Una reflexió de com ens alimentem.

Des de fa un temps els professors ens adonem de la necessitat de fer reflexionar als alumnes sobre la seva manera de menjar. Dia a dia veiem que el que megen no es adient per un desenvolupament normal. Cada vegada veiem més nens amb transtorns alimentaris i cada vegada veiem més nens sense cap referència a casa que els digui que han de menjar. Suposem també que la manca de recursos econòmics de moltes famílies avui en dia fa que vagin a comprar allò més ràpid i barat cosa que comporta una mala qualitat dels productes.

Ja s’estava fent feina a classe per aquesta raò des de  diferents matèries com en ciències, anglès, educació física on es tracta molts aspectes de nutrició. Moltes vegades aprofitem el nostre hort per intruduir altres aspectes com menjar ecologic i menjar de proximitat I hem fet xerrades sobre trastorn alimentaris cada any a les tutories.

Vinculat als trastorns alimentaris vam considerar un problema greu la manipulació que les imatges artificials que els alumnes estan acostumats a veure a la publicitat i a les xarxes social  fan sobre els alumnes.

Es per tot això que vam decidir fer aquest projecte sobre alimentació saludable tocant aspectes atractius pels alumnes com moda, imatges, videos i publicitat que poden trobar a les xarxes i a la televisió. Des d’aquí va ser fàcil introduir els àmbits de les tecnologies, la ciència, les llengües, les mates quan hem fet enquestes, etc…

Principalment voliem fer que els alumnes puguèssin ser crítcs amb allò que mengen i sapiguèssin exactament d’on venen les coses que mengen. Aquí van introduir la nostra visita al mercat que va ser tot un èxit.

El nostre Alimentum vol fer reflexionar sobre l’evolució de la cultura del mejar i buscar una trajectoria de futur saludable i sostenible. El nostre Alimentum en ha servit per difondre al centre els propers cursos aquesta cultura del menjar saludable i que estigui present en diferents moments de les activitats escolars.

 

Com hem planificat la setmana del projecte?

El projecte té una durada de 5 dies, amb activitats bastant dirigides durant els 3 primers dies, activitats lliures el 4t dia per preparar el producte final i l’exposició final el 5è dia.

Els aparells electrònics, les xarxes socials i els valors que ens transmeten, han sigut un dels punts de partida en la decisió d’elaborar aquest projecte. A partir d’aquí va sorgir la idea de la bellesa i de voler seguir un cànons que sembla estan imposats des de fora, i això ens va portar a treballar l’alimentació i les malalties que es deriven d’uns mals hàbits. Per aportar una visió més pràctica al projecte hem inclòs una sortida al mercat de Can Vidalet, en una època en què els mercats estan renaixent per mostrar a joves i grans que comprar-hi és una aposta de qualitat i servei.

Aquest és la planificació setmanal del projecte, per hores.

Fem els grups, però els fem amb un mètode!

Una vegada pensat i organitzat el projecte, se’ns planteja el repte d’ implementar-lo. Una de les primeres decisions que cal prendre fa referència a la formació de grups. Per tal d’aconseguir que esdevinguin el més homogenis possibles hem de tenir present que puguin ésser inclusius i cooperatius.

El docent pren com a model el projecte que ja existeix al centre, el TEI- tutoria entre iguals- que qualifica l’alumnat segons les seves necessitats socials i les seves capacitatS. Així, s’intenta que en un grup coexisteixin alumnes amb diferents habilitats i necessitats: el noi/noia qualificada amb un 3 d’altes capacitats, s’ajunta amb un altre 3 d’altes necessitats. Paral·lelament, un que té assignat un 2 forma parella amb un altre 2 , i així successivament. D’aquesta manera, s’aconsegueixen grups de 4 alumnes equilibrats fomentant l’ensenyament recíproc, la col·laboració i l’aprenentatge entre iguals.

Postureo, una manera de fer o de ser?

El projecte “Com sóc i com em veig” l’hem planificat en 2 eixos vertabradors fonamentals que com a professors ens preocupen dels nostres alumnes:

  • un és el com fan servir les Xarxes Socials per socialitzar-se.
  • l’altre és el com cuiden la seva Salut física, mental i emocional de forma conjunta.

Van escoltar una cançó d’Arnao Griso, “Posturea” i els va cridar l’altenció molt la lletra. Després, perquè reflexionessim una mica més sobre el que és important i el que nó, vam fer-los escriure una nova estrofa. Aquí teniu uns videos d’aquests moments d’escolta i de producció:  inicial, final1, final2.

 

 

PLANIFICACIÓ DE LA FEINA

Amb els alumnes ens hem planificat. Després d’escollir un conte que havien escrit en grups cooperatius, vam decidir crear les diferents escenes del conte i els diferents grups cooperatius que crearien les diferents escenes i els personatges.

Aquestes fotos són una mostra del treball que van desenvolupar els nens  i les nenes.

Recomanem llibres

Un dels apartats de la revista ha consistit en posar per escrit conjuntament les recomanacions de llibres que els alumnes havien llegit tant a casa com a classe. Han sortit punts de vista molt interessants i variats, que posen de manifest els diferents gustos i les diferents lectures que cada alumne fa d’un mateix llibre. Considerem que aquesta va ser també una manera d’impulsar la lectura entre tots, evitant així qualsevol mena de prescripció que en si mateixa, a vegades, produeix l’efecte contrari.

 

Els alumnes, aixecant la mà  per a donar la seva opinió sobre les lectures, i per a fer recomanacions ….

Qui som?

El Institut “Joaquim Blume” és un institut d’Esplugues de Llobregat, que s’ha adherit a la xarxa de competències bàsiques, per tal d’impulsar l’avaluació per competències al centre.

Desenvoluparem un projecte on els alumnes crearan una revista, encarregant-se tot: continguts, disseny i correcció.

Les matèries implicades en el projecte són: català, anglès, castellà i tecnologia.

Febrer 2018, a l’aula, l’equip de treball

L’avaluació

Comencem la sessió 6 recordant en quin punt ens trobem. La Sònia i la Núria ens expliquen l’última trobada i reunió de coordinació que es va celebrar a meitats d’abril. Una de les reflexions compartides que els va semblar interessant i que va exposar una altra escola és la importància de consensuar normes de convivència entre alumnat i professorat de tot el centre. De tal manera que qualsevol mestra/e pot avisar o cridar l’atenció a qualsevol alumne sigui o no, de la seva aula o cicle, en el moment que consideri oportú. També creiem que els i les treballadores del servei de menjador han d’estar-hi informades i implicades per tal d’anar tots a una i no crear incoherències davant de l’alumnat.
Valorem molt positivament disposar de moments i espais per escoltar i compartir experiències nostres i d’altres mestres o escoles. Es tracta d’una font d’enriquiment i aprenentatge molt potent. Seria una bona idea el fet d’explicar-nos els grans projectes que fem a cada classe davant del claustre.
La sessió d’avui està dedicada a parlar sobre l’avaluació del treball per projectes. Dins d’aquesta avaluació que inclou valorar els continguts i objectius que ens hem marcat, no podem perdre de vista les diferents eines i avaluacions existents com són l’autoavaluació docent, l’autoavaluació de l’alumnat en forma de rúbrica o la coavaluació. Per tal d’aclarir algunes idees mirem un vídeo de Neus Sanmartí responent preguntes en torn l’avaluació i en traiem conceptes claus: els criteris d’avaluació han de ser explícits de cara a l’alumnat, per tant podem explicar-los-els. També destaquem el concepte de la coavaluació que ens ajudarà a fer les nostres valoracions finals.
Un cop hem posat sobre la taula aquestes reflexions ens sorgeixen noves preguntes: Com avaluem per dimensions? Què volem que aprenguin els nens i les nenes?
Hem de definir correctament (i redefinir) els continguts, objectius i criteris d’avaluació per tal de tenir-los clars i transmetre’ls als nostres alumnes.
Altres reflexions que hem fet han sigut: la importància d’avaluar el procés, ja que no tots els alumnes parteixen del mateix punt o dels mateixos coneixements previs; i també acostumar a l’alumnat a fer processos reflexius, a deixar espais de reflexió per tal que siguin capaços d’avaluar-se a ells mateixos, d’autoregular-se i de ser conscients del seu propi procés d’aprenentatge.
Finalment hem consultat el full d’autoavaluació del blog de la Xarxa i ens hem proposat millorar alguns dels ítems. Per exemple, ens hem adonat que el nostre blog no està enllaçat a la pàgina web de l’escola. Així doncs, hem aprofitat per fer una mica d’autocrítica respecte l’ús que estem fent de les xarxes socials i el blog en relació a la formació de XCB.

Què faran al llarg del projecte?

El projecte porta com a títol ”Com podem sentir-nos millor?” i té una durada de 5 dies, amb activitats bastant dirigides durant els 3 primers dies, activitats lliures el 4t dia per preparar el producte final i l’exposició final el 5è dia.

Els aparells electrònics, les xarxes socials i els valors que ens transmeten, han sigut un dels punts de partida en la decisió d’elaborar aquest projecte. A partir d’aquí va sorgir la idea de la bellesa i de voler seguir un cànons que sembla estan imposats des de fora, i això ens va portar a treballar l’alimentació i les malalties que es deriven d’uns mals hàbits. Per aportar una visió més pràctica al projecte hem inclòs una sortida al mercat de Can Vidalet, en una època en què els mercats estan renaixent per mostrar a joves i grans que comprar-hi és una aposta de qualitat i servei.

Agrupaments

En la última sessió de treball el dilluns 5 de març, vam parlar sobre què són els grups cooperatius, quin tipus d’agrupaments són els millors, com han d’estar composats,…

També, cosa que desconeixíem, la importància que cada grup de treball ha de tenir un nom i un logotip per tal que hi hagi un sentiment de pertinença al grup.

Per tal de posar la teoria en pràctica i relacionar-la amb el nostre projecte, durant la sessió de l’equip impulsor vam fer una activitat en grup, on cada un tenia un paper a desenvolupar, sobre les claus dicotòmiques.