Com hem treballat?

El projecte el vam dur a terme a 3r de primària durant 6 setmanes. Es realitzaven 6 sessions setmanals.
El propòsit era mantenir els alumnes motivats i implicats en les seves tasques. La manera de fer-ho era aconseguir que se sentissin el motor del seu aprenentatge.

A partir del vídeo inicial que vam elaborar vam distribuir a l’alumnat en grups i rols diferents. Els alumnes van establir hipòtesis sobre el que li podia haver passat a la tortuga i després aquestes hipòtesis, a mesura que anaven construint coneixement, els alumnes establien relacions entre allò que ja sabien i allò nou.

La informació la cercaven amb les tablets amb les diferents aplicacions que utilitzem i a través de les pròpies vivències a la sortida que van realitzar al CRAM i a la platja.

Aquí us mostrem un exemple del tipus d’activitat que fem i com queda registrat tot allò que van aprenent:

El nostre propòsit és que hi hagi moments de cerca i moments en els que els alumnes hagin de posar en comú tot allò que van descobrint. Les posades en comú els conduiran a consolidar els seus aprenentatges.

Com motivem a l’alumnat?

Al llarg del projecte hem tingut molt presents els següents aspectes:

– Paper actiu i participatiu de l’alumnat.
– Mantenir la motivació i interès al llarg de tot el projecte.
– Integrar els treball de les TAC.
– Iniciar el treball ens grup cooperatius amb rols diferenciats.
– Adquirir compromisos col·lectius i individuals de treball.
– Cercar i elaborar la informació.
– Compartir informació, tant a nivell oral com escrit i amb diferents suports.

Per iniciar el projecte vam elaborar un vídeo per motivar i centrar a l’alumnat en el punt de partida del projecte.

A continuació us mostrem el vídeo:

Amb el visionat del vídeo ja teníem la pregunta, per què la tortuga Wonder estava ferida? Què li havia pogut passar?
Els alumnes es van engrescar i van començar a establir possibles hipòtesis que vam recollir en un llistat. Va aparèixer, de forma repetida, la necessitat d’investigar la vida d’aquests animals al mar. Van posar-se d’acord en què una bona manera seria amb les tablets i amb grups.
Quan es treballa la cerca amb les tablets és important saber acotar allò que volem que cerquin. Internet és una font d’informació molt àmplia i acotem la cerca utilitzant aplicacions com Pocket i treballant amb codis QR.
A partir d’aquí el mestre va proposar el treball en grups heterogenis. Es van explicar els diferents rols, la necessitat de rotar en els rols, es va compartir la importància de tenir un pla de grup on assumir compromisos col·lectius i individuals reals. Era la primera vegada que treballaven d’aquesta manera i això va generar il·lusions i a la vegada nervis…
La intenció de tenir uns rols implica que compartim amb els alumnes allò que esperem d’ells quan es plantegen les diferents activitats. Amb el pla d’equip succeeix el mateix, com a grup acorden uns objectius comuns de treball que els permetrà avançar de manera compartida.

METODOLOGIA 4: ELS PONIS

Seguint amb la nostra investigació hem descobert que els  cavalls  caminen. Hem intentat caminar igual que els cavalls i els ponis, ajudats per una música. Així hem vist que tenen tres mamneres de moure’s:

  • a poc a poc: al pas
  • una miqueta més ràpid: al trot
  • molt ràpid: al galop

En aquest vídeo podeu veure com hem jugat a imitar els ponis, què divertit!

https://photos.app.goo.gl/kQ6PGYBi2y7nwGyf8

METODOLOGIA 3: ELS PONIS

Per conèixer millor els ponis hem investigat i així hem descobert que les ferradures són les sabats dels cavalls. Nosaltres ens hem provat es ferradures però hem comporvat qu no les podem calçar ja que el nostre peu no encaixa en la seva forma!

Ens han agradat tant les ferradures que hem decidit fer les nostres amb plastilina. Ens han quedat molt boniques!

 

 

METODOLOGIA 2: ELS PONIS

En la nostra investigació hem fet un decobriment: els ponis només poden distingir tres colors: el verd, el groc i el gris. Per a entendre millor com pot afectar això a la vista fem una activitat amb paper de cel·lofana de color groc, què diferent es veu tot del mateix color! Tot seguit teniu unes fotografies on podeu veure que bé ens ho vam passar.          

METODOLOGIA 1: ELS PONIS

El primer dubte que sorgeix als alumnes és com s’ha de tenir cura del ponis? Per resoldre-ho investiguem i descobrim què cal fer per tenir cura dels ponis i els cavalls: la neteja de seu cos amb esponja, la neteja de les peülles treient les pedretes, les necessitats dels cavalls abans de muntar-los, etc.

Aquesta és una de les activitats que ha sorgit en el projecte i que ens ha fet aprende moltes coses noves a trvaés d’un joc de rol. Tot seguit teniu unes fotografies de l’activitat.

Organització del grups col·laboratius per a l’encàrrec

Els 2 grups de 3r d’ESO es transformen en 3 a l’hora de treballar per projectes. En els blocs de introducció de nous coneixements els 3 grups feien simultàniament el mateix. En les dinàmiques d’aquests blocs els alumnes seien en grups de 4 allà on volien i creien que treballarien milllor.

En el darrer bloc, dins de cadascun dels 3 grups es van fer grups col·laboratius de 4 o 5 per a dur a terme l’encàrrec.

Aquest grups els van formar el professors de l’equip de projectes de l’àmbit STEM, tenint en compte els següents criteris:

  • Heterogeneïtat i diversitat de rols per al treball col·laboratiu de l’encàrrec final.
  • Afinitat dels components, com a mínim amb un component del grup.

En ser el primer projecte del curs, la gestió dels grups ha anat molt acompanyada pel professorat. Una de les eines que s’han utilizat per a l’autogestió del grup és el quadern d’equip. Cada grup té un quadern d’equip en paper. A la primera sessió el grup es reparteix les tasques, es fixa objectius de grup i compromisos individuals. Cada dia el grup agafa el quadern d’equip per planificar la feina que s’ha de desenvolupar. Abans d’acabar la sessió es fa una revisió de la feina feta i cadascú valora el seu treball i paper dins del grup. Un cop acabat l’encàrrec, es fa una avaluació i una valoració del funcionament del grup i de les tasques que ha desenvolupat cada integrant, és a dir, es fa una valoració del grup i una individual.

Com ho hem cuinat?

La temporalització del projecte ha abastat unes 4 setmanes dedicant unes 4 hores setmanals (més o menys en funció de les necessitats de cada grup) a final del tercer trimestre.

A partir de configurar amb el grup classe el mapa amb les diferents incògnites o tesis vam organitzar quatre grups per classe (d’uns 5-6 integrants per grup). Dins els grups es van assignar els càrrecs de secretaris i portaveus. Així mateix la metodologia de treball ha consistit en fer una part de lectura i cerca d’informació a nivell individual que posteriorment ha estat compartida en parelles i finalment en grup, moment en el qual els secretaris prenien notes de les conclusions de la sessió que els 4  portaveus compartien posteriorment en la sessió de grup. Igualment durant les sessions de grup sencer els secretaris de cada grup prenien nota d’aquells aspectes que completaven els resultats de la seva recerca per tornar a compartir posteriorment amb el grup.

Els càrrecs de secretari i portaveu canviava dins el grup d’una sessió a l’altra de manera que tots els membres del grup han pogut exercir algun dels dos càrrecs.

A nivell metodològic hem seguit sempre el mateix procés: recerca – síntesi de la recerca – establiment de conclusions – nous punts de recerca.

Des de el punt de vista metodològic es van establir 4 racons de treball, racons en els quals hi havia diferents tipus de fonts d’informació: Cerca d’informació oberta mitjançant tauletes, dos racons de lectura d’informació escrita seleccionada (articles i llibres) i un quart racó amb ordinadors per visualització de vídeos seleccionats.

En tot moment s’ha tingut de referència el mapa inicial de preguntes, el qual s’ha revisat en cada sessió de grup per tal de veure quines preguntes havien estat contestades o bé quines es contestaven perquè tenien respostes comunes. Això ha permès als alumnes adonar-se’n de com formular preguntes.

Els moments de reflexió i posada en comú han servit per posar de relleu per part dels mestres la necessitat de donar unes respostes acurades i el més precises possibles a les preguntes. Això ha provocat en els diferents grups la necessitat de tornar a les fonts d’informació, rellegir, fer noves cerques, etc…, estimulant la seva curiositat i esforç per entendre i interioritzar el contingut del projecte ja que un cop començat van veure que era prou complexa.

També hem tingut una sessió de grup classe amb la visita d’un especialista que ha vingut a l’escola per donar informació que permetia respondre i accedir a nous coneixements que no estaven contemplats en un inici al mateix temps de respondre a algunes de les preguntes des de el format conferència.

Parlem de metodologia

La motivació ha estat l’eix clau del projecte. Els nens i nenes s’han implicat molt des del primer moment i han anat mantenint l’interès al llarg del projecte, això ha dificultat trobar el punt final ja que sempre hi havia alguna pregunta o motiu per continuar.  La mestra ha anat guiant i compartint aquest aprenentatge.

A l’hora d’iniciar el nostre projecte ha calgut dedicar més temps a treballar la formulació de preguntes. Va costar molt poder fer bones preguntes com a punt de partida  així com també contestar el perquè volíem saber coses del cor. Aquest treball inicial ens ha permès desprès continuar millor el nostre projecte.

Les activitats han anat sorgint dels seus interrogants. S’han donat espais col·lectius de grup generant preguntes, intercanviant opinions, organitzant el treball a dur a terme i recapitulant que havíem fet i cap a on continuaríem. S’ha treballat en grups  en les activitats d’experimentació, d’explicar un contingut i de preparar l’exposició pels companys i companyes de l’aula. Aquests grups s’han creat segons els seus interessos o aprofitant la disposició habitual de l’aula. També han treballat individualment  en algunes activitats i a l’hora de recollir el que havien treballat i/o après a les diferents sessions.

S’ha valorat molt positiu el treball en grup i en diferents modalitats d’agrupament. Caldrà pensar pel proper projecte l’assignació de càrrecs per cada membre del grup.

S’ha treballat des de les sessions de l’àrea de medi natural tot i que s’ha flexibilitzat l’horari per poder facilitar algunes de les activitats a realitzar. Es molt important saber que pots comptar amb algunes modificacions dins l’horari tant per poder fer altres tipus d’activitats com per tenir algun suport.

Context i objectius de “Joc de cavallers”

Context del projecte i objectius d’aprenentatge

 El projecte es desenvolupa a 3r d’ESO durant 10 setmanes (8 h. per setmana). Implica un punt de partida de construcció de coneixements o aprenentatge significatiu dels continguts clau i un de final basat en la difusió externa dels aprenentatges adquirits. Ho fa des de dos punts de vista:

  • Producte del projecte per a l’alumne:
    • Supòsit pràctic de la feina feta.
    • Responsabilitat del treball ben fet.
    • Dona sentit al que s’ha après.
    • Visibilitat dels aprenentatges.
    • Treball individual previ i cooperatiu finalment.
  • El producte del projecte per al públic:
    • Difusió externa del treball en les aules.
    • Acte cultural en la ciutat d’artistes no professionals, estudiants amb iniciativa.

Apropament a la cultura des dels seus protagonistes (interacció amb el públic) i als elements del patrimoni local per part d’alumnat procedent en gran mesura d’entorn socioeconòmic desfavorit.