Anem a menjar sa

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

Les nostres activitats van ser aquestes:

  1. Complimentar el nostre menú setmanal i reflexionar sobre ell en equip.
  2. KPSI amb objectius d’aprenentage
  3. Decidir quin producte final elaborarem
  4. Elaboració d’ojectius al quadern  d’aprenentage
  5. Xerrada d’un expert en alimentació.
  6. Reflexió del nostre menú setmanal i elaboració d’un de nou més saludable.
  7. Elaboració de les piràmides d’aliments.
  8. Elaboració d’enquestes per fer als clients del mercat sobre hàbits de consum.
  9. Compra al mercat de la població amb un pressupost de 5 € per grup.
  10. Estudi de les enquestes i elaboració de gràfiques. Conclusions.
  11. Preparem els nostres esmorzars i ens el mengem.
  12. Ens informem de com es fa la infografia o l’edició del vídeo.
  13. Elaborem els nostres productes
  14. Fem les conclusions als nostre quaderns d’aprenentatge
  15. Presentem els nostres productes i conclusions al tribunal avaluador.

Durant la setmana prèvia al treball a l’aula cada alumne individualment va omplir una graella recollint tots els aliments que va menjar en cada àpat al llarg del dia.

Aquest document va ser el punt de partida de les reflexions de grups. Una vegada feta la xerrada informativa de l’experta que ens va assesorar molt bé els alumnes ja sabiem que era bo i dolent dels aliments que normalment prenen i en quines quantitats s’han de menjat. Els que més ens va sobtar eren la quantitat de sucre que contenen molts productes. Després van agafar el seu menu de la setmana prèvia i en grup va acabant retocant-ho per fer un menú setmanal d’allò més saludable.

La feina en grup i els menús va continuar construint les piràmides d’alimnents amb allò que menjavem. Els grups d’experts va poder reunir tota la informació per fer les piràmides despés amb el grup. Van entendre a la primera que allò que anaven aprenent ho anàven posant en pràctica. Els fulls als quaderns d’aprenentage anavan omplint-se a mida que avançàvem.

Ara tocava posar en pràctica in situ els nostres coneixement. Haviem d’elaborar un esmorzar saludable amb un petit pressupost i comprant directament al mercat.

A l’endemà fariem els esmorzar i se’ls menjariem. Això si cada grup va valorar com de saludable eren els esmorzars que anàven veient.

Al mercat vam fer enquestes als botiguers i clients per fer un petit estudi d’hàbits del menjar i de compra de la gent de la ciutat.

El procés…

Els alumnes són lliures de buscar a diferents fonts bibliogràfiques però se’ls anima a consultar les webs següents que han estat revisades prèviament per les mestres per comprovar la compleció de les dades:
Enciclopèdia.cat
idescat.cat
portaldecatalunya.cat
ikarakorum.com ( mapes imprimibles )
serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapasflash.htm ( jocs interactius de les comarques i el relleu )
google maps

Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs
Abans de la recerca, es comproven els coneixements previs dels alumnes. Alguns tenen coneixements més elaborats i altres menys, per tant, estan a punts de partida diferents.

A l’aula se’ls explica quina serà la tasca a realitzar i per tant, quina informació hauran de buscar per poder-la fer. Abans de buscar la informació se’ls planteja la tasca i se’ls demana que la realitzin parcialment fins allà on en sàpiguin; fins i tot alguns s’aventuren a anticipar possibles solucions ( hipòtesis ). Convidem els alumnes a fer les seves pròpies hipòstesis de per què les coses són com són. D’aquí se’n desprenen els seus coneixements previs sobre el tema i es crea una motivació per a la recerca. Així, quan busquen la informació, en realitat, estan comprovant les hipòtesis fetes a classe i alhora l’amplien en relació al que ja sabien.

A la següent sessió, després d’haver fet la recerca a casa, posen en comú la informació i, per tant, consideren que han trobat resposta als problemes plantejats a classe, en aquetses sessions manifesten molt interès a compartir les seves conclusions amb els altres.

Es comprova a la classe si els coneixements previs i les hipòtesis eren encertades, primer comparant els seus resultats amb altres companys, consultant les fonts anteriorment esmentades en el moment i, si cal, projectant la informació a la PDI.

Sovint tenen coneixements previs que fan referència a fets però els manca saber els motius o causes que provoquen aquests fets i les diverses perspectives que hi pot haver en l’anàlisi de l’entorn.

Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement?
Des de diverses àrees es presenten continguts necessaris per al desenvolupament del projecte. El treball sistemàtic de diversos continguts es fa des de les altres àrees per tal que els apliquin quan sigui necessari al llarg del projecte.

Pel que fa a la competència matemàtica:
Es fa un treball sistemàtic de la numeració i càlcul (amb l’arrodoniment adient ) de nombres de fins a 7 xifres. Es plantegen exercicis i problemes matemàtics en context del projecte i també descontextualitzat per a assolir l’habilitat matemàtica necessària.
Es fa aquest treball sistemàtic de la numeració i càlcul per aplicar-lo a l’anàlisi demogràfic en termes de nombres d’habitants a diferents comarques treballades.

Pel que fa a la Competència d’aprendre a aprendre, l’autonomia i iniciativa personal , Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic,
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
i Tractament de la informació i competència digital
Recerca d’informació
Un cop els alumnes coneixen diferents fonts fiables d’informació diferents entre elles depenent del tipus d’informació requerida i, atenent al context, poden cercar diferents temes de la mateixa categoria amb autonomia i de forma competent. També aprenen a recórrer a fonts en diferents suports: ordinadors, tauletes, llibres monogràfics, articles divulgatius i enciclopèdies.
En el cas de plantejar recerca en contextos semblants, els alumnes poden transferir les habilitats treballades per a la nova consulta.

La informació literal de la font ha de ser tractada. S’aboca a una graella, es reformula en forma de mapa conceptual, se’n fa un resum, etc. Aquestes estratègies estan descrites a continuació i a mida que es van repetint, els alumnes les fan seves i les transfereixen a altres situacions.

Estratègies per a la comprensió, anàlisi, interpretació i reformulació de textos:
Contextualització del text.
Observació de l’estructura a partir dels títols, subtítols i imatges.
Primera lectura i posteriors lectures del text.
Fragmentació del text en paràgrafs més curts i reformulació de la idea principal.
Utilització de la tècnica del subratllat.
Observació del lèxic no conegut. Deducció pel context, recórrer a la semàntica
per a la deducció del significat i consulta a diccionaris en diferents suports.
Elaboració d’un mapa conceptual.
Elaboració del resum del text ( per escrit o oralment ).

Se sistematitzen continguts específics de l’àrea de medi a partir del treball sistemàtic amb mapes i jocs interactius. Els alumnes fan seus aquests recursos i els fan servir més enllà de l’aula.

A partir d’anteriors treballs amb suport audiovisual ( iPad ) utilitzen el llenguatge audiovisual per elaborar una presentació interactiva en format “KeyNote”. Aquesta presentació té un objectiu final significatiu: servirà per enquestar els visitants el dia de la Fira Comarcal.
La utilització de les tauletes i del seu programari és molt intuïtiu i els alumnes adquireixen les habilitats necessàries amb rapidesa. A més, en aquest cas, es van donar les instruccions de com fer la presentació i les eines de l’aplicació “KeyNote” a un grup reduït d’alumnes i aquests les hi ensenyaven a algú altre i aquest alhora li ensenyava a algú altre fins que tots adquirien el coneixement requerit per fer la presentació proposada. Aquesta manera de transmetre instruccions és molt eficaç perquè els alumnes aprenen millor quan la informació prové d’un igual. Això és degut, d’una banda, a una millor disposició emocional quan l’ensenyant és un company i, d’una altra, al fet que els esquemes mentals, codis i estratègies dels nens són més semblants entre ells més que no amb els d’un adult.

Com s’autoregulen els alumnes?
La temporalització de la presentació de les tasques, la dedicació horària, etc. es consensua amb els alumnes a partir de les necessitats explicitades a les estones/ espais de debat, avaluació, etc. Però a més, a nivell intern de grups, els alumnes s’autogestionen i fan la seva pròpia temporalització: pacten qui fa cada tasca, pacten en quins espais la faran fora de les sessions de classe ( a casa, a la biblioteca escolar, etc. ).
Aquesta autoregulació es tracta també a la sessió de control del procés ja que d’una banda és molt positiu per a la seva autonomia però d’una altra, genera en ocasions, conflicte entre els membres del grup.
Escolten l’avaluació que li fan els altres companys. Es fa debat-reflexió a partir d’això i el propi alumne i els seus companys proposen canvis si convé.

Com documenten el propi procés de producció?
Els alumnes tenen una llibreta on prenen apunts en brut, fan esquemes, resums, escriuen lliurement a mode de diari els continguts o impressions ( “Què he après avui”), dibuixos, planifiquen seqüències, apunten preguntes, etc. i en paral·lel passen a net allò que els servirà per a l’exposició de la Fira Comarcal per tenir només la informació resum que necessitaran per a aquell dia.

Mengem sa, mengem de mercat

Dins del projecte hem planificat una sortida al mercat de Can Vidalet.

SOCIABILITZACIÓ AL MERCAT DEL BARRI

Un dels objectius de las sortida era conèixer el mercat del barri com una opció de compra de productes saludables, de qualitat i de proximitat.

Per això, un aspecte a destacar durant la sortida al mercat va ser la interacció dels alumnes amb diferents persones del barri. Prèviament, a més a més de la llista de la compra per preparar esmorzar saludable, els grups de treball  van elaborar diverses enquestes, tant per als botiguers/es com per als consumidors. Calia extreure informació sobre els principals col·lectius que habitualment compren al mercat (com ara l’edat, el gènere), sobre la procedència i qualitat dels productes, així com recollir informació sobre l’evolució del mercat al llarg dels anys. Aquesta activitat va permetre treballar les habilitats socials dels nois i noies, destacant la interacció amb la gent gran del barri.

 

UN ESMORZAR COM CAL

Un altre objectiu de la sortida era administrar un pressupost tancat per a elaborar un esmorzar saludable que compartirien amb la resta de companys i companyes.

1’5€/alumne. Això és del que disposaven els nostres alumnes per elaborar l’esmorzar equilibrat amb productes de temporada i de proximitat. Així que, per grups van anar al mercat a comprar-hi els ingredients administrant-se ells mateixos els diners que tenien i l’endemà a l’aula van fer-se l’esmorzar. La majoria van sortir força saludables i equilibrats, tot i que alguns van ser repetitius en el tipus d’aliment (massa làctics i poca fruita), o incloïen alguns productes poc adequats (brioxeria industrial…). Van comprovar que esmorzar bé es fàcil i barat i fins i tot divertit (la sortida al mercat va ser força engrescadora).

Esperem haver creat un hàbit!!

Aquesta activitat treballa la Competència de la cultura i els valors:

  • Dimensió personal: Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes
  • Dimensió interpersonal: Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences
  • Dimensió sociocultural: Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat.

Aquests són alguns dels vídeos  i moments captats en el mercat:

supermercat

mercat

Fem els grups, però els fem amb un mètode!

Una vegada pensat i organitzat el projecte, se’ns planteja el repte d’ implementar-lo. Una de les primeres decisions que cal prendre fa referència a la formació de grups. Per tal d’aconseguir que esdevinguin el més homogenis possibles hem de tenir present que puguin ésser inclusius i cooperatius.

El docent pren com a model el projecte que ja existeix al centre, el TEI- tutoria entre iguals- que qualifica l’alumnat segons les seves necessitats socials i les seves capacitatS. Així, s’intenta que en un grup coexisteixin alumnes amb diferents habilitats i necessitats: el noi/noia qualificada amb un 3 d’altes capacitats, s’ajunta amb un altre 3 d’altes necessitats. Paral·lelament, un que té assignat un 2 forma parella amb un altre 2 , i així successivament. D’aquesta manera, s’aconsegueixen grups de 4 alumnes equilibrats fomentant l’ensenyament recíproc, la col·laboració i l’aprenentatge entre iguals.

Dificultats d’última hora

Dificultats en les últimes sessions de la revista

Durant les últimes sessions dedicades a la revista del nostre centre escolar, hi ha hagut diverses dificultats que haurem de tenir en compte per al curs vinent.

Una de les dificultats amb què ens hem trobat ha estat la manca de temps. A final de curs, amb els exàmens i l’atabalament propi de final de curs ens hem trobat que ens feien falta hores per a què l’alumnat pogués acabar de maquetar la revista.

Una altra de les dificultats amb què ens hem trobat té a veure amb el format. Havíem treballat amb les eines col·laboratives del Google Drive, de manera que tothom pogués veure els canvis que es produïen i, després, s’havia de passar al format Publisher. L’alumnat, però, no coneixia aquesta eina i els va resultar molt dificultós treballar-hi, llavors va proposar treballar amb Canvas. Com que la revista és un projecte de l’alumnat, a la fi vam quedar que es podria treballar en aquest darrer format. Aquest fet també va provocar una pèrdua de temps.

La portada de la revista. Ha costat però s’ha aconseguit

La visita al Museu de les Matemàtiques, a la revista

Un altre apartat de la revista ha estat el de les activitats realitzades al centre durant el curs.

Així, en la revista s’han inclòs articles sobre activitats com les Carnestoltes, l’audiència pública, sortides al teatre, o la sessió de recomanacions de lectures, per part dels mateixos alumnes.

Una de les activitats sobre la qual podeu trobar un article a la revista és la sortida al Museu de les Matemàtiques, que van fer els alumnes de Tercer d’ESO, en finalitzar el curs, on, els que no ho sabien, van descobrir que les Matemàtiques no són tan difícils ni avorrides com creien, i que jugant i manipulant se’n poden aprendre.

els alumnes de Tercer d’ESO, curiosejant…

silenci … es juga i s’aprenen Matemàtiques

Una manera diferent d’assolir coneixements.

Recomanem llibres

Un dels apartats de la revista ha consistit en posar per escrit conjuntament les recomanacions de llibres que els alumnes havien llegit tant a casa com a classe. Han sortit punts de vista molt interessants i variats, que posen de manifest els diferents gustos i les diferents lectures que cada alumne fa d’un mateix llibre. Considerem que aquesta va ser també una manera d’impulsar la lectura entre tots, evitant així qualsevol mena de prescripció que en si mateixa, a vegades, produeix l’efecte contrari.

 

Els alumnes, aixecant la mà  per a donar la seva opinió sobre les lectures, i per a fer recomanacions ….

La sessió de l’11 de maig

En aquesta sessió, que és una de les últimes dedicades al projecte de la revista digital de l’Institut, els alumnes del grup 4tA estan acabant el redactat dels seus articles i entrevistes, afegint-hi les últimes dades.

Sobretot, treballen en articles on expliquen tot tipus d’activitats, educatives i esportives, en les quals han participat, i festes que han tingut lloc a l’Institut. Així mateix, fan els últims retocs a les seves entrevistes, realitzades principalment a ex-alumnes amb una trajectòria esportiva força interessant.

brainstorming…

en plena recerca…

l’edició de la revista, en els moments finals…

Altres alumnes enllesteixen passatemps, com per exemple una sopa de lletres amb noms d’escriptors de llengua catalana, castellana i anglesa que han estudiat aquest any. Finalment, els alumnes amb el paper de fotògrafs estan fent la tria definitiva de les fotos que acompanyaran els articles.