola on, no tan sols tingués importància la transmissió de coneixements de les diferents matèries, sinó que també es tingués present la formació personal, cívica, democràtica, solidària i arrelada al país.
L’escola s’estructura com un lloc on els infants no només acumulen informació, sinó com un espai on s’aprèn a tractar la informació per tal de tenir recursos i eines per aprendre i progressar. El tracte personalitzat, l’educació en valors, les colònies i sortides, les festes, els tallers i els eixos transversals encara són trets característics de l’escola.

L’escola es va iniciar amb 8 infants de primer curs , una mestra i una cuinera i estava ubicada a una “torreta” de la carretera de Cornellà.
El curs 1985-1986 l’escola s’integra a la xarxa pública i s’inaugura l’actual edifici. La Cooperativa de Pares i Mares perd la titularitat a favor de la Generalitat de Catalunya. És llavors quan neix l’Associació de Pares i Mares d’alumnes, que té per objectiu fonamental fer costat a l’escola ajudant a dinamitzar-la i dotar-la de més recursos.

L’escola Lola Anglada va ser un dels primers centres PAC (projecte d’autonomia de centre), i ho va ser durant dos períodes complerts: 2005-2009 (PAC05) i 2010-2014 (PAC05 renovat). Gràcies a aquesta experiència, el centre té molt integrada la planificació estratègica en les seves dinàmiques i es troba immers en una línia de consolidació i manteniment de processos i activitats amb l’objectiu de millorar les competències de l’alumnat . El centre ha incorporat una cultura avaluativa i de reflexió de la nostra praxi educativa. És a dir, ens trobem enmig d’un procés de millora continua.

Al grup de treball de la Xarxa de Competències Bàsiques som:

Sònia Giménez (directora i especialista en educació física)

Núria Carulla (Cap d’Estudis, mestra d’Educació Especial i coordinadora de Cicle Inicial)

Domènec Anguera (Mestre de sisè i coordinador de Cicle Superior)

Bea López (mestra de P4)

Sílvia Canals (co-tutora de primer)

Karol Burillo (mestra de P5 i coordinadora del projecte pati)

Web escola Lola Anglada

L’avaluació

Comencem la sessió 6 recordant en quin punt ens trobem. La Sònia i la Núria ens expliquen l’última trobada i reunió de coordinació que es va celebrar a meitats d’abril. Una de les reflexions compartides que els va semblar interessant i que va exposar una altra escola és la importància de consensuar normes de convivència entre alumnat i professorat de tot el centre. De tal manera que qualsevol mestra/e pot avisar o cridar l’atenció a qualsevol alumne sigui o no, de la seva aula o cicle, en el moment que consideri oportú. També creiem que els i les treballadores del servei de menjador han d’estar-hi informades i implicades per tal d’anar tots a una i no crear incoherències davant de l’alumnat.
Valorem molt positivament disposar de moments i espais per escoltar i compartir experiències nostres i d’altres mestres o escoles. Es tracta d’una font d’enriquiment i aprenentatge molt potent. Seria una bona idea el fet d’explicar-nos els grans projectes que fem a cada classe davant del claustre.
La sessió d’avui està dedicada a parlar sobre l’avaluació del treball per projectes. Dins d’aquesta avaluació que inclou valorar els continguts i objectius que ens hem marcat, no podem perdre de vista les diferents eines i avaluacions existents com són l’autoavaluació docent, l’autoavaluació de l’alumnat en forma de rúbrica o la coavaluació. Per tal d’aclarir algunes idees mirem un vídeo de Neus Sanmartí responent preguntes en torn l’avaluació i en traiem conceptes claus: els criteris d’avaluació han de ser explícits de cara a l’alumnat, per tant podem explicar-los-els. També destaquem el concepte de la coavaluació que ens ajudarà a fer les nostres valoracions finals.
Un cop hem posat sobre la taula aquestes reflexions ens sorgeixen noves preguntes: Com avaluem per dimensions? Què volem que aprenguin els nens i les nenes?
Hem de definir correctament (i redefinir) els continguts, objectius i criteris d’avaluació per tal de tenir-los clars i transmetre’ls als nostres alumnes.
Altres reflexions que hem fet han sigut: la importància d’avaluar el procés, ja que no tots els alumnes parteixen del mateix punt o dels mateixos coneixements previs; i també acostumar a l’alumnat a fer processos reflexius, a deixar espais de reflexió per tal que siguin capaços d’avaluar-se a ells mateixos, d’autoregular-se i de ser conscients del seu propi procés d’aprenentatge.
Finalment hem consultat el full d’autoavaluació del blog de la Xarxa i ens hem proposat millorar alguns dels ítems. Per exemple, ens hem adonat que el nostre blog no està enllaçat a la pàgina web de l’escola. Així doncs, hem aprofitat per fer una mica d’autocrítica respecte l’ús que estem fent de les xarxes socials i el blog en relació a la formació de XCB.

Com és l’esquelet d’un rosegador?

Després de la sortida al Cim d’Aligues i d’haver conegut què són les egagròpiles, els alumnes de Cicle Mitjà hem començat a treballar l’esquelet dels rosegadors. Tot aquest treball ens està portant al coneixement de l’esquelet humà.

 






Agrupaments

En la última sessió de treball el dilluns 5 de març, vam parlar sobre què són els grups cooperatius, quin tipus d’agrupaments són els millors, com han d’estar composats,…

També, cosa que desconeixíem, la importància que cada grup de treball ha de tenir un nom i un logotip per tal que hi hagi un sentiment de pertinença al grup.

Per tal de posar la teoria en pràctica i relacionar-la amb el nostre projecte, durant la sessió de l’equip impulsor vam fer una activitat en grup, on cada un tenia un paper a desenvolupar, sobre les claus dicotòmiques.

 

 

 

 

Concreció d’activitats

Sessió 4

La sessió que hem realitzat avui tenia l’objectiu de concretar les activitats que inclourem en el nostre projecte sobre el tema de les colònies “viure el bosc” i establir una planificació més o menys clara en relació a la programació: la temporalització, l’horari, quins mestres entrarien a l’aula, les dimensions que haurem de tenir en compte i la part d’avaluació.

Com que a l’última sessió vam decidir convidar les tutores de tercer i quart de primària, la reunió d’avui ha girat en torn els continguts que treballen a Cicle Mitjà a partir de les colònies i altres sortides. Les tutores ens han explicat les seves experiències, les seves inquietuds i dubtes respecte el projecte de l’equip impulsor, ens han guiat i ens han donat un cop de mà en la decisió de les activitats que farem amb l’alumnat.

Concretament ens han explicat quins continguts ja havien treballat sobre el tema del bosc i la bassa: estan acabant amb l’esquelet (esquelet d’un ocell, d’un mamífer i esquelet humà) i ara començaran amb els invertebrats. A més, ja han parlat d’alguns temes clau de les colònies com són les egagròpiles de les òlibes i altres aus (relacionat amb la sortida al Cim de les Àguiles).

Per tant, hem fet un esquema dels temes que s’han de tractar durant el projecte i falta acabar de relacionar-los entre ells. El que tenen en comú és que tots es treballen a les colònies que és el que ens interessa:

– Per una banda tenim les xarxes tròfiques. Un cop l’alumnat sigui capaç de fer una xarxa tròfica, podrà construir una piràmide ecològica. A les colònies fan un joc amb una reflexió posterior en torn a aquest tema (“joc de les sargantanes/guineus). També ens hem plantejat una pregunta inicial que podem fer als alumnes: què passa si hi ha el mateix nombre de guineus i sargantanes? Amb altres paraules: què passa si hi ha el mateix nombre d’animals depredadors que de preses?

Durant tot el debat hem anat buscant possibles preguntes que guiïn la recerca individual dels nens i les nenes, que generin debat, ganes d’aprendre i saber coses noves, etc.

– En segon lloc tenim el tema de l’esquelet, el qual les tutores ja ens han confirmat que l’estan treballant actualment. L’esquelet es relaciona amb les xarxes tròfiques quan parlem d’algunes espècies d’aus (com les òlibes).

– En tercer lloc tenim el tema de les claus dicotòmiques. Aquesta temàtica es treballa a les colònies, ja que els alumnes han d’omplir un dossier fent un treball de camp. Classifiquen fulles i espècies d’arbres amb un sistema binari.

Hem mirat entre tots referències de programacions i també material de les colònies d’altres anys que ens han ofert les tutores de tercer i quart convidades a la sessió.

Finalment hem decidit enfocar-nos en les claus dicotòmiques, ja que encara no han començat a treballar-les i és un tema interessant perquè inclou totes les àrees del currículum.

També ens han sorgit molts dubtes que hem estat debatent. Aquests són alguns exemples:

– Com podem programar totes les activitats si en un projecte ens hem de guiar pel que volen saber els alumnes? Les activitats no han de sortir de les seves reflexions? Com programem sense saber el que passarà?

– Què i com avaluem?

– Com fem perquè l’alumnat tingui interès en els continguts? Si l’alumnat desconeix un tema, no pot tenir-hi interès perquè no sap que existeix.