Hem après????

Com avaluem la realització del projecte i producte final?
A partir de:
L’autoavaluació i coavaluació quinzenal
L’observació directa de la mestra a l’aula ( llibreta d’observacions “Diari de classe” )
Proves breus de continguts mínims del projecte.

Com intervenen els alumnes en la seva avaluació?

Omplen la graella d’autoavaluació i de coavaluació ( rúbrica )
Escolten l’avaluació que li fan els altres companys. Es fa debat-reflexió a partir d’això i el propi alumne i els seus companys proposen canvis si convé.

Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius?
Preguntes de control-debat a l’aula posterior a la recerca d’informació. Són preguntes tipus “Per què…” dissenyades per comprovar el grau d’adquisició dels coneixements ( per exemple, característiques de l’entorn ) i la qualitat de les relacions que estableixen entre ells ( per exemple, quines conseqüències tenen aquestes característiques de l’enton a la demografia/activitat econòmica, etc. ).

Demanem que decideixin ells quina informació, quines preguntes volen resoldre referents al projecte i se’ls dona la llibertat d’avançar en aquelles línies que els interessin més de forma consensuada amb l’equip.

Demanar als alumnes ( a les sessions de debat ) escriure a la seva llibreta a mode de diari els aprenentatges que creuen que han fet i les seves impressions. ( “Què he après avui” ).

Comprovem des de les altres àrees si les estratègies donades les han fet seves, és a dir, si les apliquen a altres situacions d’aprenentatge.
Com obtenim dades individualitzades tot i que treballin en equip?
L’autoavaluació i coavaluació quinzenal
L’observació directa de la mestra a l’aula ( llibreta d’observacions “Diari de classe” )
Proves breus de continguts mínims del projecte.

Repensem l’espai educatiu

A la nostra escola, des de ja fa dos cursos, estem immersos en un procés on repensar l’espai físic com a element globalitzador i generador d’aprenentatge.

ESPAIS GENERADORS D’APRENENTATGE

Què ens proposem?

Repensar l’espai físic com un element globalitzador i generador d’aprenentatge. La proposta es duu a terme de forma gradual i participativa al voltant de tres eixos: *Espai exterior​: disposem d’uns patis molt amplis i rics en biodiversitat, que permeten transformar-los en espais plens de possibilitats educatives. *Espais d’infantil​: canviem la seva organització com a part important de les noves metodologies de treball. * Espais de primària​: reflexionem el model d’aula a partir de la construcció d’una sala diàfana davant les aules de primària, donant-nos l’oportunitat de viure un espai obert amb múltiples possibilitats organitzatives i de treball.

Com ens organitzem?

El principal valor d’aquest projecte és la implicació de tota la comunitat educativa, sent un bon exemple de solidaritat i empatia per a tots els infants. L’escola com a microsocietat en potència. Organitzem comissions de treball liderades per un coordinador : comissió projectes patis , comissió smartclassroom project. S’estableixen espais horaris lectius i no lectius dins de la programació anual d’activitats. Es fa una diagnosi per conèixer el punt de partida de cada projecte i es defineixen els objectius què es volen aconseguir. Es fan valoracions i enquestes de satisfacció periòdicament amb la finalitat d’anar cercant les estratègies adequades que ens ajudin a millorar el projecte.

Com avaluem ?

L’avaluació és un element clau en el nostre projecte. Entenem l’avaluació com a part del procés d’aprenentatge, on participa l’alumnat i el professorat emprant diferents eines : coavaluacions, autoavaluacions, rúbriques… i on els docents respecten els ritmes d’aprenentatge i els processos interns de les criatures, oferint un acompanyament significatiu i individualitzat en el propi procès. Ens servim d’eines com la Documentació per tal de poder cercar evidències dels processos que fan els infants i poder recollir, no tant el resultat final sinó tot el camí que han realitzat per poder arribar fins a l’objectiu d’aprenentatge.

 

Roll Up Xarxa

L’avaluació

Comencem la sessió 6 recordant en quin punt ens trobem. La Sònia i la Núria ens expliquen l’última trobada i reunió de coordinació que es va celebrar a meitats d’abril. Una de les reflexions compartides que els va semblar interessant i que va exposar una altra escola és la importància de consensuar normes de convivència entre alumnat i professorat de tot el centre. De tal manera que qualsevol mestra/e pot avisar o cridar l’atenció a qualsevol alumne sigui o no, de la seva aula o cicle, en el moment que consideri oportú. També creiem que els i les treballadores del servei de menjador han d’estar-hi informades i implicades per tal d’anar tots a una i no crear incoherències davant de l’alumnat.
Valorem molt positivament disposar de moments i espais per escoltar i compartir experiències nostres i d’altres mestres o escoles. Es tracta d’una font d’enriquiment i aprenentatge molt potent. Seria una bona idea el fet d’explicar-nos els grans projectes que fem a cada classe davant del claustre.
La sessió d’avui està dedicada a parlar sobre l’avaluació del treball per projectes. Dins d’aquesta avaluació que inclou valorar els continguts i objectius que ens hem marcat, no podem perdre de vista les diferents eines i avaluacions existents com són l’autoavaluació docent, l’autoavaluació de l’alumnat en forma de rúbrica o la coavaluació. Per tal d’aclarir algunes idees mirem un vídeo de Neus Sanmartí responent preguntes en torn l’avaluació i en traiem conceptes claus: els criteris d’avaluació han de ser explícits de cara a l’alumnat, per tant podem explicar-los-els. També destaquem el concepte de la coavaluació que ens ajudarà a fer les nostres valoracions finals.
Un cop hem posat sobre la taula aquestes reflexions ens sorgeixen noves preguntes: Com avaluem per dimensions? Què volem que aprenguin els nens i les nenes?
Hem de definir correctament (i redefinir) els continguts, objectius i criteris d’avaluació per tal de tenir-los clars i transmetre’ls als nostres alumnes.
Altres reflexions que hem fet han sigut: la importància d’avaluar el procés, ja que no tots els alumnes parteixen del mateix punt o dels mateixos coneixements previs; i també acostumar a l’alumnat a fer processos reflexius, a deixar espais de reflexió per tal que siguin capaços d’avaluar-se a ells mateixos, d’autoregular-se i de ser conscients del seu propi procés d’aprenentatge.
Finalment hem consultat el full d’autoavaluació del blog de la Xarxa i ens hem proposat millorar alguns dels ítems. Per exemple, ens hem adonat que el nostre blog no està enllaçat a la pàgina web de l’escola. Així doncs, hem aprofitat per fer una mica d’autocrítica respecte l’ús que estem fent de les xarxes socials i el blog en relació a la formació de XCB.

Com avaluarem el projecte? Parlem de xifres…

Per avaluar el projecte, hem planificat que els professors i també els alumnes avaluïn com adquireixen els aprenentatges;

En acabar els 3 primers dies, els alumnes coavaluen les feines que han fet en grup, la partició, la creació feta en grup, el com s’han organitzat,…i també cada alumne individualment s’autoavaluen en relació als objectius que s’han proposat diàriament. Aquesta part pondera un 40% en la nota final.

El 5è i últim dia és quan mostren el producte final, que l’avalua el professorat amb una rúbrica Aquesta part pondera un 60% de la nota final.

Dubtes en com s’avaluarà el projecte.

Estem en un moment de l’elaboració del projecte en el que ja tenim clars els objectius del projecte i també hem decidit quines activitats faran que aquells objectius es puguin assolir,  però ara ens plantegem com ho avaluarem.

Els criteris d’avaluació són el tot. Per tant,  quin tipus d’avaluació seguirem perquè sigui formadora i continuada ? Donarem pes només a les activitats guiades i seqüènciades o també valorarem el seu treball creatiu i lliure?