Com ho farem?

Com es formen els grups?
La mestra confecciona els grups d’alumnes atenent a factors:
-interessos comuns si s’ha donat el cas.
-grau de competència dels alumnes de manera que siguin grups heterogenis. Aquestes competències són, sobretot:
aprendre a aprendre,
autonomia i iniciativa personal,
social i ciutadana
-relacions socials entre els alumnes que convé reforçar o bé al contrari.
-aspectes maduratius
Com que hi ha 41 comarques i la Vall d’Aran, per poder fer un nombre rellevant de comarques que doni una visió més completa de la diversitat de Catalunya, s’agrupen per parelles a excepció d’algun trio. D’aquesta manera es poden treballar unes 11 o 12 comarques.

Com s’autogestionen els grups

Assignació de rols
Com que els grusp són de dos o tres memembres no hi ha hagut una assignació programada de rols. Ara bé, a nivell intern de cada equip sí s’han observat dinàmiques o rols clars entre els membres.

Assignació tasques
La definició de les tasques arealitzar és a proposta de la mestra. La distribució de les subtasques per arribar a la compleció de la tasca proposada es deixa a criteri dels alumnes. Caldrà intervenir per redirigir o guiar el grup quan a les sessions de control es detecti un mal funcionament d’aquest aspecte.

Temporalització
Cada quinze dies, cap al final de la setmana, es deixarà un espai per tal que els alumnes puguin expressar què ha funcionat bé i què ha estat difícil tant pel que fa a qüestions de contingut com pel que fa a la negociació i el treball en grup.
Graelles:
-autoavaluació
-coavaluació
Durant aquestes sessions es deixa espai per reflexionar sobre els aprenentatges fets i per a negociar amb la intervenció de la mestra, la temporalització i planificació de les tasques de la propera setmana/ properes dues setmanes.
El projecte s’ha anat perllongant durant tot el segon trimestre; és a dir, gairebé dos mesos.
Com introduim la recerca
La recerca esdevé una necessitat tant per la pregunta inicial com per al desplegament del projecte. La informació està interrelacionada ( per exemple el relleu i el clima amb l’activitat econòmica i les vies de comunicació ) i abans de buscar-la, convé convidar els alumnes a fer les seves pròpies hipòstesis de per què les coses són com són. D’aquí se’n desprenen els seus coneixements previs sobre el tema i es crea una motivació per a la recerca. Així, quan busquen la informació, en realitat, estan comprovant les hipòtesis fetes a classe. Posteriorment, quan posen en comú la informació i, per tant, consideren que han trobat resposta als problemes plantejats a classe, manifesten molt interès a compartir les seves conclusions amb els altres.
Cada dues setmanes aproximadament s’introdueix un contingut i en l’ordre descrit anteriorment ( fases primera, segona i tercera de la recerca ). Durant la sessió la mestra demana/fa preguntes als alumnes com per exemple:
-Amb quins territoris limita la Vall d’Aran? Possiblement alguns alumnes sapiguin alguns dels límits però no tots. La mestra els convida a buscar aquestes dades a casa, en cap cas els hi respon.
-Per què no hi ha una bona xarxa ferroviària al Pallars Sobirà?
-Quin efecte climatològic provoquen les muntanyes de Prades a la comarca del Baix Camp?
Els alumnes responen fent les seves hipòtesis però la mestra no els indica si són correctes o no. Així, les preguntes queden pendents, la informació resta inconclusa i això genera més motivació per cercar, per saber, en definitiva, per aprendre.

Es demana fer recerca de forma gradual i guiada. Primer un aspecte en concret i tots fan el mateix ( apartat 1 ). Porten la informació a la classe, la contrasten amb la informació que aporten els altres membres de l’equip i consensuen una versió completa i resumida per exposar-ho a la resta del grup-classe. La mestra guia aquesta versió consensuada i intervé, si cal, a la negociació. Cal també la seva intervenció si la informació trobada pels alumnes és incoherent o hi ha contradiccions.
La segona fase de recerca no és igual per a tots els membres del grup, sinó que es reparteixen els temes a buscar i ho fan a casa.
En aquestes dues primeres fases es demana la col·laboració de la família tant pel que fa a proporcionar mitjans per accedir a la informació ( en qualsevol format ) com per ajudar a la comprensió i selecció de les dades. Des de l’escola, es proporciona un seguit de llocs web fiables per a la recerca.
A l’àrea de ll. Catalana ( sessions de grup reduït ) es treballa la comprensió lectora i expressió oral i escrita a partir dels textos que porten a classe. Sovint la informació és molt literal de la font i/o conté terminologia específica que no és pròpia d’alumnes de primària i que obstaculitzen la bona comprensió.
A la tercera fase igualment es reparteixen els temes però la recerca es fa a l’escola en sessions de grup reduït per treballar la comprensió de text i la competència digital.

A continuació es detallen les fases del procés de recerca:

Primera fase de la recerca
La primera fase consisteix a buscar informació a casa amb l’ajuda de la família sobre aspectes concrets de la comarca a treballar.
1.- Relleu, límits geogràfics i polítics i vies de comunicació de la comarca ( croquis
per més endavant fer la maqueta ).
Tots els membres del grup han de buscar individualment aquesta informació i recollir-la en forma de croquis. Després, i des de l’àrea de medi, hauran de compartir la informació trobada amb els membres del grup i consensuar una versió en comú per posteriorment construir la maqueta en relleu.

Segona fase de la recerca
Els membres del grup es reparteixen lliurement aquests punts a buscar ( tenen una setmana per fer-ho ).
2.- clima de la comarca.
3.- activitats econòmiques presents a la comarca.
Es deixa a càrrec dels alumnes l’assignació de tasques però aquest aspecte és revisable si a durant la coavaluació es detecta que no hi ha un bon funcionament.

A la sessió a classe, hauran de compartir la informació amb el seu grup i consensuar un resum per exposar-ho a la resta del grup-classe.
Des de l’àrea de ll. Catalana se’ls ajuda a reescriure els textos, és a dir, a partir del text original tal qual l’han trobat a la font cal trobar les idees principals, resumir-les i fer-ho amb rigor però alhora sense terminologia que no correspon a alumnes d’aquesta edat.
Tots els membres del grup reescriuen el text original amb les seves paraules i se’n queden una còpia. Ho exposaran a la resta de companys i aquests en faran l’avaluació.

Tercera fase de la recerca
A l’escola es destinarà temps per buscar aquesta altra informació:
-Tradicions, festes i costums.
-Diferències lingüístiques si és el cas.

Es deixa a càrrec dels alumnes l’assignació de tasques però aquest aspecte és revisable si a durant la coavaluació es detecta que no hi ha un bon funcionament.

Tasques dissenyades i intenció
1.Fer un croquis de la comarca a treballar. Per fer-ho cal un coneixement previ de:
-límits polítics
-trets del relleu importants: serres, serralades, turons, altiplans, valls, rius, llacs, embassaments, etc. Des de l’àrea de Ll. Catalana es treballa aquest lèxic.
-orientació del croquis ( punts cardinals )
-vies de comunicació ( carreteres, ponts, túnels i transports que hi arriben ).

Aquest croquis servirà per posteriorment elaborar una maqueta amb relleu i poder tenir aquest suport el dia de la fira comarcal.

2.- Fer un climograma. Per fer-ho cal recollir dades relatives a les precipitacions i la temperatura diàriament. Al cap d’un mes es fa el climograma complet. La intenció de proposar aquesta tasca és l’establiment de la relació entre clima i paisatge i activitats econòmiques, i observar pautes o canvis que permetin fer inferències.

3.- Buscar productes reals que siguin una mostra dels productes elaborats a la comarca. Situar la comarca en un mapa i poc a poc anar completant-lo.

4.- “Vine a conèixer la comarca”
Descriure festes, tradicions i patrimoni divers de la comarca a fi de poder suggerir activitats per als visitants el dia de la Fira Comarcal a l’escola. La tasca consiteix a fer una exposició oral amb suport visual en forma de pòster. Cal incloure com arribar-hi per tant, hauran de consultar la informació relativa a les comunicacions que anteriorment ja han trobat.
Prèviament a la realització d’aquesta tasca, cal introduir el concepte de patrimoni i fer un debat al voltant del valor que té, dels riscos i de les mesures de conservació que es podrien aplicar per mantenir-lo.

5.- Ballem sardanes
En la línia de conèixer i valorar del patrimoni cultural aprenen a reproduir una sardana, ja que és la dansa nacional de Catalunya ballada a qualsevol comarca, i els elements que componen la cobla.

6.- Fer un quadre comparatiu, si és el cas, de les diferències lingüístiques entre el català parlat a la comarca del Baix Llobregat i el català parlat a la comarca treballada; tant en termes de lèxic com de fonètica. Cal fer la reflexió posterior sobre el valor d’aquesta diversitat.

7.- Cerca d’una rondalla/llegenda pròpia o no de la comarca a treballar. Des de l’àrea de català convé treballar els aspectes formals d’una rondalla i contextualitzar les rondalles trobades en el temps i espai en què van sorgir, sobretot, per desenvolupar un esperit crític vers el missatge/es que trasnmeten ja que apareixen models de conducta que no són els més correctes vistos des d’una perspectiva actual ( estereotips de gènere, de classe social, etc. ).
Elaboració d’una rondalla que transmeti valors solidaris, d’igualtat i de respecte vers la diferència i narrar oralment aquestes rondalles a alumnes més petits de l’escola.

8.- Producte final: celebrar la Fira Comarcal per als alumnes i famílies de l’escola.
Espais per compartir el procés, dubtes, idees entre els grups, revisar els objectius inicials, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions, auto i coavaluar-se.
L’autoavaluació i la coavaluació es preveu cada quinze dies al final de la setmana. Convé que l’avaluació sigui present durant el procés ja que permet fer canvis si és necessari i en ocasions aporta noves línies d’investigació i de treball que interessin els alumnes.
Tot i aquesta previsió per a l’avaluació, si durant la setmana o durant l’execució d’alguna tasca els alumnes manifesten dificultats o proporcionen noves línies de treball, cal donar-hi resposta preferiblement a la propera sessió si no és possible fer-ho al mateix moment.
En aquestes sessions també hi ha espai per valorar les temporalitzacions proposades. Mestra i alumnes consensuen dates i planifiquen el treball de la propera setmana/ properes dues setmanes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *