IMPLEMENTACIÓ A L’AULA

Per començar a investigar reunim tota la informació que les famílies dels alumnes ens han aportat i la compartim amb el grup classe. per a aprendre tots junts moltes coses sobre els ponis. En grup anem compartint els coneixements que descobrim, de manera que tots els nens i nenes aprenen alguna cosa nova sobre els ponis. El desenvolupament del projecte depèn de les preguntes que van sorgint a l’aula i anirà evolucionant segons el que els alumnes vagin descobrint amb l’ajuda de la mestra. Comença la nostra investigació!

LES PARADETES EN CONSTRUCCIÓ

Un cop decidides les manualitats més adients per vendre a les paradetes, cada infant tria en quin grup de treball vol participar:

  • Llacets pel cabell
  • Ampolles de la calma
  • Titelles i dracs
  • Clauers
  • Spinners
  • Moneders
  • Llibretes

Cada grup elabora una llista del material que necessitarà en funció de la previsió de la quantitat de productes a realitzar (objectiu grupal). A continuació, fan una cerca en catàlegs dels preus per fer la comanda i per últim, s’encarreguen de trucar per fer-la. Quan arriba el material, comproven que el material correspongui amb l’albarà.

En sessions posteriors es es produeixen les manualitats per vendre.

Una vegada s’acaben les sessions de producció, cada grup fa un recompte de productes realitzats per saber si han complert el seu objectiu:

. si no han complert l’objectiu, això implica que el preu de venda haurà de ser més alt, ja que han invertit diners en material que no s’ha fet servir.

.si han complert l’objectiu, i sobra temps i material poden confegir més manualitats.

Posteriorment, cal calcular el preu de venda. Primer, han de dividir el cost del material entre la quantitat de productes realitzats. Tenint en compte la mà d’obra, decideixen el preu final. També van fer un previsió dels guanys que tindrien amb la venda de les seves manualitats.

Com ho hem cuinat?

La temporalització del projecte ha abastat unes 4 setmanes dedicant unes 4 hores setmanals (més o menys en funció de les necessitats de cada grup) a final del tercer trimestre.

A partir de configurar amb el grup classe el mapa amb les diferents incògnites o tesis vam organitzar quatre grups per classe (d’uns 5-6 integrants per grup). Dins els grups es van assignar els càrrecs de secretaris i portaveus. Així mateix la metodologia de treball ha consistit en fer una part de lectura i cerca d’informació a nivell individual que posteriorment ha estat compartida en parelles i finalment en grup, moment en el qual els secretaris prenien notes de les conclusions de la sessió que els 4  portaveus compartien posteriorment en la sessió de grup. Igualment durant les sessions de grup sencer els secretaris de cada grup prenien nota d’aquells aspectes que completaven els resultats de la seva recerca per tornar a compartir posteriorment amb el grup.

Els càrrecs de secretari i portaveu canviava dins el grup d’una sessió a l’altra de manera que tots els membres del grup han pogut exercir algun dels dos càrrecs.

A nivell metodològic hem seguit sempre el mateix procés: recerca – síntesi de la recerca – establiment de conclusions – nous punts de recerca.

Des de el punt de vista metodològic es van establir 4 racons de treball, racons en els quals hi havia diferents tipus de fonts d’informació: Cerca d’informació oberta mitjançant tauletes, dos racons de lectura d’informació escrita seleccionada (articles i llibres) i un quart racó amb ordinadors per visualització de vídeos seleccionats.

En tot moment s’ha tingut de referència el mapa inicial de preguntes, el qual s’ha revisat en cada sessió de grup per tal de veure quines preguntes havien estat contestades o bé quines es contestaven perquè tenien respostes comunes. Això ha permès als alumnes adonar-se’n de com formular preguntes.

Els moments de reflexió i posada en comú han servit per posar de relleu per part dels mestres la necessitat de donar unes respostes acurades i el més precises possibles a les preguntes. Això ha provocat en els diferents grups la necessitat de tornar a les fonts d’informació, rellegir, fer noves cerques, etc…, estimulant la seva curiositat i esforç per entendre i interioritzar el contingut del projecte ja que un cop començat van veure que era prou complexa.

També hem tingut una sessió de grup classe amb la visita d’un especialista que ha vingut a l’escola per donar informació que permetia respondre i accedir a nous coneixements que no estaven contemplats en un inici al mateix temps de respondre a algunes de les preguntes des de el format conferència.

Implementació

L’alumne ha estat el protagonista del seu aprenentatge. Ha anat buscant la informació segons la necessitat de buscar una resposta. S’han dut a terme activitats d’experimentació que ens han permès obtenir dades per després analitzar-les. S’ha treballat al laboratori de l’escola, s’han consultat llibres d’informació de la biblioteca i també s’ha demanat la consulta d’experts.

La mestra ha anat guiant les seves converses perquè l’alumnat pogués crear coneixement a partir de les seves vivències.

A la classe els nens i nenes ja van elaborar una llista de persones que coneixien i que ens podrien ajudar. La Neus (una mare d’un alumne que és metgessa de família), la Cristina (mare d’una nena de la classe que és infermera) la Susana (mare d’una nena de la classe que és auxiliar d’infermeria) i el doctor Parera (que és un doctor del poble que atén a molts nens i nenes de la classe).  La seva aportació va ser molt esperada i alhora molt enriquidora.

Al llarg del desenvolupament del projecte i al finalitzar l’activitat l’alumnat recollia individualment que havia après en aquella sessió.  Valorem positivament haver creat aquesta rutina com un espai de reflexió personal sobre el seu aprenentatge. L’alumnat ha anat anotant el que per a ell o ella havia estat important (una cosa que no sabia, el que havia fet, el que més l’havia sorprès..) Aquestes impressions han quedat recullides després a la carpeta d’aprenentatge.

Implementació

Un cop tenint en compte els interessos dels alumnes, vam demanar a les famílies la seva col·laboració, buscant a casa informació sobre un invent escollit per ells. A partir de la informació que cada alumne va portar es va confegir l’estructura del projecte. Es van fer petits grups i cada grup va fer un anàlisi extraient i seleccionant informació per desprès fer una exposició oral a la resta de companys i companyes de tots els edificis que van visitar a Cornellà.

Ens posem a seguir el fil de l’electricitat

Tenint en compte que cada sessió té una durada de dues hores, la temporització final va quedar amb la següent estructura:

Bloc 0 : Exploració d’idees inicials (2 sessions)

Aquest bloc es va treballar amb els tres grups simultàniament. A partir d’experiments relacionats amb l’electricitat que realitzaven els alumnes s’havien de fer preguntes. Després van posar en comú les preguntes en cada grup.

Activitat inicial: Què en sabem?

Bloc 1: Introducció a l’electricitat (16 sessions)

  • Electromagnetisme (3 sessions)
    • Magnetisme
    • Àtom i moviment d’electrons
    • Intensitat
    • Electroimant
  • Generació electricitat (4 sessions)
  • Fonts d’energia elèctrica (4 sessions)
  • Experiment presentació (1 sessió)
  • Carpeta aprenentatge (1 sessió)
  • Repàs moodle (Calendari, gmail, carpetes drive) (1 sessió)
  • Síntesi + aplicació (1 sessió)
  • Regulació (1 sessió)

Bloc 2: L’energia i els canvis (10 sessions)

Bloc 3: Circuits (10 sessions)

Bloc 4: Impacte mediambiental (tipus energia)/Factura elèctrica /Domòtica i estalvi energètic (10 sessions)

Els blocs 2, 3 i 4 es van fer de manera rotativa amb els tres grups. Cada grup feia els blocs en un ordre diferent, però tots havien treballat els coneixements que calien per a poder desenvolupar l’encàrrec.

Bloc 5: Realització del producte final o encàrrec

L’encàrrec: construir un giny i fer un repte per explicar l’electricitat en una mostra a alumnes de 3r d’ESO d’altres instituts

Es va fer treball cooperatiu en grups de 4 o 5 alumnes. Per organitzar-se i planificar l’encàrrec van haver de fer:

 

 

Ens endinsem en el “Joc de cavallers” a l’aula

La implementació del projecte es produeix a partir de la definició de diferents fases i elements que es posen en pràctica en cada una:

  • Fase 0: contextualització del projecte a partir de tres tipus de recursos.
    • Presentació amb imatges: l’alumnat es planteja preguntes.
    • Pel·lícula relacionada amb la temàtica. Visualització, debat i treball individual d’un dossier didàctic específic.
    • Textos històrics i literaris contemporanis a l’època.
  • Fase I: treball dels continguts i coneixements necessaris per portar a terme un producte vinculat, intervenció de les tres matèries. Estructura en blocs d’aprenentatge, realització de tasques i prova d’avaluació competencial per avaluar els coneixements.
  • Fase II: contextualització del repte per a l’alumnat a partir d’un encàrrec extern.
  • Fase III: disseny del producte.
    • Escriptura de textos (guions) per a la representació.
    • Disseny i fabricació de l’attrezzo per a la posada en escena.
    • Assaig de les escenes.
  • Fase IV: execució del producte, representacions davant el públic.
  • Fase V: valoració final de producte i procés (treball en equip), auto i coavalaució de l’alumnat, valoració dels docents implicats i experts externs.

IMPLEMENTACIÓ: APRENEM SOBRE ELS PONIS EN ANGLÈS

A l’hora d’anglès aprofitant que havíem treballat les parts del cos, vam treballar les parts dels ponies. També ho vam integrar a la unitat didàctica dels animals de granja i vam treballar el so que fan els cavalls.

Es van introduir les parts del poni. Desprès, cooperativament amb tota la classe es va anar fent un puzzle a la pissarra interactiva mentre la mestra deia la part del poni a col·locar. La mateixa activitat es va repetir per grups i individualment.

 

COMENCEM A TREBALLAR

Es tractava d’un projecte molt tancat i amb un objectiu molt precís. L’observació directa  dels ous va generar preguntes a resoldre:

  • Com és que els ous perden pes?
  • Per a què serveix la cambra d’aire?
  • Hi ha cordó umbilical?
  • De què s’alimenta el pollet mentre creix dintre?

Preguntes que es van anar resolent.

Fonts d’informació:

  • Llibres sobre aus
  • Recerca per internet
  • Visualització de vídeos a YouTube
  • Fonts orals

El fet de treballar en grup va implicar treballar la responsabilitat, la resolució de conflictes, el respecte, l’escolta activa, la valoració del treball dels altres, …

Ha implicat a diferents àrees: medi, català i matemàtiques.

Els alumnes anaven elaborant un dossier amb tot allò que ells consideraven important.

APRENEM SOBRE ELS ROBOTS!

Els alumnes de 1r han estat investigant per donar resposta la pregunta inicial: “En què es diferencien els robots dels humans?”

Han fet diverses activitats i al mateix temps construint un mapa mental de tot allò que han anat descobrint.

  • Escolten un conte sobre robots i parlem sobre aquests.
  • Conèixer diferents tipus de robots.
  • Observar que tenen els robots dins, tenen el mateix que els humans?
  • Experimentació: les empremtes dactilars, són totes iguals? els robots en tenen?
  • Desmuntar i muntar un bolígraf: observar les seves parts i el seu funcionament.
  • Com funcionen els robots? Què necessiten per funcionar?
  • Experimentem: fem un suc de taronja amb un exprimidor manual i amb l’elèctric.
  • Comparar les màquines d’ara amb les antigues.
  • Conèixer la societat abans de les màquines, com es vivia sense aquestes?
  • Qui crea i arregla les màquines? Coneixen un tècnic!
  • Construïm un robot en paper i volum amb material reutilitzable.
  • Juguem amb els bee bots.